Pere Granados és alcalde de Salou des de 2009. Això no suposa una paràlisi, perquè ara mateix, Salou és el cinquè municipi més rellevant d’Espanya a nivell turisme (segons Exceltur).
En aquest mandat, Granados té com a companys de viatge a ERC i Sempre Salou. Aquesta última, la formació de Marc Montagut, va sumar-se més tard a l’equip de govern i amb aquesta incorporació no només es compta amb majoria —ja ho eren Sumem per Salou (la candidatura unitària entre Formació Unitat per Salou i PSC) i ERC— sinó que es disposa de més mans per fer front a diferents projectes. Un model de governar en el qual hi ha menys carteres pels regidors i permet enfocar-se més en pocs projectes, fet que, a priori, ha de suposar un menor estancament del municipi.
No tot és turisme: Capital de la Cultura Catalana durant el 2025
Una de les sorpreses que ha portat aquest mandat, sense dubte, és la capitalitat de la Cultura Catalana. Més enllà del títol, l’equip de govern ha agafat l’oportunitat que li dona la capitalitat per fer valdre el seu patrimoni. “La cultura no és només espectacle, sinó un instrument de cohesió, autoestima i progrés emocional per a la ciutadania”, afirmava Granados. L’objectiu no és (ni ha estat) afegir actes puntuals, com a bolets. La voluntat és apropar la cultura als barris, activar espais infrautilitzats i generar una nova relació entre el municipi, el territori i els ciutadans, deixant a banda els turistes de fora de Catalunya (només per un moment).
L’alcalde subratllava el passat gener que aquest reconeixement arribava en un moment òptim: “Tenim les condicions, l’experiència i els recursos per fer-ho bé. La capitalitat ens ha de permetre consolidar una identitat cultural pròpia i amb mirada cap enfora”. De fet, l’Ajuntament ja treballa en col·laboració amb entitats, artistes locals i institucions supramunicipals per garantir que el llegat d’aquesta capitalitat perduri més enllà del 2025.
La transformació de l’avinguda Carles Buïgas
L’avinguda Carles Buïgas va ser inaugurada oficialment el 18 de juny de 2021, amb una remodelació que va transformar 500 m en zona totalment per a vianants. La intervenció va incloure paviment de disseny, 70 bancs, 85 arbres i il·luminació LED programable, en un tram entre la Font Lluminosa i el carrer Murillo, amb un pressupost de 2,8 M €.
Dos anys després, el 28 de febrer de 2025 es va completar la segona fase, finançada amb fons Next Generation, habilitant un total de 1.300 m de plataforma única abans de Setmana Santa. Un dels canvis més rellevants és la notable reducció del trànsit motoritzat, especialment d’autobusos —més de 200 al dia—, fet que ha comportat una millora significativa de la qualitat ambiental i acústica de l’espai, incidint positivament en el benestar dels veïns i visitants.
A més, es van instal·lar bancs, papereres, jardineres, leds integrats al paviment que simulen semàfors, i càmeres de videovigilància, reforçant la seguretat i l’experiència de la ciutadania.
La remodelació ha inclòs una nova xarxa de drenatge amb calaixos soterrats i reixes dobles que evitaran acumulacions d’aigua, aprofitant-la en un futur per al reg mitjançant un dipòsit situat al Parc de la Ciutat.
Reivindicar-se com a turisme de qualitat
Una de les grans reivindicacions d’aquest govern és consolidar la imatge de turisme de qualitat i abandonar la de turisme “low-cost”. Sempre que és possible, l’alcalde i president del Patronat de Turisme de Salou, Pere Granados, tracta de reivindicar la qualitat dels serveis que hi ha tant al municipi com al territori.
No només tracta d’enlairar els serveis, també el vessant gastronòmic, com el cultural i el social. És una de les màximes, per això la forta implicació amb la capitalitat cultural i la transformació del municipi.
Salou i la seva visió metropolitana
Parlem d’un dels nuclis amb més pes demogràfic i econòmic i a més, forma part de la primera fase del TramCamp, el nou tramvia interurbà que en aquesta primera actuació ha de connectar Salou, Vila-seca i Cambrils.
Un altre exemple d’Àrea Metropolitana, és FuneCamp, la funerària supramunicipal que entrarà en vigor el pròxim 21 de juny. Formen part Vila-seca, Reus, Salou i Constantí. El servei bàsic costarà 1.800 euros i el mitjà 2.800 euros, el que representa un 30% menys que els preus de les funeràries privades del territori. Els alcaldes dels quatre municipis han destacat que la “prioritat” de FuneCamp serà “de servei” i no “comercial”. També han valorat positivament la “visió metropolitana” del projecte.
Salou, dins d’aquest marc, ha estat una de les veus més actives a l’hora de reclamar un tracte just en la distribució de recursos de l’AMT, subratllant la seva condició de destinació internacional que aporta valor afegit i activitat econòmica al conjunt del territori. L’Ajuntament aposta per una governança metropolitana forta, on els municipis costaners no quedin en segon pla i puguin participar activament en el disseny de les estratègies comunes.
El gran projecte d’aquest mandat, l’Eix Cívic
Tothom espera l’Eix Cívic. Es preveuen carrers amb un alt percentatge d’habitatge públic assequible i espais comercials a les plantes baixes. També s’hi projecta una gran plaça cèntrica de dues hectàrees que connectarà Torre Vella, l’antiga estació del Carrilet i l’església de Santa Maria del Mar.
Pel que fa a la mobilitat, el projecte de l’Eix Cívic ha d’eliminar la barrera física de l’antiga via de tren, unificant la trama urbana. S’hi integraran carrils bici, passos del futur tramvia “TramCamp” i zones d’aparcament soterrat (uns 1.000 places). Les autoritats destaquen que el nou eix promourà desplaçaments a peu i en transport públic, millorant de manera notable la qualitat de vida.
El projecte inclou també equipaments públics i dotacions culturals. Fins ara l’execució està en fase inicial de planejament: amb aprovació inicial del POUM el novembre de 2024, els estudis previs s’estan desenvolupant, s’espera començar obres a finals de 2025 o principis de 2026, amb finalització prevista cap al 2027. L’Eix Cívic compta amb 15 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya.
Què ha de passar amb Hard Rock?
Pere Granados considera que “mai havíem estat tan a prop” de fer-lo realitat. El consistori el considera clau per a la projecció internacional del municipi i com a punt d’inflexió en el desenvolupament econòmic del territori.
Les últimes declaracions de l’alcalde sobre un dels projectes cabdals del territori són més ben dirigides als inversors, ja que “no hi ha debat polític”; hi ha el debat de si l’inversor accepta les condicions que posa Catalunya o no. Bàsicament, el que diu la Generalitat és que han de pagar el que pagaria qualsevol empresa amb aquesta activitat, sense cap mena de privilegi fiscal.
