Les defenses fan aflorar que el jutjat va enviar documentació incompleta al perit de l’Estat en el cas Inipro

L’expert reconeix que no negava que els treballs s’haguessin fet, sinó que no els podia acreditar amb la informació rebuda

03 de novembre de 2026 a les 17:11h

Les defenses del cas Inipro han posat de manifest durant la sessió del judici que el perit de l’Estat va elaborar el seu informe amb documentació incompleta tramesa pel Jutjat d’Instrucció número 1. Durant l’interrogatori han assenyalat que l’expert no havia rebut diversos materials que podien contribuir a acreditar la feina desenvolupada pels treballadors.

Entre les mancances exposades, les defenses han identificat memòries a les quals faltaven pàgines i documentació de treball que no s’havia facilitat al perit. També han destacat l’existència d’actes, fotografies i correus electrònics que l’expert no havia examinat.

El mateix perit ha precisat l’abast de les seves conclusions: no negava que els treballs s’haguessin realitzat, sinó que no els podia acreditar amb la informació que li havia arribat des del jutjat.

Aquesta resposta ha centrat un dels arguments principals de les defenses. Segons han plantejat, l’informe no permetia concloure que els serveis no s’havien prestat, perquè l’expert no havia disposat de tota la documentació que podia contribuir a demostrar-los.

La qüestió té rellevància perquè, segons han exposat les defenses, aquest informe va servir de suport al jutge instructor per sostenir que els treballs no s’havien fet. L’interrogatori ha posat sobre la taula les limitacions de la documentació a partir de la qual es va elaborar aquella valoració.

La sessió també ha comptat amb la declaració de Pau Pérez, que ha explicat el funcionament del circuit de les carpetes i la tramitació administrativa dels expedients municipals. Ha assenyalat que la tramitació d’expedients d’enriquiment injust era habitual i n’ha exposat diversos exemples. Així mateix, ha manifestat que mai no va veure treballadors d’Inipro acudir a Alcaldia ni al despatx del cap de gabinet.

Per la seva banda, Josep Maria Badia, cap d’Administració d’Alcaldia, ha explicat que tenia les competències administratives i ha detallat el circuit de tramitació de les carpetes.

Segons ha declarat, quan arribaven expedients amb advertiments relacionats amb l’enriquiment injust, demanava explicacions als organismes corresponents. Aquests li confirmaven que els treballs s’havien fet, i així ho traslladava a l’alcalde. També ha afirmat que ningú no li va demanar donar a aquelles carpetes un tracte diferent del de la resta.

En l’àmbit veïnal, Francisco Pérez, president de l’Associació de Veïns del Pilar i vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns, ha relatat les reunions que va mantenir amb Alejandro Caballero i Judith Cepero per abordar qüestions relacionades amb la immigració i la convivència al barri.

Pérez ha explicat que les trobades es van repetir en nombroses ocasions. L’associació traslladava els problemes que detectava i, al cap d’un temps, es tornaven a reunir per revisar com havien evolucionat i fer-ne seguiment.

El representant veïnal ha valorat que aquella feina havia ajudat el barri, tot i que no constituïa una solució definitiva a totes les dificultats. També ha recordat la presència de dos treballadors més i ha explicat que entenia que les persones que acudien a les reunions treballaven per a l’Ajuntament.

Pel que fa a l’activitat amb altres entitats, ha diferenciat allò que coneixia directament del que suposava, sense assegurar com es desenvolupava el servei en altres barris.

El testimoni també ha explicat que les entitats veïnals havien reclamat als regidors de barri i al mateix alcalde programes de mediació per abordar les dificultats de convivència entre persones de cultures diferents. Ha situat, així, les reunions en el context d’una necessitat expressada pel moviment veïnal.

Les defenses han insistit en la necessitat de valorar conjuntament les actes de reunions, les fotografies, els correus de treball i les memòries completes, així com les declaracions de les persones que van participar en les actuacions o en van rebre el servei.

Correspon al tribunal determinar què acredita el conjunt de la prova. La declaració del perit, però, ha aclarit una distinció essencial: no poder acreditar els treballs amb la documentació rebuda no és el mateix que afirmar que no es van fer.

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara