Les regidores i els regidors del grup municipal d’ERC Reus han exposat a la militància, aquest vespre de dilluns, els reptes i les oportunitats que es presenten un cop ha començat el curs polític 2025-2026. Ha estat en el transcurs d’un acte per a la militància, amb una prèvia atenció als mitjans de comunicació de la ciutat i del territori. Les republicanes i els republicans han passat revista a projectes com els de la reforma del Museu d’Art i Història, la commemoració de l’Any Gaudí, les transformacions urbanístiques del Carme i de la zona sud de la ciutat, la nova convocatòria dels Pressupostos Participatius i el desenvolupament de l’Escola dels Oficis, entre altres.
Ha donat la benvinguda a la militància el president de la secció local d’ERC Reus, Enric Fogàs, qui ha assenyalat que un dels objectius d’aquesta, en aquest curs, serà “enfortir els vincles amb el teixit local i associatiu” de la capital del Baix Camp. Ha posat d’exemple l’acte que ERC Reus i el Jovent Republicà de Reus organitzen en el marc del Correllengua d’enguany, “una magnífica iniciativa sorgida des de la base, des de les entitats” per promoure l’ús social de la llengua. L’acte en qüestió és una taula rodona sobre la situació del català, que es farà el diumenge 12 d’octubre al Casal Foment (a les 12 del migdia).
‘Aquest és un curs clau’
La líder del grup municipal, la primera tinenta d’alcaldessa i regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha apuntat que “aquest curs és clau” en l’actual mandat perquè “farem realitat projectes de ciutat que són importants, i que tindran projecció en el futur”, com les reformes del Museu d’Art i Història, l’espai escènic ‘Presó 13’, o la transformació del carrer Ample. “Sempre treballem amb rigor i amb l’experiència que hem adquirit tots anys aquests anys. I ho fem amb la mirada posada en el futur de Reus i amb l’ambició que ens defineix com a organització i com a projecte polític”, ha subratllat.
I precisament perquè el curs és clau, ha continuat Llauradó, “necessitem uns pressupostos municipals per al 2026 adequats al que Reus, les reusenques i els reusencs necessiten i mereixen per avançar cap a un futur millor”.
Quant als objectius de la regidoria de Projecció de Ciutat, Llauradó ha manifestat que la commemoració de l’Any Gaudí “és una gran oportunitat per projectar-nos, de portes enfora, com una ciutat amb un magnífic patrimoni modernista, comerç de tradició i d’excel·lència i serveis de qualitat”. També s’ha referit a la renovació de la proposta museística del Gaudí Centre, “un actiu important en la nostra estratègia de captació de visitants”.
La Cultura, ‘pal de paller’ del projecte d’ERC Reus
Acte seguit ha estat el portaveu del grup municipal, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, qui s’ha adreçat a la militància per assegurar que “Reus enceta un curs clau per projectar-se amb ambició i rigor, i la Cultura n’és pal de paller”. Sobre els projectes de la regidoria que se centren en nous i renovats equipaments, ha explicat que els treballs del Museu d’Art i Història “són en marxa, ja fa temps, per actualitzar l’edifici i la museografia, amb un relat renovat que connecta millor amb la ciutadania i la plaça de la Llibertat”.
Pel que a l’espai escènic ‘Presó 13’, el regidor ha comentat que aquest serà “obrador i teatre. Serà un equipament per fomentar la creació, l’exhibició i la comunitat, amb un atri obert, terrats activables i una renovació respectuosa del Bravium Teatre. És un espai per a les companyies locals i per al teixit cultural del territori”. Encara quant als equipaments culturals, Recasens ha indicat que “Reus no es pot permetre perdre cap oportunitat que reforci la seva capitalitat cultural. Per això, hem de posar facilitats al nou auditori que proposa la Diputació a Reus”.
