El 2025 va ser un any clau per Reus pel que fa a la ciència i la innovació. L'òrgan que ho representa més sovint és REDESSA, així que aprofitem per entrevistar al conseller delegat, per tal que ens expliqui quin és el present i el futur en l'àmbit tecnològic i empresarial de la ciutat.
L’any passat va ser l’any en què Reus va rebre el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació. REDESSA què ha d’aportar a aquest distintiu? Pràcticament és l’eix central, oi?
Jo crec que és un distintiu que sobretot el que fa és posar en valor la feina que s'ha fet a la ciutat en el seu conjunt. A nosaltres ens agrada molt aquesta distinció perquè no és únicament de portes en fora perquè evidentment el que volem és que les empreses, que ja ho demostren cada dia, siguin innovadores, sinó que, en certa manera, també obliga el que en diem a la part Ajuntament a desenvolupar projectes innovadors. En la memòria que vam presentar pel distintiu n'hi havia 69. El que fem és utilitzar-ho com una motivació, com un estímul per a la mateixa organització. L'alcaldessa sempre diu que Reus ja innovava quan ningú parlava d'innovació. Reus sempre ha demostrat aquesta empenta i aquest entusiasme a l'hora de fer coses diferents, d'anar al valor afegit i buscar un impacte en la qualitat de vida dels ciutadans i, pensant en les empreses, també en el seu compte de resultats.
Es parla d’innovació urbana amb el tema de Ciutat de la Ciència i la Innovació. Què és exactament? En què repercuteix als ciutadans?
Quan parlem de la innovació precisament el que volem és que la ciutat sigui una ciutat amable, fàcil per desenvolupar processos innovadors. Està molt bé exigir a les empreses, però l'Ajuntament ha de donar exemple. Però també considerem que hem de fer un exercici d'explicar-ho a la població. La ciutat és molt gran, segurament molt més del que la gent es pensa. Hi ha realitats molt diferents i problemàtiques concretes que fan que a vegades no puguis aixecar la vista. El que volem és que pugi l'autoestima de la gent de Reus a l'hora d'entendre que viuen en un entorn que és diferent, que és privilegiat, que hi ha coses úniques.
Estem a principis de 2026. Podem preguntar ja com va funcionar l’Oficina d’Innovació el passat 2025?
Molt bé. Al final, si ets una ciutat innovadora, cal posar més massa crítica, i per això vam considerar imprescindible disposar d'aquesta oficina que permet a les empreses rebre un primer assessorament completament gratuït. Va començar el gener i en els primers mesos ja vam atendre una cinquantena de projectes. El boca-orella és la millor publicitat. A més, l'assessorament no es vincula únicament a empreses estrictament de la ciutat, sinó que s'obre generosament a tot el territori.
Convertir-se en un HUB Foodtech... més que un desig, no és una realitat ja?
Sí, i tant. Jo fa dos anys i mig que hi soc i estic molt content del que m'he trobat. En aquests 32 anys s'ha fet molt bona feina a REDESSA. Aquesta legislatura el que hem aconseguit és consolidar el Hub Foodtech & Nutrition, que ja té moltes més realitats agrupades, i vam presentar el Clúster d'Enginyeries. Ara gairebé ho tenim a punt per presentar el Clúster de Salut. Tot això respon a un interès objectiu, no és un caprici. Aquí hi ha una realitat empresarial que ens demana que fem aquest esforç des de l'administració per fer xarxa. Reus és diferent en el moment de ser sensible a les necessitats de les empreses.
I què aporten aquests clústers a la societat i a les empreses?
Aporten treball coordinat. Encara que pugui semblar mentida en l'època de la informació, hi ha moltes empreses que no es coneixen entre elles. Això permet desenvolupar projectes col·laboratius i buscar oportunitats, també en un àmbit estratègic. El fet de poder treballar amb les empreses alhora que totes traslladen les seves necessitats permet afinar el tret. Perquè moltes vegades ens fixem molt en la universitat, però hi ha una altra realitat que hem de potenciar, que és la Formació Professional. Al final, els problemes per captar talent són idèntics a la petita, la mitjana i la gran empresa.
Com s'ha reforçat la passarel·la entre la URV i REDESSA?
