Una recerca desenvolupada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb l’empresa AFEPASA, ha identificat una espècie bacteriana fins ara desconeguda que podria transformar l’ús de fertilitzants en l’agricultura. Aquesta nova espècie, batejada com a Variovorax palleresanus, presenta la capacitat d’oxidar el sofre present al sòl, facilitant-ne l’assimilació per part de les plantes.
Per dur a terme aquest estudi, es van recollir mostres de sòls procedents de diverses localitzacions geogràfiques amb característiques variables tant pel que fa al pH com a la concentració de sofre. Aquestes mostres van ser processades en laboratori on es va procedir a l’aïllament dels microorganismes mitjançant cultius específics que permetien detectar canvis cromàtics indicatius d’activitat oxidativa sobre el sofre.
Característiques i propietats del Variovorax palleresanus
A més de l’habilitat per oxidar el sofre —un procés essencial per convertir-lo en sulfats assimilables per les plantes—, aquesta espècie exhibeix activitats bioestimulants rellevants. Segons declara Cristina Comas, investigadora del Grup de Recerca en Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia i autora principal de la tesi doctoral industrial realitzada conjuntament entre la URV i AFEPASA, "el bacteri produeix auxines, substàncies reguladores del creixement vegetal, així com sideròfors, molècules orgàniques amb alta afinitat pel ferro que poden activar processos metabòlics o actuar com antioxidants".
Efectivitat demostrada en assajos experimentals
Dels dotze assajos realitzats principalment en cultius hortícoles distribuïts per diferents zones d’Espanya, s’ha constatat un increment mitjà del 30% en la producció gràcies a l’aplicació del Variovorax palleresanus. Aquest augment respon tant a la millora del metabolisme vegetal com a l’optimització de la disponibilitat dels nutrients sulfurats al sòl.
Els resultats obtinguts evidencien que aquesta eficàcia no depèn significativament ni del tipus ni de les condicions edàfiques dels terrenys tractats, fet que amplia considerablement el seu potencial d’aplicació agronòmica.
Context agronòmic i perspectives futures
L’agricultura actual utilitza habitualment fertilitzants químics com els sulfits potàssics o nitrats per garantir una nutrició adequada dels cultius. En paral·lel, també es fan servir bioestimulants que no aporten nutrients directes, però sí que afavoreixen el desenvolupament vegetal. La introducció d’aquest nou bacteri podria suposar una reducció significativa en la dependència dels fertilitzants convencionals mitjançant mecanismes biològics naturals basats en processos microbians.
D’altra banda, cal destacar que fins ara cap espècie coneguda dins del gènere Variovorax havia demostrat capacitat per oxidar sofre. Per aquest motiu, tant Espanya com Europa estan tramitant actualment la patent relativa al Variovorax palleresanus, obrint camí cap a noves solucions sostenibles dins el sector agroalimentari.