.gif)
Torredembarra tindrà aquest mandat un govern amb una àmplia majoria, formada per ERC, PSC i Junts. El primer any l’alcaldia serà per Eduard Rovira, amb la vara des de fa 8 anys, els dos pròxims anys pel socialista Vale Pino i l’últim pel republicà Raúl García. Parlem amb l’alcalde Rovira, que destaca “l’estabilitat” del pacte i marca quines són les prioritats d’aquest mandat.
Com ha funcionat els primers mesos del govern amb PSC i Junts?
Amb el PSC ja havíem treballat fa dos mandats i simplement ens hem començat a coordinar d’una manera molt franca. Ni amb ells ni amb Junts hem tingut cap problema.
És estrany veure com els dos partits majoritaris estableixen una coalició. Com s’explica aquest fet a Torredembarra?
És molt fàcil. Quan en mandats anteriors al 2015 els partits feien pactes amb els múltiples partidets i coalicions petites, donaven un govern suficient, però no estable. Els afanys personalistes de cada formació provocaven aquestes ruptures. La millor manera de treballar per Torredembarra i tenir estabilitat és pactar entre les forces majoritàries, ja que donen una solidesa. Per això, una de les potes del pacte de 2015 era donar estabilitat i no fer batalles personalistes. La filosofia és la mateixa.
Amb el PSC ja s’aconseguia aquesta estabilitat. Per què afegir-hi Junts?
Perquè quan estàvem negociant els possibles pactes d’investidura, tant els socialistes com nosaltres havíem parlat amb Junts. Vam decidir incorporar-los d’acord amb les qüestions que ja havíem parlat.
Des de la CUP es va tirar en cara el fet de no explorar una majoria independentista.
Un govern molt justet i amb una força opositora molt gran com el PSC debilita l’estabilitat. D’altra banda, la rapidesa amb què vam haver de fer les negociacions no va anar acompanyada per la rapidesa per part seva. La reunió amb ells no es va produir mai perquè no van posar dia i hora.
Quina valoració fan de la temporada d’estiu?
La temporada turística s’ha produït recuperant algunes coses d’abans de la covid, però també incorporant-ne de noves. S’ha notat que el mes de juliol ha sigut una mica més fluix pel que fa a persones que han vingut a la Torre i al consum. En canvi, tant al juny com a l’hivern la gent que viu aquí sembla que ha sortit més i els caps de setmana estava ple. Crec que és un canvi de tendència. Hi ha moltes persones que abans venien ocasionalment els caps de setmana i ara acostuma a venir més dies gràcies al teletreball i altres circumstàncies. Els turistes potser no han vingut tant al juliol, però a l’agost s’ha omplert tot i setembre sembla que hagi funcionat millor.
Comenta que és una tendència. Com s’ha d’adaptar el municipi a aquest canvi?
Haurem de veure què fan les empreses privades i, des de la regidoria de turisme, debatre què podem fer per aprofitar aquesta nova manera de funcionar. Per exemple, com omplim el juliol de turistes francesos? Potser anant a una fira oferint el turisme a França, cosa que ja havíem fet els últims anys. S’haurà de fer una anàlisi.
Pel que fa al nombre de personal, han tingut prou efectius en qüestions com la neteja o la recollida de residus?
Estem sortint d’una temporada en què s’ha produït un canvi i veníem d’uns contractes que eren clarament insuficients. A més, ara ens hem d’adaptar a les noves lleis europees que obliguen que el 2025 la neteja sigui d’una altra manera i a forçar el reciclatge. Aquest estiu hem arribat a reconduir de manera important la recollida de residus i hem recuperat els estàndards mínims. En canvi, la neteja viària encara no.
De fet, aquest mandat tenim sobre la taula el contracte de neteja i recollida de residus. En quin estat es troba aquesta qüestió?
Estem a punt de tancar els plecs per fer la licitació, però dia a dia surten variables que ens obliguen a fer gestos d’última hora. Hi estem treballant.
Plantegen canvis en el sistema de recollida de residus? Quins models tenen al cap?
S’està treballant per arribar a situacions noves. Sempre són models mixtos. El de contenidors amb identificador i ampliar un sector del porta a porta. Hi ha sectors amb unes característiques determinades i el porta a porta fa temps que funciona en algun barri. Hem d’aprofitar aquestes dues maneres de treballar perquè no hi hagi tant de rebuig i el reciclatge sigui més bo.
A quina tipologia de barris va cadascun?
Les targetes allà on hi ha habitatges plurifamiliars. El porta a porta és complicat en aquests habitatges, encara hi ha molts llocs on ho fan. Alhora, en els establiments comercials ja fem el porta a porta, però s’ha de millorar en sectors com la restauració, que genera molt residu barrejat.
De quina manera volen forçar aquest millor reciclatge?
Es pot fer amb bonificacions o amb sancions. Es tracta de tenir un model ben definit i que hi hagi un bon control de qui compleix i qui no. Quan se sap, ho podem fer des de les dues maneres: sancionar molt qui no compleix o beneficiar qui ho fa bé. Segurament, s’utilitzaran les dues modalitats.
