Un grup de submarinistes impulsa des de fa poc més d’un any el projecte Thalassa, una iniciativa que combina divulgació i recerca per documentar el patrimoni subaquàtic de la costa catalana. L’equip organitza immersions en diferents punts del litoral per escanejar embarcacions enfonsades i convertir-les en models tridimensionals.
El projecte ja ha documentat una vintena de vaixells arreu de la costa catalana, principalment al litoral tarragoní, però també en diferents punts de la Costa Brava. Una de les darreres incorporacions ha estat el Pepito La Lula, un pesquer enfonsat a l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, que l’equip ha pogut escanejar i reproduir digitalment.
El Pepito La Lula, l’últim vaixell escanejat
El Pepito La Lula es troba a uns 30 metres de profunditat i va ser enfonsat ara fa 25 anys. És un pesquer de fusta de 26 metres d’eslora que presenta un estat de conservació més degradat que altres embarcacions metàl·liques documentades pel projecte.
Per fer l’escaneig, sis submarinistes es van submergir a la zona coneguda com el cementiri de vaixells de la Cala. La immersió va comptar amb el suport logístic del Dive Center La Frau i va permetre completar la documentació fotogramètrica del derelicte en poc més d’una hora.
Abans de cada immersió, l’equip prepara des de terra tots els detalls tècnics de l’operació i estudia també les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, que poden condicionar la sortida.
Un cop acabada la immersió, però, la feina continua. Les imatges obtingudes es processen per digitalitzar el derelicte i generar-ne un model en tres dimensions, que permet observar-ne l’estat de conservació i conservar-ne el registre.
Una vintena de derelictes documentats
Fins ara, Thalassa ha documentat una vintena d’embarcacions i altres elements submergits. A l’Ametlla de Mar ja n’han registrat quatre, mentre que una part important del projecte s’ha concentrat al Parc Submarí de la Costa Daurada, on han escanejat set derelictes.
La resta es reparteixen entre punts com Roses, l’Escala i Palamós, així com el pantà de Canyelles, on han documentat una ermita enfonsada.
El director del projecte, Albert Vim, explica que l’objectiu se centra en elements contemporanis i també en derelictes que tenen una especial importància sentimental per al territori.
En aquest sentit, els vaixells del cementiri de l’Ametlla de Mar són embarcacions que van arribar al final de la seva vida útil i posteriorment van acabar enfonsades.
Els models tridimensionals elaborats es posen a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta. La informació pot servir als clubs de submarinisme per preparar les immersions, però també permet fer un seguiment de l’evolució dels derelictes i contribuir a conservar la memòria del patrimoni subaquàtic.
Un sistema d’escaneig amb càmeres d’acció
Per documentar les embarcacions, l’equip utilitza equipament audiovisual convencional, principalment càmeres d’acció. A partir d’aquest material han desenvolupat un protocol propi d’escaneig, adaptat a les característiques dels derelictes que es troben al litoral mediterrani.
Segons Vim, actualment aconsegueixen una taxa d’èxit d’entre el 80% i el 90% de les imatges capturades perquè puguin ser processades i renderitzades.
El projecte també busca consolidar col·laboracions amb diferents clubs de submarinisme del país. A canvi, Thalassa aporta coneixement sobre l’entorn i els derelictes, cosa que permet donar un component diferenciat a les sortides de submarinisme.
El repte de finançar les immersions
Un dels principals reptes del projecte és aconseguir finançament per assumir el cost de les immersions. Entre les principals despeses hi ha els gasos necessaris per a les bombones dels submarinistes.
A mitjà termini, l’equip també voldria incorporar sistemes de propulsió submarina, que permetrien fer els escanejos de manera més ràpida i segura.
Per continuar avançant, Thalassa busca vies de finançament públic i privat i també treballa per establir convenis amb diferents entitats vinculades al patrimoni subaquàtic.
El gran objectiu: escanejar el Cavour
El gran repte de la primera etapa del projecte és el Cavour, un dels derelictes més coneguts i visitats pels submarinistes a la zona de l’Ametlla de Mar.
L’embarcació es troba a 52 metres de profunditat i té uns 120 metres d’eslora. El vaixell es va enfonsar l’any 1917 després de xocar amb un vaixell auxiliar, en un episodi relacionat amb el context de la Primera Guerra Mundial.
Per a Albert Vim, aconseguir-ne el model tridimensional seria “la cirereta” del projecte i el punt final de la primera etapa de Thalassa.
L’equip ja està en contacte amb diferents entitats, entre elles el Centre d’Arqueologia Subaquàtica, amb l’objectiu de trobar col·laboradors que permetin plantejar la prospecció del Cavour i continuar documentant un patrimoni que, sota l’aigua, també forma part de la història de la costa catalana.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat