Un equip científic ha identificat 42 compostos químics d’ús habitual en mostres de semen humà, una troballa que apunta a la petjada de l’exposició ambiental i de l’estil de vida sobre la salut reproductiva masculina. La recerca s’ha fet amb una metodologia pionera impulsada per l’IDAEA-CSIC, en col·laboració amb la unitat LABERCA de l’INRAE francès i la Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
La investigadora de l’IDAEA-CSIC i autora principal, Montse Marquès, subratlla que l’estudi no permet establir una relació causa-efecte directa entre la presència d’aquestes substàncies i l’espermatogènesi. Tot i això, sí que ha detectat associacions entre diversos compostos i paràmetres de qualitat seminal.
Una realitat que creix: infertilitat i factors ambientals
La infertilitat afecta aproximadament el 15% de la població mundial, i els factors masculins intervenen en un 40-50% dels casos. Els investigadors adverteixen que el problema s’ha agreujat en les últimes dècades i assenyalen l’exposició ambiental i alguns hàbits de vida com a elements clau a l’hora d’explicar el deteriorament de la salut reproductiva.
En aquest context, l’estudi s’endinsa en l’anomenat exposoma químic, és a dir, el conjunt de substàncies químiques a què està exposada la població al llarg del temps.
La clau: una tècnica capaç de “veure” compostos molt semblants
Per rastrejar aquesta empremta, l’equip ha utilitzat una espectrometria de masses d’alta resolució, una tècnica que permet determinar la massa exacta de cada compost amb una precisió superior a 0,001 unitats de massa atòmica. Això facilita distingir substàncies que, a simple vista analítica, poden semblar idèntiques, però que en realitat tenen composicions diferents.
La investigació s’ha basat en mostres de semen, sang i orina d’un grup de 48 homes sans d’entre 18 i 40 anys, residents a Tarragona.
Més de 2.000 compostos rastrejats i un mapa de barreges complexes
Els investigadors han aplicat un cribratge químic d’ampli espectre i, després d’analitzar la presència de més de 2.000 compostos orgànics, han detectat 42 substàncies al semen, 42 a l’orina i 48 a la sang.
Els compostos identificats formen part de barreges complexes que inclouen edulcorants artificials, insecticides, PFAS (substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades), retardants de flama, compostos relacionats amb aliments, fàrmacs i marcadors de consum de tabac.
Quins compostos s’associen a pitjors paràmetres del semen
L’anàlisi apunta que alguns dels químics detectats es relacionen amb un empitjorament de diferents paràmetres. Entre els exemples destacats hi ha:
- Acesulfam (edulcorant artificial) i bisfenol-S (plàstics i resines), associats negativament amb el nombre total d’espermatozoides, la forma i la concentració.
- L’insecticida nitenpiram i alguns tensioactius d’ús industrial i farmacèutic, també vinculats a pitjors indicadors de quantitat i qualitat.
- El fosfat de trietil (retardant de flama), relacionat amb un menor volum espermàtic.
- Un additiu emprat en la fabricació de pneumàtics, associat a una reducció de la mobilitat i la vitalitat dels espermatozoides.
La recerca també reforça associacions negatives ja descrites per a compostos derivats del tabac —com nicotina i cotinina— i per a determinades substàncies perfluorades persistents, presents en estris de cuina, envasos o peces de roba.
Una eina per entendre millor l’exposició real
Els autors remarquen que la metodologia permet aprofitar millor les mostres biològiques i obtenir una fotografia més completa de les exposicions reals de la població general. Aquest enfocament, conclouen, obre noves vies per estudiar com l’exposoma químic pot influir en la formació i el desenvolupament dels espermatozoides i, en conseqüència, en el descens de la fertilitat masculina observat en les darreres dècades.
