Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de l’Aigua, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha donat a conèixer el renovat "Pla d’Emergència per Sequera (PES)", un document que estableix les pautes i criteris objectius per a la gestió dels possibles dèficits hídrics en l’àrea sota la seva responsabilitat.
Innovacions tecnològiques i digitalització
La principal aportació d’aquesta nova versió és la implementació d’una plataforma informàtica avançada, que permet agilitzar i automatitzar tant el registre com la visualització i anàlisi de dades, facilitant així la presa de decisions. Aquesta eina fa possible que el càlcul dels consums i l’avaluació dels llindars es realitzin gairebé en temps real, optimitzant notablement els processos.
Aquesta iniciativa forma part del projecte global de digitalització impulsat pel CAT, finançat amb prop de 140.000 euros mitjançant una subvenció europea dins del segon PERTE dedicat a la digitalització del cicle urbà de l’aigua, cofinançat pels Fons Next Generation EU.
El PES està totalment adaptat al marc establert pel Pla Hidrològic Nacional, així com a l’actualització recent del Pla d’Emergència per Sequera aprovat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que ha ratificat formalment aquest document.
L’activació o desactivació del pla es fonamenta principalment en els nivells registrats a l’embassament de Mequinensa (Baix Cinca, Aragó). Concretament, si aquests descendeixen per sota dels llindars establerts durant dos mesos consecutius segons cada període anual, s’activarà el PES; mentre que es desactivarà quan els nivells superin aquests llindars durant almenys dos mesos seguits.
Estructura i fases del Pla
L’aplicació del PES contempla quatre etapes diferenciades segons la gravetat: normalitat, prealerta, alerta i emergència. La transició entre aquestes fases es determina mitjançant el cabal setmanal registrat al riu Ebre a l'altura d'Ascó (Ribera d’Ebre), segons les dades obtingudes durant l’estació gestionada per la CHE.
Fase 1: Normalitat
Aquesta fase implica una situació en què tot i estar activat el pla, només s’observa una lleu disminució en la disponibilitat hídrica. En aquest escenari es manté un seguiment estricte dels indicadors hidrològics amb una orientació preventiva per evitar un agreujament posterior.
Fase 2: Prealerta
Aquesta etapa reflecteix una manca moderada però encara no crítica en les fonts subministradores. Aquí es garanteix mantenir operatives les fonts complementàries disponibles per retardar o impedir situacions més greus. A més, es promouen reduccions voluntàries en consum entre els consorciats que hi estiguin disposats.
Fase 3: Alerta
L’entrada efectiva en situació de sequera comporta restriccions obligatòries. Les limitacions imposades són del 10% als ajuntaments i un 15% a les indústries; percentatges que augmenten fins al 20% municipal i un 35% industrial durant el mes d’agost, considerat període punta pel consum.
Aquests coeficients són ajustats tenint en compte l’equilibri entre oferta disponible i demanda registrada pels consorciats segons l’època anual corresponent.
Fase 4: Emergència
Aquesta última fase intensifica les reduccions fins al 20% pels municipis i un 25% per a activitats industrials (35% i 45%, respectivament durant agost). També s’inclouen mesures extraordinàries addicionals destinades a maximitzar la durabilitat dels recursos hídrics davant situacions excepcionals.
Criteris organitzatius: Comitè d’Emergència
Davant qualsevol activació del PES es constitueix un Comitè d’Emergència encarregat d’analitzar contínuament l’evolució hidrològica i acordar coordinadament les accions adequades. Aquest òrgan està format per representants destacats del CAT, CHE, Agència Catalana de l’Aigua (ACA), així com membres rellevants dels municipis consorciats i sectors industrials amb més consum.
Davant aquesta presentació, Marc Brunet, president del CAT, va destacar: "en els 36 anys d'història del Consorci, mai encara hem hagut d'aplicar restriccions en el consum d'aigua als consorciats". No obstant això, Brunet subratllava que "en un context de canvi climàtic com l'actual, en què els fenòmens extrems són cada vegada més freqüents, cal estar preparats".