Tarragona espera amb ànsies els dies més importants de l'any: la festa major de Santa Tecla. Entre el 12 i el 24 de setembre la ciutat s'omplirà de més de 500 actes, on la cultura popular prendrà un paper protagonista. En parlem amb la consellera de Festes tarragonina, Sandra Ramos, amb qui tractem també el protagonisme dels balls o de les possibles ampliacions al seguici.
Deixem enrere Sant Magí. Com es prepara per Santa Tecla?
Cada festa té la seva identitat i el seu moment. Sant Magí ens dona l’oportunitat per fer pedagogia al voltant de la importància de l’aigua i ara arriba el moment de Santa Tecla. El setembre és el mes màgic de Tarragona. Com sempre, s’ha preparat un programa amb molta feina de l’equip tècnic de festes i de la mà de les entitats. Tenim més de 500 activitats.
Per Sant Magí subratllava el “tarragonisme” que s’hi respira. Som capaços de mantenir part d’aquesta essència a Santa Tecla?
No crec que tinguem cap perill de perdre-la. Sobretot perquè la majoria de gent que gaudeix de les festes són de Tarragona i del Camp de Tarragona. Aquest discurs de què ens estem convertint en la Patum o de la santferminització de Santa Tecla no el compartim. L’any passat es va fer un estudi qualitatiu de l’impacte de les festes i es van recollir dades de l’origen de la gent. Majoritàriament són persones de Tarragona i, evidentment, de les poblacions del voltant. La gent del Camp de Tarragona se sent Santa Tecla com la seva festa major.
L’any passat les crítiques al cartell ens van donar una treva, però enguany ha tornat a generar debat a xarxes.
L’únic debat i crítica que he escoltat al voltant del cartell és que hi aparegui la figura de la dona amb hijab. Especialment d’algun partit d’extrema dreta. El que ha volgut fer la Bet amb el cartell, com ja es va fer amb els anteriors dos cartells, és donar el protagonisme a qui el té realment: la gent. La línia dels tres últims cartells és la mateixa. Els ulls que miraven la traca del cartell del Pepe Serra, les mans de la gent que cantava a la baixada en el cartell de l’any passat i els gegants de la ciutat i la gent en el d’enguany. Aquestes persones representen el que és la societat tarragonina diversa. Veure tarragonins, independentment del seu origen, gaudint de la festa és una realitat.
"El cartell, com els dos anteriors, dona protagonisme a qui realment el té: la gent"
A la pràctica, són un èxit.
L’any passat es van veure cartells i samarretes arreu, però també veig gent durant tot l’any amb la samarreta de 2023. És un orgull perquè tenim molt de talent. Un dels indicadors que el de la Bet també ha agradat és el volum de vendes de marxandatge aquests primers dies.
Un cop entri el braç de Santa Tecla, els balls baixaran després dels elements de foc per les escales de la Catedral i les bèsties aniran al final. Per primer cop, no seran els últims. Hi havia deutes pendents pel que fa al protagonisme dels balls?
Tenim la immensa sort que hi ha molta gent que fa anys que es dedica a la cultura popular i tradicional i que en sap molt. El seguici de Tarragona és admirat pel respecte que tenim a la tradició. Cada any la comissió treballa com millorar-lo i hi ha una obra d’enginyeria del temps. De fet, el dia de Santa Tecla el temps està mil·limetrat. Per un costat, s’ha fet per un tema d’optimització i perquè les tandes de lluïment realment llueixin. Per primera vegada, els elements de foc faran el lluïment conjunt, com els balls i la imatgeria. A més, avançar els balls després de l’entrada del braç és un reconeixement. Són preciosos i molt ben cuidats. No sé si tenim un deute pendent o no, però es tracta d’intentar posar-los en una centralitat.
El fet que les tandes de lluïment siguin conjuntes no els pot fer deslluir una mica? No es podran gaudir de manera individual…
Això ho podràs veure el dia de Santa Tecla al matí. Si vols veure els balls complets, pots fer-ho. I, si vols veure l’espectacle conjunt, també tens l’oportunitat. Hi ha un moment per cada cosa i la festa dona espai perquè tothom tingui el seu moment de lluïment. Els balls sempre han fet la ronda conjunta, l’únic que fem és que amb el foc i la imatgeria també sigui així. No és cap drama. Estem intentant ajustar els temps per respecte a tothom.
