El barri del Cós del Bou té una màgia especial. En un reduït espai -delimitat pel carrer del Cós del Bou, la Baixada de Peixateria i els carrers adjacents- s’hi concentra una de les majors representacions de cultura popular de la ciutat. Les seves festes de Sant Roc, celebrades de manera ininterrompuda durant 180 anys; els Gegants Vells, els més antics de Catalunya en sortir al carrer amb 200 anys d’història; el local de la Colla Jove, o el Drac de Sant Roc, primera bèstia recuperada per al seguici, són alguns dels exemples.
Precisament, el Drac compleix aquest any el seu 40è aniversari, després d’haver tornat als carrers de Tarragona el 1985 en un moment marcat per la recuperació de la cultura catalana i tarragonina amb els primers ajuntaments democràtics. L’espurna que va encendre el foc va ser un grup de joves que organitzava les festes de Sant Roc i volien fer alguna cosa diferent. “No tenien pretensió que fos per a tota la ciutat, sinó pel barri. Com l’any anterior havien recuperat el Ball de Diables, van dir: ‘per què no fem una bèstia de foc?’. Es van posar en contacte amb un mestre faller que els havia fet les carrosses de carnaval i el van tirar endavant”, explica l’Ahinoa Gómez, presidenta del Drac.
L'encarregat de donar-li forma va ser Gabriel García, que a base de cartró-pedra, fusta i materials que no estaven gaire ben preparats per al foc va fer la primera versió del Drac de Sant Roc. De fet, a la primera sortida es va cremar considerablement. La figura, però, ja no és la que veiem avui dia. El 1998 Àngels Cantos va fer una rèplica amb fibra de vidre i fusta, més preparada pel foc.
Tot i això, l’estil va ser el mateix i es va conservar aquest disseny que el fa especial entre els dracs catalans. “El nostre Drac no s’assembla a la resta dels de Catalunya. Els tradicionals tenen formes de serp, però ells van fer un drac per lluir-lo a les festes i ja”, explica l’Ahinoa. Un cop creada la peça, l’Ajuntament es va posar en contacte amb ells per incorporar-la al seguici.
En aquests 40 anys, al Drac se li han sumat tres noves bèsties, amb maneres diferents de fer espectacle amb el seu foc. L’Ahinoa apunta que el tipus de pirotècnia que utilitzen canvia segons la Junta que està al capdavant, però l’actual aposta per un espectacle més tradicional. Similar al que pot fer també el Bou. “Som partidaris de no fer grans coses amb el foc perquè amb la figura n’hi ha prou. Tot i que altres han volgut innovar amb els colors, creiem que no ho necessitem i no competim amb ningú”, puntualitza la presidenta.
Sintonia amb el barri
Curiosament, l’Ahinoa és filla de dos dels fundadors del Drac el 1985. Malgrat això, ella no va voler entrar-hi fins al 2015. “Em ve d’herència. De petita sempre ho he viscut amb els meus pares -que van estar fins al 1998-, però a mi em feia por el foc i mai havia fet el pas”, relata. Sense estar 100% segura va decidir apuntar-s’hi fa 10 anys i, a poc a poc, li va perdre la por al foc.
Encara que les primeres passes del Drac van estar estretament lligades al Cós del Bou, l’entitat s’ha obert aquests 40 anys. “Hi ha de tot, és un barri molt petit. Tenim gent que són fills o nets dels qui el van fundar, però potser són quatre o cinc. La resta són gent que han estat al Drac petit o que, tot i portar pocs anys, s’estimen molt l’entitat”, remarca.
El Drac petit va aparèixer el 2000, també seguint l’estela del Ball de Diables, que havia fet la seva versió petita dos anys abans. La relació de l’entitat amb el barri ha sigut palpable aquestes festes de Sant Roc. L’Ahinoa assenyala que han volgut dividir els actes del 40 aniversari del Drac i els 25 del petit entre Sant Roc i Santa Tecla. A la festa del Cós del Bou van fer una cercavila de foc amb bèsties petites, un correfoc de veterans on van aplegar una trentena de persones i les dues figures van sortir alhora el dia 15 d’agost de manera excepcional.
Més foc per Santa Tecla
De cara a la festa major de Tarragona, el diumenge 14 de setembre celebraran una cercavila de foc juntament amb el Drac del Morell, el Drac de la Geltrú, el Drac Quintifoc de Sant Quintí de Mediona, el Cabrot del Vendrell, la Virgília de Torredembarra, el Drac de Valls, el Drac del Vendrell, el Basilisc de Mataró i el Drac de Reus.
A més, el dissabte 20 de setembre faran un vermut al Cós del Bou de la mà de PD Pussies. Dues hores abans, però, tant el Drac com el Drac petit estaran disponibles per qui vulgui saber què vol dir estar a la seva pell. Petits i grans podran portar el Drac, fer sonar els timbals, vestir-se com els portadors i descobrir tots els secrets de la bèstia més antiga del seguici tarragoní.
Una figura estesa a tot el país
El Drac és el símbol zoomòrfic de l’infern per antonomàsia. Potser és per aquesta raó que és un element del bestiari fantàstic amb referències històriques molt antigues i molt popular en les festes d’arreu de Catalunya. A Tarragona està documentat per primera vegada a la ciutat l'any 1426, però pertany al grup de bèsties del segle xv que no va aconseguir traspassar la greu crisi que va patir la ciutat a finals de segle.
El Drac representa, en la iconografia cristiana, una bèstia maligna, pròpia de l’infern. A la vegada, simbolitza quatre elements constitutius del món: aigua i terra (que és d’allà d’on se suposa que prové, de les profunditats), aire (el controla amb les ales) i foc (que escup pel cap, cues i ales).