Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitza fins a quin punt la intel·ligència artificial generativa, especialment ChatGPT, s’està utilitzant com a eina de suport en salut mental en la vida quotidiana. La recerca, publicada a la revista Journal of Public Health, revela que, tot i que el seu ús general és molt estès, el recurs a aquesta tecnologia per gestionar el benestar emocional encara és relativament minoritari, però creixent entre la població jove.
La investigació, liderada per la investigadora del Departament de Psicologia de la URV Anna Huguet i l’estudiant del màster en Psicologia General Sanitària Llorenç Díaz, es va desenvolupar en dues fases: entrevistes exploratòries a estudiants universitaris i un qüestionari a 500 persones catalanoparlants residents a Catalunya.
Els resultats indiquen que un 74,6% dels participants havia utilitzat ChatGPT alguna vegada. Tanmateix, només un 17,2% l’havia emprat amb finalitats relacionades amb la salut mental. Entre aquests usuaris, l’ús era majoritàriament poc freqüent: més de la meitat el consultava un cop al mes o menys.
Les consultes més habituals estaven vinculades a l’estrès, l’ansietat i les preocupacions quotidianes, seguides de problemes en les relacions personals i qüestions de creixement personal. Amb menor incidència apareixien la soledat, el baix estat d’ànim, els problemes de son o situacions més delicades com experiències traumàtiques o conductes autolesives.
Pel que fa a l’ús, la funció principal era obtenir estratègies per regular les emocions, ordenar pensaments o obtenir noves perspectives. També s’utilitzava, en alguns casos, per prendre decisions o buscar informació sobre recursos professionals.
La percepció dels beneficis és ambivalent: el 55,8% dels usuaris considera que ChatGPT els ha ajudat de manera moderada o alta, mentre que altres indiquen una utilitat ocasional o nul·la. Entre els avantatges destaquen la rapidesa, la disponibilitat 24 hores i la facilitat d’ús.
Tot i això, també apareixen preocupacions importants: la manca de fiabilitat de les respostes, la privacitat, la falta d’interacció humana i el caràcter poc personalitzat de les respostes.
Un dels resultats més rellevants és la diferència per edats: l’ús de ChatGPT és molt més freqüent entre joves. En el grup de 16 a 19 anys, prop del 40% afirma haver-lo utilitzat per gestionar el benestar emocional.
Els investigadors conclouen que ChatGPT pot ser un recurs complementari per a consultes quotidianes, però subratllen que no pot substituir l’atenció professional en salut mental. També destaquen la necessitat de promoure un ús informat, responsable i segur, especialment entre adolescents i joves.
La recerca, publicada a la revista Journal of Public Health, obre el debat sobre el paper creixent de la intel·ligència artificial en la salut pública i els reptes que implica per al benestar emocional.
