Dues dècades dels Diables del Catllar: foc amb un toc alternatiu

Fa 20 anys, un grup de joves catllarencs va prendre una decisió que transformaria la cultura popular del poble i la seva Festa Major. A principis de segle, el binomi format per la diada castellera i el correfoc era una de les cites marcades en vermell del mes d’agost i l’ambient era insuperable. Tot i això, a la cita festiva li faltava alguna cosa. “Abans tot eren colles de diables convidades. Després d’una Festa Major, un grup de joves del poble que sempre ens ficàvem al correfoc vam dir que havíem de fer una colla del Catllar”, explica Lluís Joan, un dels impulsors d’aquella iniciativa.

Amb el vistiplau d’un bon grapat d’amics, es van posar mans a l’obra. “L’Ajuntament ens va dir que volien un mínim de gent per tirar-ho endavant. Si no, no hi donarien suport. Havíem de presentar una proposta ferma”, recorda. Per intentar reclutar el màxim de gent, van repartir pel poble unes butlletes amb una enquesta que preguntava als veïns si volien formar part de la nova colla de diables del Catllar, quins colors havia de lluir l’entitat i fins i tot com havia de ser el seu logotip.

La proposta va ser tot un èxit i una setantena de persones van pujar al vaixell. “Va sorgir del grup del Lluís, però ràpidament es va obrir a la resta del poble. No teníem gaire relació, però la colla va agrupar moltes generacions”, apunta Lídia Càceres, que es va unir a aquesta primera fornada.

A banda del suport institucional, aquelles primeres passes van estar marcades també per l’ajuda d’algunes colles germanes. Els Diables de Voramar -colla serrallenca que aleshores participava habitualment en el correfoc del poble- els van acompanyar en tot aquest procés i van acabar convertint-se en els seus padrins.

A més, la nova colla dels Diables del Catllar naixia de la mà de la seva secció infantil, un moviment poc habitual. “Els Diables de Tarragona també ens van ajudar amb l’infantil i els timbalers. Moltes colles primer fan la colla adulta i després la infantil, però aquí ho vam fer tot de cop. Va tenir molt d’èxit”, assenyala la Lídia. 

L’11 de setembre de 2006 el Catllar va poder començar a dir que tenia els seus propis diables. Poques setmanes després d’estrenar-se, ja van fer la seva primera sortida fora de Catalunya, a Toledo. Allà tota la colla va decidir pujar al trenet turístic de la ciutat, deixant el vehicle aturat per excés de pes i protagonitzant una de les primeres anècdotes encara recordades pels membres de l’entitat. 

Una fera ferotge

La contribució dels Diables del Catllar al panorama festiu del poble no s’acabaria aquí. Quan ja feia uns cinc anys que cremaven, el debat sobre la incorporació d’una bèstia que els acompanyés va agafar volada. Un drac que tragués foc pels queixals, una víbria amb la mirada penetrant o un depredador que imposés respecte per allà on anés. Les opcions habituals de la imatgeria festiva eren diverses, però la tria final va anar cap a una altra direcció.

“L’Ajuntament ens va dir: ‘escolta, què us sembla una llagosta? Per la plaga de 1687’. Ho vam exposar a la junta i van dir que sí”, explica el Lluís. Amb la idea sobre la taula, van encarregar-li a l’Àngels Cantos -escultora de peces com el Drac de Sant Roc de Tarragona- la tasca de donar-li forma. En la ment del Lluís i de molts altres membres de la colla, la seva llagosta anava a tenir un posat ferotge, semblant als insectes que imposen la seva llei a la pel·lícula de Bichos. Tot i això, la proposta de l’Àngels no va seguir aquest camí: “La nostra idea era que fos agressiva, però ella la va fer diferent. És molt solemne i, quan la veus, impacta molt”. El nom triat va ser el de ‘Nicaseta’, en honor a Sant Nicasi, protector del poble durant aquella plaga. La seva estrena va arribar el 2017.

