La Universitat Rovira i Virgili (URV) celebrarà eleccions per escollir nou rector entre els dies 25 i 27 de maig. La votació, que es farà de manera electrònica, començarà dilluns a les 10 hores i s'allargarà durant 48 hores fins dimecres a la mateixa hora. La previsió és que el resultat sigui conegut cap al migdia d'aquest últim dia. En aquesta ocasió només hi ha dos aspirants després que fa quatre anys fossin tres. A més, el mandat resultant serà de sis anys, una ampliació respecte als quatre anteriors arran d'una reorganització interna.
Els candidats són Josep Pallarès, actual rector que opta a la reelecció després d'un període intens de gestió, i Domènec Puig, exvicerector amb l'equip liderat per Maria José Figueras que ara aspira a dirigir la universitat.
Experiències i visions diferents
Tots dos candidats acumulen gairebé trenta anys vinculats a la URV, però tenen interpretacions divergents sobre l'etapa recent. Pallarès valora positivament el seu primer mandat: "ha estat una etapa molt intensa i positiva", destacant avenços com la reforma de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, un augment del 10% en el nombre d'estudiants matriculats, així com la creació de seixanta noves places per a professors a temps complet i trenta més per personal administratiu.
D'altra banda, Puig manté una lectura crítica afirmant que "els últims anys s'han perdut oportunitats" durant un període considerat com una "bonança econòmica" mal aprofitada. Tot i això, no especifica quines oportunitats considera desaprofitades. També subratlla que la seva candidatura "ve de les aules i dels laboratoris", mentre assenyala que Pallarès va ocupar càrrecs rellevants dins la Generalitat fins al 2019.
Millora en docència i prevenció de l'absentisme
L'absentisme universitari ha crescut segons diversos estudis recents. En aquest context, Pallarès insisteix a reforçar el caràcter públic i presencial de la URV perquè "els estudiants han d'estar motivats per venir a classe"; afegeix que cal oferir una formació integral basada no només en capacitats tècniques sinó també en "esperit crític i ètic".
Puig proposa fomentar competències transversals mitjançant metodologies més dinàmiques: "grups més petits, participació directa dels estudiants o resolució pràctica de problemes reals". També planteja ajustar horaris acadèmics o millorar l'accessibilitat als campus —recordant dificultats com ara l'aparcament limitat— per facilitar l'assistència.
Ambdós coincideixen que la intel·ligència artificial representa un repte clau per al futur universitari. Pallarès defensa utilitzar-la com una "eina al servei de l'ensenyament, recerca i gestió", mentre Puig destaca la necessitat d'adaptar tots els programes formatius als nous paradigmes digitals.
Estatus del personal docent i administratiu
Un altre eix central és l'estabilització laboral del professorat i del personal administratiu. Segons Pallarès, s'ha avançat creant llocs nous —amb promocions entre catedràtics— però reconeix que encara resulta insuficient: "El professorat associat no està prou reconegut ni econòmicament ni socialment", subratlla demanant més recursos.
A més recorda els trenta llocs creats recentment pel personal tècnic-administratiu, però advoca per un segon pla específic dins els propers pressupostos autonòmics perquè aquesta tendència continuï.
Puig critica especialment el moment tardà en què es van publicar aquestes places: "El Personal Docent Investigador necessita carrera professional quan toca, no només tres mesos abans d'unes eleccions"; recalca també la importància del reconeixement per mantenir alta la motivació laboral del personal administratiu.
Recursos econòmics i infraestructures futures
Tots dos aspirants posen èmfasi en els projectes d'ampliació equipamental pendents. Un dels principals és la construcció de la nova Facultat de Medicina al campus Bellissens (Reus), juntament amb altres edificis destinats als estudis mèdics tant a les Terres de l'Ebre com al campus Sescelades o seus definitives a Vilafranca del Penedès i El Vendrell.
Pallarès assegura comptar amb "compromisos socials i polítics" ferms per tirar endavant inversions valorades entorn dels 150 milions d'euros necessaris durant els pròxims anys. Mentrestant Puig anuncia que exigirà al Govern un "pla d'inversions específic" dedicat exclusivament a les infraestructures universitàries catalanes.
Aquesta aposta coincideix amb el posicionament del Govern liderat aleshores per Salvador Illa, qui va incloure aquesta facultat dins el pla integral dels estudis mèdics catalans.
Puig remarca finalment que caldrà “lideratge” clar des del rectorat perquè "les macroestructures s'han de reclamar als governs corresponents" implicats en aquestes grans inversions.
