Dimarts, 3 de desembre de 2024
És notícia

Les obres de restauració de la façana del Pretori s’espera que finalitzin al març

Avatar photo

Els treballs de consolidació i restauració de dues façanes del Pretori marxen a bon ritme. Després de la seva arrencada aquest estiu, les dues façanes ja estan gairebé enllestides en la part superior; fet que comportarà, les properes setmanes, el desmuntatge parcial de la part superior i s’iniciarà la de la façana que manca, a la Plaça del Rei.

El projecte, que compta amb un pressupost d’aproximadament de 800.000€, ha rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 200.000€ per l’execució de les obres i per la redacció del projecte va ser subvencionada en un 45% pel Ministerio de Cultura y Deporte, que va permetre fer la diagnosi inicial. “Aquest projecte comporta una millora substancial del monument, que requeria ser intervingut, principalment per l’afectació d’elements externs, com els animals que hi habiten i les inclemències del temps”, apunta el conseller de Patrimoni, Nacho García. “En definitiva, durem a terme una transformació d’aquest monument tan emblemàtic de la ciutat i de la Plaça del Rei, en conjunt” ha reblat, ja que coincideix en el temps també la restauració de la façana del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

Pel que fa al projecte, per una banda s’ha treballat intensament en la neteja de les afectacions patides durant molt de temps, principalment per excrements de coloms, que provoquen una degradació a llarg termini de la composició química de la pedra i la modifiquen, fent-la més porosa i fràgil. En aquest sentit s’han modificat els forats de la façana i s’han fet més petits perquè no permetin la nidificació de coloms, però, en canvi, sí que es permeti l’accés a altres aus, com els falciots, que són una espècie protegida i que a més no provoquen danys en el monument.

Un altre dels elements perjudicials pel monument és l’aigua. En totes les restauracions de pedra o d’edificis amb maçoneria, l’aigua s’infiltra per les escletxes i si aquestes són molt grans es queda entollada i varia segons canvis bruscos de temperatura, com gel o evaporació i això pot provocar trencaments a la pedra. “En definitiva, la intervenció s’està fent de manera molt acurada, i cada pedra es tracta de forma individualitzada, peça a peça, segons les patologies que conté i segons el context que té al voltant”, segons ha destacat l’arquitecta municipal responsable de l’obra, Raquel Casals.

No permetre l’entrada dels ocells i de l’aigua als nius, ja que en l’obra es decideix tancar fent cert arqueig i que veient la façana des de fora fa la sensació de cova. S’ha de fer la restauració i observant el monument constructiu recuperant la part històrica.

Tanmateix, hi ha una sèrie de marques de picapedrer i identificar que portava cadascun dels mestres algunes marques són estrelles de David perquè s’interpreta com marques de construcció. Això comporta que els historiadors es preguntin i treballin davant quin tipus de marca pot ser

Cada façana integra molta biodiversitat, avui en dia estem davant de protegir el monument i adaptar l’obertura si les profunditats d’aquests nius en època de primavera i estiu és quan tornen les dues espècies s’intenta que amb aquesta obra no puguin tornar a nidificar.

Estudi històric 

El fet de tenir instal·lada aquesta bastida permet, al mateix temps, tenir un accés directe a les façanes, a aquests paraments i aprofundir en l’estudi històric i arqueològic. Amb motiu d’aquests treballs s’ha pogut corroborar, com ja se sabia, que “el Pretori és un dels edificis de Tarragona on hi han deixat marca gairebé totes les fases històriques de la història de la ciutat” segons ha apuntat l’arqueòloga municipal, Pilar Bravo.

La torre del Pretori formava part de les estructures del Fòrum Provincial de Tàrraco i va ser construïda al segle primer després de Crist. La seva funció original va ser, en un origen, la de servir de caixa d’escales entre la plataforma inferior de l’edifici del circ i l’edifici de la plaça de representació del Fòrum Provincial. Durant els segles, però, va patir moltes transformacions i va tenir molts usos diversos.

El Pretori que veiem actualment, està construït en diferents èpoques, per tant, amb diferents mètodes constructius i materials. Les parts inferiors normalment són les que es conserven de la fase romana i les parts a partir d’època medieval i moderna se situen a les parts superiors. I això es pot reconèixer tant per les marques dels picapedrers, com per agressions externes, com impactes de projectils, entre d’altres.

Projectes en marxa 

A principis de l’any vinent, s’instal·larà la bastida a la tercera façana a restaurar, la que està tocant a la Plaça del Rei, de la que es durà a terme els mateixos treballs que en les altres dues façanes; però així mateix el monument té en marxa altres treballs de millora com son la restauració de la volta de la sala del sarcòfag d’Hipòlit i les escales d’accés al museu.  

La restauració de la volta de la sala del sarcòfag d’Hipòlit, s’ha de dur a terme amb la voluntat de consolidar i restaurar la volta i poder reobrir el més aviat possible. Aquest projecte té un cost de 260.000€.

Així mateix, s’ha aprovat recentment dotar pressupostàriament l’arranjament de l’escales d’accés al Pretori romà des de la plaça del Rei. Amb un pressupost de 120.000€, el consistori durà a terme una intervenció amb la qual es vol assegurar l’estructura de l’element.

Finalment, la conselleria de Patrimoni, ha optat a un fons Next Generation per a la museïtzació del monument, que encara està pendent d’aprovació per part del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Lleida farà un Congrés de Dones el 2026

Notícia següent

Afectacions de trànsit amb motiu de la Pujada a la Seu Vella de Lleida

Notícies relacionades