"Avançar els balls després de l'entrada del braç és un reconeixement"
Fa poc es va presentar la proposta de fer entrar el Basilisc, que va ser rebutjada. Més enllà de criteris culturals, el seguici té espai logístic per ampliar-se?
A nivell logístic, seria molt complicat ampliar el seguici. A més, ja ho hem rascat tot. El protocol del seguici diu claríssimament que per acceptar la incorporació d’un nou element ha d’estar documentat el seu caràcter històric. És a dir, que fos un element que participés de les processons. Hi ha molta gent que ha dedicat molt de temps a escodrinyar la documentació al respecte i no hi ha cap evidència que el Basilisc fos un element que en formés part. A la majoria de les viles i ciutats la figura del mal quedava encarnada pel drac.
I què poden fer?
Els hem animat a tirar endavant el Basilisc. Hi ha moltes figures de cultura popular que no formen part del seguici de la ciutat. Un dels elements més estimats a Tarragona és la Geganta Frida i no està el seguici ni ho necessita. El seguici és molt restrictiu per preservar la tradició i la màgia. Les peces surten pocs cops l’any. Si la voluntat és fer un paper de divulgació i integració, la millor manera és tenir-lo fora del seguici. És molt més útil.
El carrer tranquil (abans carrer del silenci) també patirà canvis. Quin balanç fa d’aquesta proposta?
El tram funciona. El canvi de nom és un suggeriment que ens fan les entitats de Todos en Azul i Aspercamp. A moltes festes majors ja s’està treballant el fet de tenir un espai respectuós per a les persones amb sensibilitat acústica. Per exemple, quan fem el concurs de focs hi ha un dia en què programem l’espectacle de drons, tot i que no podem fer que els focs no facin soroll. Si parlem del seguici, hi ha opcions per permetre que aquestes persones el puguin gaudir. A poc a poc els elements han treballat com fer el lluïment al carrer Santa Anna rebaixant la música. Amb el carrer tranquil el seguici el gaudeixen persones que tenen sensibilitat acústica, però també persones amb nadons o qui té por als petards. Si parlem de drets culturals, també parlem d’això.
"A nivell logístic, seria complicat ampliar el seguici. A més, ja ho hem rascat tot"
L’any passat es va anunciar que s’intentaria fer Santa Tecla Patrimoni Immaterial de la Humanitat, però ara han rebaixat les expectatives. Ens vam tirar massa aviat a la piscina?
Quan veus que festes com la Patum de Berga tenen aquest segell, penses que Santa Tecla també compleix els requisits. Però, si investigues i veus com ha canviat la normativa, trobes que avui dia el procés és molt més restrictiu. És comprensible perquè, si tot és patrimoni immaterial, res ho és. Se seguirà el procediment, que ens ajudarà a tenir un aprenentatge i una reflexió de la festa, però no vull que això generi cap frustració. Per a nosaltres és la millor festa del món i tenim la voluntat de compartir-la amb tothom. La gent de Salou, Constantí, Vila-seca o Altafulla se sent Santa Tecla com la seva festa major.
És tan necessari?
Si al final tenim un segell o no, tindrà la importància que té. La festa no perd cap valor. Tarragona té molts patrimonis immaterials, a banda de Tàrraco com a patrimoni material. Primer, els castells. Segons l’última edició de l’enciclopèdia castellera, l’única ciutat de Catalunya i del món que compta amb tres places castelleres és Tarragona. I, més enllà d’això, tenim la dieta mediterrània i les construccions de pedra seca (les dues patrimoni de la humanitat).
Vindrà l’alcaldessa de Carlet per Santa Tecla, municipi valencià d’on prové l’Amparito Roca. Com va ser aquella trucada per convidar-la?
Li vam enviar una carta a l’alcaldessa de Carlet explicant-li. Era un detall institucional perquè Tarragona deu ser la ciutat on més cops al dia sona l’Amparito Roca. Mínim dos cops al dia al Carilló del Mercat. Vindrà als actes de celebració del centenari, especialment a la tocada conjunta de 200 músics. És fantàstic que pugui acompanyar-nos. De fet, fa pocs dies una amiga meva em va enviar un vídeo de Carlet amb més de 2.000 músics tocant l’Amparito Roca.
"L'Amparito Roca forma part de la nostra idiosincràsia"
Quants cops creu que escoltarà Amparito Roca aquesta festa?
He deixat de comptar. Sona constantment i, de fet, ja l’hem escoltat. Ningú se’n pot estar i per Sant Roc i Sant Magí també l’escoltes. Forma part de la nostra idiosincràsia.