Tenim una línia de treball permanent amb la URV i els instituts. Una de les coses que té molta tirada són els Speed Datings. Amb el Clúster TIC fa anys que ho fem, amb el Hub Foodtech ho hem fet amb Nutrició, i d'aquí a pocs dies fem el primer amb el tema de les enginyeries al Campus Sescelades. És molt important acostar la realitat empresarial a la universitat. Hi ha molts estudiants que no saben la realitat empresarial que hi ha al seu voltant i fan un exercici de pensar que han de marxar necessàriament. Està molt bé marxar i enriquir-se, és clar, però volem que sàpiguen que aquí hi ha empreses que poden donar resposta a les seves inquietuds professionals.
"És molt important acostar la realitat empresarial a la universitat, volem que sàpiguen que hi ha empreses que poden donar resposta a les seves inquietuds"
Com avancen les start-ups de la Incubadora TIC?
Ara mateix, a la cinquena edició, som 71 start-ups incubades, 208 llocs de treball creats i més de 5 milions de finançament acumulat. I el que m'agrada més és que tirem més enllà, hem entrat al programa APTenisa, que ens vincula amb l'Associació de Parcs Tecnològics d'Espanya. De fet, a la tardor acollirem el seu Congrés Anual, cosa que permetrà a les nostres empreses relacionar-se amb incubadores de tot l'Estat.
Quins beneficis troben els empresaris en venir a REDESSA? Què li comenten?
Jo crec que és la part més bonica de la meva feina, veure la satisfacció de les empreses. La millor manera de veure l'ecosistema és provar-ho. Tenim unes instal·lacions magnífiques tant al Tecno, com al Cepid o al Viver. A part d'això i de la ubicació, el que em genera més satisfacció és la gratitud amb els tècnics de REDESSA. Aquí es fa un acompanyament molt personalitzat. Un emprenedor podria llogar un despatx al centre, però trobaria a faltar aquest escalf, aquesta comunitat i l'acompanyament, fins i tot emocional, que és molt important quan comences.
Amb els centres actuals fregant la plena ocupació, ens estem arriscant a perdre empreses aquest 2026 per falta d'espai físic?
Bé, ara estem en un moment d'èxit, fregant gairebé el ple absolut d'ocupació. Aquí és on sorgeix el repte de construir l'altre edifici, el REDESSA InnoReus, aquí al costat. Perquè a part d'acollir empreses noves, no volem que marxin les que creixen. Tenim el cas de T-Systems, que va començar amb 12 treballadors i ha arribat als 500, o Viajes Para Ti, que van començar amb 15 i ara passen dels 150. Aquesta gent encara hi caben, però ens preocupa que el dia que vulguin créixer no tinguin prou metres quadrats. Per això ens atrevim a fer aquest pas de 15 milions d'euros, gairebé com a empresa de mercat, perquè entenem que hi ha demanda.
En què consisteix el projecte Sandbox? Quins projectes veurem?
Fer una ciutat Sandbox és fer una ciutat amable per poder testar productes innovadors en entorns reals. Per exemple, ara serem la segona ciutat de Catalunya amb una prova pilot d'un semàfor que funciona únicament amb energia solar, i ho farem davant del Tecnoparc. També hi haurà l'espai expositiu "Reus Obert", que permetrà a la ciutadania entendre què és la innovació, tocar-la, i veure que la seva ciutat també pot ser un banc de proves.
REDESSA què ha de suposar per l’Àrea Metropolitana de Tarragona?
Jo sempre dic que els de Reus sempre hem tingut molt clar què és l'Àrea Metropolitana i sempre hi hem apostat. REDESSA, des del primer dia fa 30 anys, té molta vocació d'obrir-se al territori, per exemple, tots els clústers tenen àmbit provincial. Jo porto Mercats en un altre àmbit de responsabilitat i gestionem el Mercat del Camp. Això va ser una mancomunitat entre Reus i Tarragona, i va haver-hi un dia que Tarragona se'n va desentendre. Reus es podria haver rentat les mans, però ens el vam quedar, l'hem mantingut i ha crescut, perquè té un àmbit provincial. El primer que vaig fer en arribar va ser convidar alcaldes de totes les poblacions del voltant per explicar-los que REDESSA és un instrument que s'obre generosament. Volem aportar coneixement, com ja es va fer amb l'Hospitalet de l'Infant, Flix o Montblanc. Soc un convençut del concepte metropolità.