Les agressions dirigides contra les persones trans no són incidents puntuals, sinó indicis d’una transfòbia molt més generalitzada que sovint no es percep amb prou intensitat. Així ho posa de manifest un nou estudi elaborat per un equip del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha canviat el focus habitual posant-se a l'altura dels perfils dels qui discriminen i ataquen. L’objectiu és clar: aprofundir en les causes que alimenten aquest odi per poder-lo prevenir amb més eficàcia.
Dades destacades sobre el perfil del discriminador
Segons aquesta investigació publicada a la revista Psychological Reports, els nivells més elevats de transfòbia es detecten principalment en homes i en persones heterosexuals. En canvi, variables com l’edat o la ideologia política juguen un paper molt menys rellevant del que moltes vegades es creu en els debats públics. Dos elements específics prenen especial protagonisme: el grau de religiositat i els nivells d’agressivitat física.
Context europeu i estatal: una problemàtica creixent
L’estudi s’emmarca en una realitat preocupant on, malgrat avenços legals, les persones LGBTIQ segueixen patint altes taxes de violència i discriminació a Europa. Un informe recent publicat per l’Agència Europea de Drets Fonamentals (2024) assenyala que un 64% de dones trans i un 63% d’homes trans han experimentat actes violents motivats per odi, xifra que ha crescut des del darrer informe del 2019.
A l’Estat espanyol, després d’un increment notable el 2022, les dades oficials del Ministeri de l’Interior indiquen que durant el 2023 es van registrar fins a 522 delictes d’odi vinculats amb orientació sexual o identitat de gènere. Aquesta categoria es manté com el segon motiu més freqüent dins dels delictes d’odi al país. Tot i una lleugera disminució global dels casos durant el 2024, els incidents relacionats amb LGTBIfòbia continuen representant una part molt important del total. A més, Catalunya figura entre les comunitats autònomes amb major nombre d’incidències registrades.
L’estudi alerta que aquestes dades probablement subestimen la magnitud real del problema, ja que denunciar resulta especialment complex per a moltes persones trans, obligades sovint a tornar a exposar-se en entorns potencialment hostils.
Anàlisi detallada basada en 333 respostes a Catalunya
L’equip investigador va recollir informació mitjançant qüestionaris online aplicats a un total de 333 adults residents a Tarragona, Barcelona i Lleida amb edats compreses entre els 18 i els 65 anys; tot i això, més del 75% tenien entre 18 i 26 anys. Pel que fa al gènere, un 69,1% s’identificava com dones; un 25,5%, com homes; mentre que un 5,4% s’autodefinia com no binari. El 4,8% dels participants es definien com a transgèneres; gairebé tota la resta eren cisgèneres.
Sobre l’orientació sexual, 66,4% s’identificaven com heterosexuals; un 10,5%,com gais o lesbianes; i un 23,1%,com bisexuals. La majoria residia en àrees urbanes (82%). Pel costat ideològic predominaven postures “liberals” o “socialistes”, encara que una proporció significativa se situava en altres categories polítiques.
Mètodes utilitzats per mesurar actituds transfòbiques
Tots van completar diversos qüestionaris online dissenyats per quantificar nivells tant de transfòbia com d’agressions envers aquells individus fora dels estereotips tradicionals sobre gènere. També s’avaluaren estils decisoris personals, així com mesures relacionades amb religiositat, reacció empàtica i diferents tipus d’agressivitat —incloent-hi física i verbal— així com ira o hostilitat.
Nivells superiors entre homes i heterosexuals
L’anàlisi mostra resultats contundents: els homes presenten nivells significativament majors tant en actituds transfòbiques com en comportaments agressius respecte a les dones. La diferència és especialment remarcable pel que fa als prejudicis cap al col·lectiu transgènere. A més, aquests homes puntuen més alt també tant en agressivitat física com verbal,i tenen menor empatia afectiva —la capacitat d’experimentar emocions compartides amb altres—aspecte essencial segons l’estudi.
D’altra banda, l’orientació sexual també marca distàncies evidents. Aquest treball indica clarament que les persones heterosexuals mostren nivells superiors de transfòbia comparades amb bisexual tot això sense observar diferències estadísticament rellevants pel què fa als atacs directes segons orientació. El factor edat no apareix associat significativament ni tampoc mostra grans influències clares la ideologia política, que presenta variacions sense patrons definits.
Efecte determinant de la religiositat combinada amb agressivitat física
On sí que l’estudi troba patrons clars és en la combinació de religiositat, agressivitat i empatia. Les persones amb més religiositat —mesurada pel grau de creença, la freqüència de culte i de pregària i la importància de Déu a la pròpia vida— presenten nivells significativament més alts de transfòbia i actituds d’assetjament cap a persones trans o amb expressions de gènere no normatives. En els models utilitzats en aquest estudi, la religiositat apareix com el predictor més fort d’aquestes actituds.
L’agressivitat física i verbal també hi juguen un paper rellevant. Valors més alts en agressivitat física i verbal s’associen amb més transfòbia i la violència física, a més, és una de les variables que millor anticipen les agressions directes. De fet, el model estadístic més complet mostra que la transfòbia i l’agressivitat física expliquen prop del 28% de la variabilitat en les agressions contra persones trans, amb la transfòbia com a predictor principal.
L’empatia actua en sentit contrari: tant la cognitiva (entendre què sent l’altra persona) com, sobretot, l’afectiva (compartir aquest sentiment) es relacionen amb nivells més baixos de transfòbia i agressions. Les persones menys capaces d’emocionar-se amb el patiment aliè són, segons l’estudi, més propenses a adoptar actituds hostils envers les persones trans.
Clau per a les polítiques i la prevenció
L’estudi conclou que, si es vol reduir la transfòbia i les agressions contra les persones trans, cal actuar sobre dos grans fronts: la religiositat i l’agressivitat, sense oblidar el reforç de l’empatia. En el terreny religiós, apunta a la importància que les confessions incorporin discursos explícits contra la discriminació de les persones trans, atesa la forta associació entre religiositat i actituds transfòbiques. “Els resultats no impliquen que la fe religiosa generi transfòbia, però sí que assenyalen la necessitat que els espais religiosos esdevinguin entorns explícitament compromesos amb la dignitat i la inclusió de les persones trans”, explica Jorge Dueñas, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha participat en la recerca. “La religió, com qualsevol àmbit social, pot contribuir a reduir l’estigma si promou discursos clars contra la discriminació”, afegeix.
Pel que fa a l’agressivitat, els autors insisteixen en la necessitat d’incloure programes de gestió de la ira i de reducció de la violència, especialment física, en les estratègies de prevenció. Aquests programes, combinats amb intervencions educatives que fomentin l’empatia afectiva, podrien reduir tant el rebuig com la probabilitat que aquest rebuig desemboqui en agressions.
Tot i les limitacions —la mostra està concentrada en tres ciutats catalanes, amb poca participació de persones participants trans i no binàries—, la recerca ofereix un mapa detallat de factors de risc i assenyala direccions concretes per a futures polítiques públiques i campanyes de sensibilització.