La URV destaca actualment en els àmbits de la ciència de la salut. Figura al rànquing de Shanghai com a tercera universitat catalana en el sector i entre les 301-400 millors del món. I sembla que vol continuar per aquest camí, ampliant l’oferta formativa en els pròxims anys, ja que tot apunta que s’inclourà el grau en Farmàcia en el curs 2027/28.
La programació dels nous estudis es va aprovar el passat desembre per la URV i ara haurà de passar el procés de validació per part de la Generalitat. Farmàcia ampliarà l’oferta de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut situada a Reus. És per això -i pel trasllat al campus Bellissens- que parlem amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per entendre que suposa per la ciutat un nou grau.
Una demanda social
En primer lloc, s’ha de saber què suposa per Reus un nou grau, s’ha de garantir l’aterratge de nous alumnes a la ciutat, entre altres coses.
L’alcaldessa es mostra molt optimista amb la nova obertura del grau. “Que s’ampliï l’oferta universitària de Reus sempre és una bona notícia perquè ens referma com a ciutat universitària i ens permet retenir i captar talent, a més, que la nova titulació prevista per la URV pel curs 2027-2028 sigui relacionada amb l’àmbit de les ciències de la salut encara ho és més perquè consolida l’aposta del govern municipal en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (que acaba de celebrar els seus 20 anys), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus o el Hub Foodtech & Nutrition per consolidar a la nostra ciutat un hub de salut amb docència, recerca aplicada i transferència de coneixement".
També hem pogut parlar amb el rector de la URV, Josep Pallarés, que explica quant important és fer aquest nou grau: “la importància d’impartir un nou Grau en Farmàcia és que la Universitat dona resposta a una demanda social reivindicada sobretot pel Col·legi Oficial de Farmacèutics i de les associacions empresarials per cobrir la necessitat de tenir graduats que puguin despatxar a les farmàcies, sobretot de pobles menuts, perquè quan es jubilen les persones que han estat ocupant aquest lloc de treball, no hi ha relleu generacional i, per tant, aquestes localitats perden una prestació social de primer ordre que és aquest punt de farmàcia, que en molts llocs és l’únic punt d’assistència sanitària que tenen de forma regular. I no hi ha prou graduats per satisfer la demanda”.
Explica que, a nivell URV, “el nou grau representa també poder ampliar el catàleg de l’oferta que fem en ensenyament sanitari per cobrir un aspecte que uneix la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat de Química. Per tant, es reforça un nexe entre les dues facultats que actualment ja tenen algun tipus de relació i ara s’enforteix, sobretot pel que respecte a la química analítica i a les ciències mèdiques bàsiques”.
Afectarà l’habitatge i la mobilitat?
Parlant d’aterratge, nous graus significa també noves persones a la ciutat, les quals han de viure a Reus.
Guaita comenta que “l’oferta d’habitatge a Reus és un tema que ens preocupa i que ens ocupa. Des de l’Ajuntament estem treballant amb diferents polítiques. Ampliant l’oferta d’habitatge públic de lloguer assequible: enguany posarem a disposició dels reusencs i reusenques més de 200 habitatges nous de lloguer assequible a Mas Iglesias i La Riera dels quals un 35% s’han reservat al col·lectiu de joves”. Una ampliació d’oferta d’habitatge que evidentment amplia l’espai disponible per l’entrada de persones a la ciutat.
Mentrestant, Pallarès fa èmfasi en la mobilitat dins del territori, a banda de l’habitatge. Per la mobilitat, explica que la Universitat realitza un estudi actualment que donarà patrons de mobilitat de les persones que acudeixen a la URV. “Veient aquests fluxos podrem donar resposta, per exemple, amb mesures de transport públic més eficients i efectives”, afirma el rector.
Pel que fa a l’habitatge, explica el treball amb el ministeri i amb les administracions municipals per reduir la pressió d’habitatge amb residències. “Des del Ministeri fa pocs mesos va haver-hi una iniciativa per poder finançar amb diners públics aquest tipus d’actuacions i el que estem fent és analitzant amb els diferents ajuntaments aquestes possibilitats, aspectes com la disponibilitat de terreny, per poder construir aquestes residències que vindrien a apaivagar aquesta pressió d’habitatge”.
El trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a Bellissens
El projecte per traslladar la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellissens encara aquest inici d'any com un moment decisiu per desencallar definitivament la seva execució.
Després d'anys de reivindicacions, la sintonia entre l'Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Virgili és total per fer realitat una infraestructura que l'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha qualificat de prioritària en declaracions exclusives a La Ciutat. Guaita ha confirmat que el trasllat ha estat un dels temes centrals en les recents reunions bilaterals mantingudes amb la Generalitat, traslladant la necessitat directament tant a la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, com al president Salvador Illa.
Aquest impuls polític que descriu l'alcaldessa arriba just quan la universitat ja ha traçat el full de ruta tècnic per fer-ho viable. La URV va tancar l'any fixant el 2026 com la data per tenir redactat el projecte executiu, un pas imprescindible per poder licitar les obres posteriorment.
Segons les previsions del rector Josep Pallarès, no es tracta només d'un canvi d'ubicació per guanyar aules, sinó de la construcció d'un complex de referència amb un pressupost global estimat en uns 100 milions d'euros. El futur edifici de Bellissens integrarà docència, recerca i, com a gran novetat, la seu de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), creant així un veritable hub sanitari al sud de Catalunya que ara espera l'empenta definitiva de la Generalitat.
