El Ball de Diables de la Canonja, 10 anys amb la flama encesa

“10 anys, 10 balls”. Sota aquesta premissa el Ball de Diables de la Canonja volien muntar el correfoc que posés punt final als actes de celebració pel seu desè aniversari. L’Ajuntament s’hi va sumar a la idea i els diables canongins van elaborar un cartell amb balls 100% tradicionals per encendre tots els carrers del municipi aquest divendres 11 d’agost a partir de les 22.15 hores. Des del carrer de les Garrigues, el Ball de Diables de Valls, el Ball de Diables de Reus, el Ball de Diables de Sant Miquel i Diables de la Riera del Gaià, el Ball de Diables 7 Pecats Capitals de la Pobla de Mafumet, el Ball de Diables de Banyeres del Penedès, el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de Ribes Colla Jove, el Ball de Diables de Sabadell i el Ball de Diables de Vila-seca s’uniran als de la Canonja per a celebrar una dècada de foc i cultura popular.

El correfoc d’aquest divendres ha estat precedit per un seguit d’actes que mostren la transformació dels Diables de la Canonja i també de molta feina de qui els ha impulsat. “Ha sigut un any i mig molt dur perquè hem tingut molta feina per informar-nos i també per executar tots els canvis”, relata Miquel Sabaté, president de l’entitat. Unes modificacions que porten el ball a incorporar per complet els elements del que s’anomena model penedesenc.

10 anys de recorregut

El periple del Ball de Diables de la Canonja fins avui ha tingut els seus alts i baixos, però ha sigut un element indispensable per esperonar la cultura popular del poble. De fet, era un dels objectius el 2013, quan tres companys canongins van decidir crear un ball de diables que dinamitzés un seguici que és reduïda principalment en els gegants. “Quan es feia el correfoc de la Festa Major i venia el Ball de Diables de Tarragona, la gent sortia al carrer i els agradava bastant”, descriu Miquel Sabaté. Les ganes de fer bullir el poble i la bona acceptació que tenien els actes tradicionals de foc els va acabar d’empènyer per iniciar aquest camí.

Com en la majoria de projectes, l’entitat també va patir moments més complexos. Després que el 2017 el Ball obtingués uns estatuts i un reglament intern propi, les tres persones que van impulsar la iniciativa van decidir apartar-se pel desgast. Aleshores, un grup de joves es van posar al capdavant de l’entitat i van començar a realitzar “uns canvis a nivell d’imatge per fer-la més atractiva pel jovent i evitar que desaparegués”, explica en primera persona Miquel Sabaté. Entre elles, la potenciació del ball infantil -creat el 2014- va ser clau per establir les bases dels nous Diables de la Canonja. “Si tens un ball de diables infantil consolidat, el relleu el tens assegurat“, declara.

L’aturada forçada per la covid va ser definitivament un punt d’inflexió. El Miquel Sabaté explica que va ser un moment en què van tenir temps per conèixer millor tota la història dels balls de diables tradicionals i es van forjar les transformacions que s’han vist enguany.

Abraçant el model penedesenc

Els Diables de la Canonja no van néixer amb un model de ball de diables concret, sinó amb un model més aviat híbrid. Dins dels balls de diables tradicionals, hi ha el que s’anomena model Camp de Tarragona o de participació individual, que tindrien com a principal exemple del territori els Diables de Reus, i el model penedesenc, que seria el que segueixen els Diables de Tarragona. En els seus inicis, els de la Canonja agafaven elements del model de participació individual, com que els vestits tinguessin els motius cosits i fossin de propietat individual; mentre que també comptaven amb d’altres del model penedesenc, com la presència de les figures de Llucifer i la Diablessa o el carro.

D’entrada, Miquel Sabaté recorda que van “començar a comprar vestits de la gent que havia marxat del ball per poder-los cedir als qui entraven i evitar que necessitessin una inversió tan gran”, deixant de costat progressivament el fet que el vestit fos del membre de l’entitat. Posteriorment, hi va haver el debat sobre quin era el model que preferien. “Ens agradava més el model penedesenc perquè té més riquesa en l’àmbit de personatges, de rols, compta amb el ball parlat… A més, també crèiem que en aquell moment la colla era més penedesenca pel seu model de funcionament”, recorda Sabaté.

La celebració dels 10 anys ha servit per acabar de fer la metamorfosi de l’entitat. Per un costat, incorporant la figura de l’Arcàngel Sant Miquel, que es basa en l’Arcàngel de l’església de Sant Sebastià de la Canonja, i, per l’altre, amb els nous vestits del ball, que passen de tenir els motius cosits a tenir-los pintats.

Un reforç per la cultura popular

La creació del Ball de Diables de la Canonja i el seu creixement ha sigut també un impuls per a la cultura popular del poble. “El Ball de Diables ha sigut la punta de llança perquè la gent participi en el seguici popular, més enllà dels gegants. Hem tingut molta gent que fins ara no coneixia el seguici de la Canonja i la cultura popular de Catalunya”, descriu Sabaté. En paral·lel, altres persones també van crear el Mico de la Canonja i això va acabar d’establir sinergies entre els diferents elements canongins. Es va crear la coordinadora d’entitats i es va fer feina conjunta entre els geganters, el Mico i el Ball de Diables “per posar ordre i organitzar-nos millor entre els tres”.

A banda dels mateixos diables i les figures que s’han incorporat al ball, el 2019 es va decidir crear el Mamut a través dels pressupostos participatius de l’Ajuntament i el 2021 es va estrenar. Tot i que la nova bèstia de foc és de titularitat municipal, els Diables són qui el gestionen gràcies a un conveni. “En l’àmbit de la massa social, vam tenir molta gent nova que s’hi va apuntar arran del Mamut”, apunta Sabaté per descriure l’impacte que ha tingut la bèstia en la dinàmica del poble.

Entre els actes del desè aniversari, que han tingut una forta afluència de públic del poble, hi havia la Taula rodona del 20 de maig. En aquella ocasió, van poder fer pedagogia per explicar què són els balls de diables i per què actuen d’aquesta manera. Una tasca que volen traslladar el pròxim curs a l’institut i a l’escola. Fent així cada vegada més gran una família que actualment compta amb gairebé un centenar d’inscrits i que inicia una nova etapa.