Un curs per ‘projectar les eines de Participació Ciutadana’
Posteriorment ha intervingut la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores. Aquesta ha volgut destacar “la feina feta” per engegar la societat funerària pública supramunicipal FuneCamp, “que liderem des de Reus i que hem impulsat conjuntament amb els ajuntaments de Vila-seca, Salou i Constantí”. El projecte, ha afegit, “ja és una realitat i continuarà creixent, perquè l’Ajuntament d’Alcover ha iniciat els passos per sumar-s’hi. Tot plegat subratlla que, des de Reus i amb cooperació metropolitana, donem serveis de qualitat, amb vocació pública i amb mirada de futur”.
Ara bé, si parlem d’un projecte destacat en aquest curs polític, per a la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, aquest és la nova convocatòria dels Pressupostos Participatius. “Gràcies a Esquerra, a l’Ajuntament de Reus hem consolidat eines de participació ciutadana, les hem treballat i liderat durant els últims mandats, i ara és el moment de projectar-les amb més força. Hem d’enfortir l’esperit participatiu de la ciutadania, perquè les polítiques de participació són una de les nostres marques d’identitat”, ha argumentat Flores. “En conseqüència”, ha conclòs, “cal dotar econòmicament els Pressupostos Participatius de manera adequada”.
‘Toca accelerar’ per continuar transformant Reus
En acabat ha estat la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, qui s’ha adreçat a les i als militants d’ERC Reus. “Aquest 2025-2026 ens toca accelerar per continuar la transformació de Reus que ja és en marxa”, ha dit. En aquest sentit, ha exposat que la reforma del carrer Ample, de la plaça del Víctor i de l’entorn “és l’exemple d’allò que defensem: prioritat per al vianant, comerç de proximitat i continuïtat urbana”.
Amb la voluntat de “cohesionar els barris i relligar la ciutat”, Berasategui també s’ha referit al projecte del Carme, “que hem desllorigat des d’Esquerra” a partir de la proposta de 2019 per desdoblar el CAP Sant Pere, i que també comptarà amb un aparcament soterrat, habitatge protegit i una plaça pública. La transformació urbanística de Reus, ha continuat la regidora, també preveu “actuacions importants al Carrilet i a la zona sud”.
En aquesta línia, ha celebrat la “gran notícia” que s’ha donat a conèixer aquest dilluns, ja que s’ha resolt (de manera provisional) que el projecte rebi una mica més de 6 milions d’euros dels fons europeus FEDER per finançar en part les intervencions previstes. “I això ha estat possible perquè disposem d’una eina com el Pla Estratègic de Ciutat ‘Reus Horitzó 32’, que vam impulsar des d’Esquerra”, ha precisat la regidora.
L’Escola dels Oficis, una ‘resposta’ a les demandes de les empreses
Finalment, ha pres la paraula el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats. Aquest ha apuntat que els reptes de la regidoria per al curs 2025-2026 passen per “potenciar l’obertura de nous negocis arreu de la ciutat, al centre i als barris, i formar talent perquè la gent de Reus tingui feina qualificada i bons salaris”. Quant al primer, ha repassat com s’està desenvolupant la tercera fase del projecte ‘Reus Espais Vius’. “Allà on altres veuen locals tancats, nosaltres hi veiem oportunitat i futur. Amb la tercera fase al barri de Santa Teresa, avui ja podem dir que hi ha més d’una desena de negocis que han obert o són a punt de fer-ho, i una altra desena de locals en negociació de compra o lloguer”, ha assenyalat.
I pel que fa al segon objectiu, Subirats ha expressat que el projecte de l’Escola dels Oficis “no és una escola pensada en abstracte: és una resposta directa al que ens demana el teixit empresarial del territori. Ens demanen professionals qualificats i nosaltres els formarem a Reus”. “Ho dic amb tota claredat: és una prioritat del govern i d’aquest mandat, és inclòs al Pla d’Acció Municipal. Accelerarem perquè l’escola sigui operativa tan aviat com sigui possible i perquè cap empresa deixi d’invertir per manca de talent local”, ha reblat.