Més que foc

Malgrat que en un primer moment la Nicaseta també sortia amb els diables el dia del correfoc, més endavant van decidir separar-la d’aquest acte i dedicar-li un dia especial amb la trobada de bèsties de foc que protagonitza cada any. A més, la Nicaseta també compta amb una nit en què aparca la pirotècnia per posar-se un barret i fer un tomb pel poble. “La idea de la Nicanit va sortir de la Baixada de l’Àliga. Hi ha molts nens que tenen por al foc, però els agrada la Nicaseta. Era una oportunitat perquè poguessin gaudir-la”, subratlla el Lluís, que actualment és el cap de colla.

Per la seva banda, la Lídia explica el motiu d’aquesta peculiar indumentària: “L’estrena del barret que fem cada any és a la Nicanit. Sempre és negre i només canvia el color de la cinta, tret d’algunes excepcions. Cada any hi ve més gent”.

Correfoc amb accent catllarenc

Tot i això, si els Diables del Catllar són peculiars i força únics a la demarcació no és només per tenir una llagosta com a bèstia de foc, sinó sobretot pel seu correfoc, que no deixa indiferent a ningú. A causa de l’elevat nombre de socis i l’acotat volum de vestits, el dissabte de festes molts dels diables havien de quedar-se sense cremar. Normalment cedien els vestits als membres menys habituals, que només estaven al Catllar per Festa Major, i gaudien del correfoc des de fora.

“Els qui no tenien vestit es posaven sota el foc i ‘donaven joc’. D’aquí va sorgir el correfoc alternatiu”, apunta el Lluís. “Van dir: nosaltres ens hi ficarem, però us tenim preparada una sorpresa. Van decidir fer-nos front”, recorda. Enfundats en samarretes que els identifiquen com a membres del “Correfoc Alternatiu” i equipats amb una indumentària per protegir-se de les cremades, aquest grup de diables es dedica a fer la punyeta a la resta dels seus companys durant el correfoc. Barricades, carretilles dirigides cap als peus, aixecar pels aires els altres diables o crear cortines de foc són algunes de les travetes que preparen al llarg del recorregut. 

De fet, aquesta pràctica s’ha fet famosa entre altres colles de diables i, quan venen a cremar al Catllar, habitualment volen formar-ne part. "Sempre preguntem abans si volen participar-hi. En acabar, normalment ens diuen: ‘Ens ho hem passat de puta mare’", expliquen. A més, la Lídia subratlla que diversos membres de la junta coneixen prèviament totes les accions que es duran a terme i que en tot moment es garanteix la seguretat de tots els participants.

La popularitat d’aquest Correfoc Alternatiu ha crescut tant que fins i tot ha provocat que els Diables de la Sagrada Família facin una sortida extraordinària per participar-hi. Tot i no acostumar a fer sortides durant el mes d’agost, enguany faran una excepció per viure de primera mà què és un correfoc al Catllar.

Les colles de fora, però, no són les úniques atretes per aquesta manera d’entendre el correfoc. La secció infantil dels Diables del Catllar també ha volgut tenir el seu propi correfoc alternatiu i la colla n’ha preparat una versió més suau i adaptada als més petits. "Els agafen i els hi fan algunes barricades. Si algú no vol que li facin res, el marquem. Li posem a la banya una cinta de color perquè sàpiguen que no l’han de tocar", destaca la Lídia, que també és cap de colla dels infantils.

20 anys de foc

De cara a la celebració de l’aniversari, un dels moments més esperats arribarà al correfoc del 22 d’agost. De moment, és un acte que es guarda amb cert secretisme inclús dins de la colla. Únicament sabem que és una cosa que “no s’ha fet mai al Catllar”, que passarà just abans del correfoc i que durant uns dies abans donaran algunes pistes a través de les seves xarxes socials.

A banda d’altres actes interns, l’11 de setembre també faran una carretillada inèdita al poble. Els més petits començaran a cremar des del Castell i traspassaran el relleu de foc a la plaça de l’Ajuntament, on s’encendrà la carretillada commemorativa dels vint anys de la colla.

Dues dècades després d’aquella primera enquesta repartida pel poble, els Diables del Catllar s’han convertit en molt més que una colla de foc. Són una part indestriable de la Festa Major i de la identitat catllarenca, capaços de reunir generacions diferents al voltant de la pólvora, la música i la festa. Ho demostra cada correfoc, quan fins i tot aquells que prefereixen contemplar les espurnes des de la distància esperen al replà de l’església per veure’ls passar.