La modificació del Pla General va quedar pendent l’anterior mandat. Quins passos es volen donar aquests quatre anys?
És imprescindible que comencem a tocar el Pla General i el tirem endavant. Els terminis són molt complicats d’establir perquè són coses que van molt lentes. El començarem a treballar amb els nous punts de vista i aplicant les normes derivades del Pla Director de Sòls no Sostenibles de la Generalitat.
La tendència del creixement de residents habituals que assenyalava abans també s’haurà d’incorporar…
Sí, els Plans Generals fan una previsió de futur. En el passat es feien moltes vegades pensant en l’especulació de segones residències i ara ens hem de plantejar seriosament més primeres residències que no segones. Tot forma part del debat.
La mobilitat és important dins d’aquest debat?
Evidentment, la mobilitat ha de tenir dos o tres conceptes que s’introdueixen. La mobilitat de vehicles a motor ha de quedar restringida allà on sigui necessari. En segon lloc, la mobilitat a peu ha d’estar garantida amb vies segures. I, finalment, hem de tenir en compte altres conceptes que han sortit els últims anys com són aquestes vies segures des del punt de vista dels nens que van al col·legi o l’urbanisme feminista, sobretot de nit. Tenir vies il·luminades, ben identificades i segures.
La majoria dels municipis estan apujant les taxes per qüestions sobrevingudes. Quina és la situació a Torredembarra?
La mateixa. Tenim el pressupost per tancar i veiem que hi ha dificultats per tancar-lo sense apujar impostos. Per tant, alguna cosa haurem de tocar. Per una banda, si no apugem la taxa de brossa ara, ho hauríem de fer el 2025. Possiblement fem una cosa intermèdia per fer una transició i acabar de polir els plantejaments que comentàvem abans sobre les bonificacions i sancions. El 2025 haurem d’aplicar el cost del servei complet al ciutadà perquè ho diu la llei.
D’altra banda, l’augment de l’energia ja provoca una desviació important del pressupost i haurem d’aplicar algun augment de l’IBI. No només tenim aquest augment de despesa en energia, sinó que el capítol de personal estem obligats a augmentar-lo un 3% més segons els pressupostos generals de l’Estat. La Torre té una bona plantilla perquè assumeix funcions directament de recursos humans com l’escola d’adults, l’escola de música, les llars d’infants, la policia i tots els funcionaris administratius.
S’ha plantejat retallar en algun àmbit?
Per un costat, haurem de retallar algun servei que fins ara el pastàvem i l’haurem de finançar d’una altra manera. I, per l’altre, haurem d’augmentar els impostos per cobrir el que és bàsic.
Quines són les principals inversions?
Encara no les tenim tancades. Totes les farem en funció del finançament. Quines subvencions podem rebre i quin endeutament podem tenir. Evidentment, no ens xiflarem i ho farem amb un endeutament raonable. Amb aquest plantejament, tenim clar que hem de fer coses imprescindibles com la urbanització del carrer Lleida i Girona pel 2023. Lligades amb la Plaça Catalunya, el carrer Pere Badia i el passeig Miramar tanquem una peça d’actuació urbanística de pacificació de la mobilitat. Estan relacionades amb subvencions concretes concedides i està clar que les farem.
De cara al 2024, no podem dir encara quines prioritats tindrem. Estem pendents dels plans de subvencions de la Diputació. El mandat anterior es va fer el Pla d’Acció Municipal més generós de la història de la Diputació i es va aplicar amb dos models: un part repartida en quatre anys i una altra amb línies de subvenció basades en la concurrència competitiva. Vistes les dificultats tècniques d’aquests dos models, estem mirant de replicar un altre que s’utilitza en altres diputacions. En funció de com derivi tot això, veurem quines són les nostres prioritats.
Vale Pino comentava que l’Alfa i Omega no era una prioritat per ell. Quina és l’opinió del govern?
Ho debatrem. En funció del que hi hagi, donarem prioritat o no a una cosa ornamental i simbòlica o a coses més pragmàtiques. No deixa de ser un símbol i un compromís, però hem de marcar prioritats. El Vale (Pino) va opinar a títol personal. Puc compartir la seva opinió o no, però hem de mirar primer tot allò que podem fer per prioritzar.
Com planteja aquest últim any com a alcalde?
Tanco l’etapa a alcaldia, però no a govern. Ens plantegem que sigui una continuïtat durant quatre anys. Deixaré de tenir la responsabilitat màxima i la cara visible, però les polítiques les marcarem per consens. Ho encaro amb la mateixa responsabilitat que si fos alcalde durant quatre anys. No canviarà d’una manera sobtada.
Encara que és habitual el canvi d’alcaldes, algunes persones afirmen que és un problema pel funcionament dels ajuntaments. Què en pensa?
No ho ha de ser de cap manera. Vull recordar que a la Selva del Camp fa dos mandats que comparteixen l’alcaldia i continuen funcionant perfectament. Les regidories que porto ara seran les mateixes que tindré després. Tret d’algun serrell residual, la resta ho mantindrem tal com està. Des del punt de vista de la gestió, no ha de canviar res.
