Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El judici del cas Inipro ha viscut aquest divendres una nova jornada de declaracions que han permès contextualitzar les dificultats administratives que travessava l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSS) durant els anys investigats. Els testimonis han explicat que la continuïtat de serveis sense disposar de nous contractes era una situació que afectava diverses prestacions municipals i que no es limitava a Inipro.
Una de les declaracions més destacades ha estat la de Maite Ruiz Cosano, antiga cap de comptabilitat de l’IMSS, que ha explicat davant del tribunal el procediment administratiu que se seguia per tramitar les factures de serveis que continuaven prestant-se un cop finalitzat el contracte, mitjançant la fórmula de l’enriquiment injust.
Ruiz Cosano ha descrit una situació de saturació administrativa generalitzada. Segons ha manifestat, en aquella època els serveis administratius de l’organisme estaven «col·lapsats» i no disposaven dels recursos suficients per tramitar totes les noves licitacions que necessitaven els diferents serveis municipals.
Aquesta situació no era exclusiva d’Inipro. La testimoni ha posat com a exemples els serveis de neteja, l’atenció domiciliària i el menjador social, entre d’altres, que també es trobaven amb dificultats per renovar els contractes i havien de recórrer a procediments vinculats a l’enriquiment injust per tramitar les factures.
L’antiga responsable de comptabilitat ha afirmat que la situació d’Inipro no li va resultar estranya, precisament perquè coneixia altres contractes de l’organisme que travessaven circumstàncies administratives similars.
La testimoni també ha deixat clar que aquesta situació no era desitjable. De fet, ha explicat que havia advertit durant molt de temps dels problemes que comportava acumular contractes en aquestes circumstàncies, ja que això incrementava la càrrega administrativa i obligava a tramitar reiteradament factures per la via de l’enriquiment injust.
La seva declaració ha situat, per tant, el cas Inipro en un context més ampli de dificultats estructurals de l’administració municipal, més enllà de les circumstàncies específiques del contracte investigat.
Les factures de 8.000 euros no eren imports extraordinaris
Un altre dels aspectes rellevants de la declaració ha estat la valoració de les factures emeses per Inipro.
Preguntada pels imports d’aproximadament 8.000 euros, Ruiz Cosano ha manifestat que no li semblaven quantitats especialment elevades ni fora del que era habitual en la gestió econòmica de l’IMSS.
L’antiga responsable de comptabilitat ha reconegut que els conceptes que figuraven a les factures podien resultar genèrics, però ha explicat que aquesta circumstància tampoc li semblava excepcional en la documentació que es tramitava habitualment a l’organisme.
Així mateix, ha assenyalat que l’interventor havia sol·licitat memòries justificatives per acreditar els serveis facturats. Sobre aquesta qüestió, ha manifestat que suposava que aquestes memòries s’havien aportat, tot i que no ha afirmat haver-ne comprovat personalment el lliurament.
La declaració contrasta amb les sospites de Juan Antonio Rivas
Les explicacions de Ruiz Cosano introdueixen un element de contrast amb la declaració de Juan Antonio Rivas, president del comitè d’empresa de l’IMSS, que en una sessió anterior del judici va explicar que una de les circumstàncies que li havien fet sospitar del contracte d’Inipro havia estat una factura d’aproximadament 8.000 euros que havia vist en mans d’Alejandro Caballero.
Rivas va considerar que es tractava d’una quantitat elevada i va situar aquell episodi entre els elements que li havien despertat les primeres sospites sobre l’activitat de l’empresa.
Tanmateix, la declaració de l’antiga cap de comptabilitat ofereix una perspectiva diferent, basada en la seva experiència professional i en el coneixement dels imports que habitualment gestionava l’organisme.
Mentre Rivas va interpretar aquella factura com un import que li generava sospites, Ruiz Cosano ha explicat que una factura de 8.000 euros no tenia res d’extraordinari dins de l’activitat econòmica de l’IMSS.
A més, durant la declaració de Rivas també es va abordar el fet que inicialment havia fet referència a una factura i posteriorment havia parlat de diverses factures, una circumstància sobre la qual les defenses van posar el focus per examinar l’origen i l’abast de les seves sospites.
La diferència entre els dos testimonis resulta especialment rellevant perquè permet contrastar la percepció personal que va generar aquell import amb la valoració efectuada per qui tenia responsabilitats directes en la comptabilitat de l’organisme.
Els testimonis de les empreses situen en Ricard Campàs la gestió dels concursos
La jornada també ha comptat amb declaracions de persones vinculades a l’àmbit empresarial d’Inipro, entre elles un dels administradors de Gallet i una antiga secretària administrativa d’Iniciatives i Programes.
Els testimonis han explicat com funcionava la preparació i presentació dels concursos públics als quals concorrien les empreses, incloent-hi la documentació tècnica, els plecs i les ofertes.
En aquest sentit, han situat en Ricard Campàs la responsabilitat directa de gestionar els concursos, preparar les ofertes i coordinar la documentació necessària per participar en els procediments de contractació.
Així mateix, han manifestat que no van tenir coneixement de cap circumstància que els fes pensar que hi havia alguna irregularitat en el contracte de Tarragona.
Un dels administradors també ha explicat que, segons la seva experiència i el marc normatiu de l’època, no considerava una situació fora del que era habitual que dues empreses amb participacions societàries vinculades es presentessin a un mateix concurs públic.
Aquesta afirmació constitueix una valoració del testimoni sobre el funcionament empresarial d’aquell moment, sense que per si sola determini la legalitat del procediment concret.
Una jornada que aporta un context diferent de la investigació
Les declaracions d’aquest divendres han introduït nous elements per valorar les circumstàncies administratives i empresarials que envoltaven la contractació d’Inipro.
D’una banda, la persona que tenia responsabilitats directes sobre la comptabilitat de l’IMSS ha descrit un organisme administrativament col·lapsat, amb diversos serveis que continuaven funcionant sense que s’haguessin pogut formalitzar nous contractes.
De l’altra, ha explicat que els imports de les factures d’Inipro no li resultaven excepcionals, una valoració que contrasta amb les sospites expressades anteriorment pel president del comitè d’empresa.
Finalment, els testimonis vinculats a les empreses han identificat Ricard Campàs com la persona que assumia la preparació de les ofertes i la gestió dels concursos, i han afirmat que no van detectar res que els fes sospitar de la contractació de Tarragona.
La jornada ha contribuït així a situar el cas Inipro dins d’un context de dificultats administratives generalitzades a l’IMSS, en què diversos serveis municipals es trobaven en situacions contractuals similars.
Aquestes declaracions no determinen per si mateixes la legalitat dels procediments investigats, però aporten elements de context que el tribunal haurà de valorar conjuntament amb la resta de proves per establir si hi va haver irregularitats i, en aquest cas, les responsabilitats que corresponguin.
