Els ajuntaments de Falset i Móra la Nova han alçat la veu per denunciar la falta total d’informació sobre quan es podrà reprendre el servei ferroviari de l’R15, interromput des de finals de gener per les deficiències a la infraestructura en el tram entre Riba-roja d’Ebre i Reus. Els dos consistoris lamenten que, gairebé tres mesos després del tall, encara no han rebut cap comunicació oficial sobre l’estat de les obres ni sobre els terminis previstos per recuperar el servei.
Els alcaldes de tots dos municipis asseguren sentir-se menystinguts per les administracions responsables i ja avancen que impulsaran un front institucional comú per exigir solucions immediates. La seva reclamació és clara: que la ciutadania pugui tornar a utilitzar el tren amb garanties i que se’ls informi amb transparència sobre el calendari de les actuacions.
“No tenim cap tipus de notícia oficial, cap ni una”, expressa l’alcalde de Falset, Carlos Brull. En la mateixa línia, el batlle de Móra la Nova, Jesús Àlvarez, denuncia que no saben “ni els terminis d’execució de les obres ni en quina fase estan”. Àlvarez recorda que els usuaris fa setmanes que viuen un autèntic viacrucis per desplaçar-se cap a Barcelona, Reus o Tarragona, amb trajectes alternatius molt més llargs i feixucs.
L’alcalde morenc descriu l’odissea que han de suportar molts passatgers: autobús fins a Reus, tren fins a Sant Vicenç de Calders i un altre autobús fins a Barcelona. Un recorregut que, segons denuncien, fa perdre competitivitat a una línia essencial per a les comarques de l’interior de Tarragona.
Preocupació pel despoblament i pel futur de la línia
Des de Falset, Brull adverteix que aquesta situació genera una gran incertesa i complica encara més la lluita contra el despoblament. “La gent s’ha de pensar si al final els surt a compte viure als municipis rurals com els nostres”, lamenta. També denuncia que els veïns no poden perdre hores i hores en desplaçaments interminables per culpa d’un servei deficient.
El batlle de Falset subratlla que fa dècades que els representants del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre alerten del poc manteniment d’una línia que considera clau perquè és “l’única” que connecta aquestes comarques amb Barcelona. Per la seva banda, Àlvarez reconeix que els preocupa haver arribat “a un punt de no retorn” i, tot i mostrar-se comprensiu amb la necessitat de fer obres, assegura que no es pot entendre que s’hagi arribat a una situació tan límit.
Un servei alternatiu per carretera que consideren insuficient
Els ajuntaments també carreguen contra el servei alternatiu de transport per carretera habilitat per Renfe. A Falset, Brull considera que entre setmana els autocars permeten absorbir la mobilitat, però remarca que els diumenges no hi havia cap alternativa, fet que va obligar el consistori a contractar directament un autobús.
Després de diverses converses amb Territori, es va acordar que el Departament assumiria el cost del servei. Inicialment es va posar en marxa un vehicle de 55 places, posteriorment ampliat a 71, que segons l’alcalde sempre va ple. Aquest bus surt de Falset a les sis de la tarda, passa per Reus i Tarragona i arriba a Barcelona cap a dos quarts de nou del vespre. Després, recull passatgers i torna cap al Priorat. A més, és gratuït, tot i que els usuaris s’han d’inscriure prèviament a l’ajuntament.
A Móra la Nova, la situació també és complicada. A causa del deteriorament de l’entorn de l’estació, els viatgers han de desplaçar-se fins a la plaça Sant Jordi per agafar el transport alternatiu. El consistori fins i tot ha hagut d’intervenir per netejar els voltants de l’estació. “Ens fa vergonya tindre una estació en l’estat que la tenen i actuem quan no ens tocaria actuar”, lamenta Àlvarez.
Els alcaldes reclamen recuperar freqüències i temps dignes
L’alcalde de Móra la Nova reclama que, un cop acabin les actuacions, es recuperi el servei amb totes les freqüències i amb temps de recorregut dignes. Recorda que antigament hi havia quatre trens al matí cap a Barcelona i quatre cap a Saragossa, així com quatre més de tornada a la tarda. Ara, en canvi, denuncia la pèrdua de freqüències i uns temps de trajecte que considera impropis del segle XXI.
Per això, Àlvarez ja ha anunciat que vol impulsar un front institucional amb la resta d’alcaldes de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat. L’objectiu és fer pressió conjunta perquè s’adoptin mesures i, sobretot, perquè s’expliqui amb claredat quan tornaran els trens, quin és el termini real de les obres i què s’està fent exactament sobre el terreny.
Adif i Renfe esperen que les obres permetin reprendre el servei
Des d’Adif remarquen que, malgrat que els trens de l’R15 no circulen amb passatgers, la via continua oberta al trànsit ferroviari. De fet, hi passen combois de mercaderies, però ho fan subjectes a limitacions temporals de velocitat. Aquesta setmana n’hi ha dinou entre Riba-roja d’Ebre i Reus, que afecten 20,2 quilòmetres dels 72 quilòmetres totals del tram, i en molts punts obliguen a circular a només 30 km/h.
La crisi es va originar a finals de gener i va tocar sostre a principis de febrer, quan tot el tram s’havia de recórrer a 30 km/h. Aquesta situació va portar els maquinistes de Renfe a negar-se a operar-hi amb passatgers, ja que el servei es considerava massa lent i gens competitiu.
Pel que fa als treballs en marxa, fonts d’Adif expliquen que se centren sobretot en la reparació de talussos i terraplens en quatre sectors del tram afectat. Sobre el calendari, l’ens es remet a les declaracions que el ministre de Transports, Óscar Puente, va fer al Senat el passat 7 d’abril, quan va afirmar que al juny s’hauran eliminat totes les limitacions temporals de velocitat derivades dels danys provocats pel temporal Harry de finals de gener, origen de l’actual crisi ferroviària.
