El Port de Tarragona continua sent una infraestructura vital dins del sistema portuari espanyol i un dels principals impulsors econòmics del sud català. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi monogràfic elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presentat aquest dijous a la Cambra de Comerç de Tarragona. La directora de la càtedra, Mercedes Teruel, juntament amb Agustí Segarra, van exposar els resultats, que s’acompanyaven també d’un informe sobre la conjuntura econòmica del primer trimestre del 2026.
L’impacte i especialització actual del port
L’informe subratlla que el Port tarragoní destaca pel seu paper com a actiu territorial rellevant, gràcies a la seva capacitat d’incorporar-se en les cadenes logístiques globals, així com pel seu pes en la generació d’ocupació i en l’atracció empresarial. En l’àmbit estatal, es manté com un port mitjà-alt amb gairebé 29,5 milions de tones manipulades durant el 2025, representant un 5,3% del tràfic nacional total.
No obstant això, el model actual mostra una marcada especialització en tràfics a granel. Sobretot sobresurten els líquids relacionats amb el complex petroquímic local, que concentren més de la meitat de l’activitat portuària.
Necessitat urgent de diversificació i modernització
Tot i reconèixer aquesta fortalesa basada en l’especialització, l’estudi posa èmfasi en “la necessitat d’ampliar els tipus de tràfics” i millorar “la integració dins les cadenes logístiques internacionals”. En aquest sentit, proposa potenciar tres línies estratègiques: reforçar la intermodalitat dels transports; ampliar el hinterland —és a dir, el territori on el port exerceix influència directa—; i fomentar noves activitats industrials vinculades.
Eixos estratègics: logística, reindustrialització i sostenibilitat
L’estratègia plantejada pel Port se sustenta sobre tres pilars fonamentals: logística eficient, reindustrialització territorial i sostenibilitat ambiental. Això implica millorar les connexions ferroviàries existents per facilitar el moviment mercaderies; avançar cap a processos més nets amb mesures orientades a la descarbonització; així com intensificar la col·laboració amb altres ports catalans importants com Barcelona. L’objectiu és optimitzar infraestructures conjuntes per evitar colls d’ampolla logístics i consolidar Catalunya com un node competitiu dins del Mediterrani.
Com assenyalen els responsables: “El futur del Port dependrà moltíssim de com sigui capaç d’adaptar-se als reptes ambientals emergents mentre diversifica les seves activitats”.
Dinamisme econòmic al Camp de Tarragona malgrat vulnerabilitats estructurals
L’informe complementari sobre conjuntura econòmica revela que tant el Camp de Tarragona com les Terres de l’Ebre mantenen un ritme notablement positiu malgrat factors adversos globals. Entre aquests destaquen incerteses geopolítiques o els increments constants dels preus energètics —amb el petroli superant els 100 dòlars per barril.
S’observa que Espanya conserva una evolució sòlida amb Catalunya situant-se per sobre dels estàndards europeus gràcies als sectors agrari i constructiu. En l'àmbit local destaca també una pujada significativa en ocupació: entre 2023 i 2025 s’han incorporat prop de 46.000 nous treballadors, mentre que l’atur ha continuat disminuint progressivament.
Més concretament al Camp tarragoní es registra una taxa d’atur el març del 2026 situada al 9,05%, molt propera a la mitjana catalana —fet que evidencia una recuperació destacada.
Amenaces persistents: energia, infraestructures i desigualtats laborals
No obstant això, es posen en relleu debilitats estructurals importants. La dependència energètica exterior segueix sent elevada; sumada aquesta fragilitat als riscos derivats dels mercats internacionals inestables. També preocupa el deteriorament d’infraestructures clau com ara “la xarxa ferroviària Rodalies o els embussos constants a l’autopista AP-7”, factors que afecten directament productivitat empresarial però també qualitat vida ciutadana.
A més cal destacar una bretxa salarial significativa entre homes i dones a Tarragona: “La desigualtat salarial arriba fins al 24,1%, xifra més alta registrada dins Catalunya”.
Cap a un model més resilient i diversificat
L’anàlisi conclou que tot plegat exigeix avançar cap a un model productiu territorial “més resistent davant xocs externs”, basat en major valor afegit econòmic però també ambientalment sostenible.