La declaració de Ca l’Ardiaca com a BCIN dona més eines per garantir-ne la conservació

Ca l’Ardiaca fa més de deu anys que es troba apuntalat amb una gran bastida a l’exterior, al mig del pla de la Seu, just davant de la catedral de Tarragona. El juny de l’any passat s’hi van haver de fer obres d’emergència arran de problemes estructurals a l’interior, ja que va caure part del sostre i hi havia risc de nous esfondraments que podrien haver afectat diversos elements patrimonials. L’Ajuntament de Tarragona va actuar subsidiàriament i va invertir-hi més de 600.000 euros que, de moment, la propietat no ha retornat. El consistori voldria continuar amb la rehabilitació però està a l’expectativa de les decisions que prengui Desarrollos Arbe, propietària de l’edifici. Amb la declaració de BCIN, els propietaris també tenen a la seva disposició noves línies de subvencions per fer obres.

De fet, l’opció de l’expropiació fa anys que sobrevola l’immoble. Sobre aquesta possibilitat, Ibarra manifesta que “l’objectiu de la Generalitat és que en conservi en bones condicions i que es rehabiliti en la mesura de les possibilitats”. De tota manera, considera que “hauria de ser l’ajuntament qui estirés del carro” i “faci propostes” sobre què fer amb l’edifici. Tot i això, assegura que les dues administracions “van de la mà”. “Tots volem que es rehabiliti de la millor manera possible, que es retirin aquelles lones i que no hi hagi risc per als ciutadans. Com que els objectius són comuns, amb la nova catalogació serà més senzill trobar fórmules per tirar-ho endavant”, subratlla.

Entre les opcions de futur l’ajuntament ha apostat perquè aculli un Parador Nacional i ja n’ha parlat amb l’Estat. El fet que Ca l’Ardiaca ara sigui BCIN no ho dificulta, “sempre que es preservin els valors patrimonials i els elements històrics”, especifica el director del serveis territorials. “Fer compatibles els usos que l’ajuntament pugui proposar amb la conservació dels elements patrimonials serà la clau de volta”, remarca.

La Casa l’Ardiaca o antiga rectoria de la Catedral de Tarragona és un dels edificis dels més emblemàtics de la Part Alta de la ciutat que acull, en el seu interior, traces històriques des d’època romana fins a la reconstrucció del segle XIX. Es va aixecar sobre l’entrada del que havia estat el ‘tèmenos’ de Tàrraco i ha estat present els últims 800 anys de la història de Tarragona. La base arquitectònica és gòtica, corresponent als segles XII-XIII, però l’edifici deu el seu aspecte actual a la reforma realitzada al primer quart del segle XIV. La darrera transformació important de l’immoble va ser el 1813, després dels danys produïts en la retirada de l’exèrcit francès el 1812.

A més, les intervencions que s’hi han fet des del 2006 han posat de manifest el ric llegat de restes d’època romana i medieval que hi ha en el seu subsol, així com els detalls ornamentals, revestiments i pintures murals de diverses èpoques. L’edifici va funcionar com a Casa de l’Ardiaca Major de la Catedral fins a la desamortització de Mendizábal (1835), quan va passar a ser rectoria de la catedral. A partir de la segona meitat del segle XIX ha tingut usos diversos, principalment als baixos.