El Jutjat Social 2 de Tarragona ha reconegut a una treballadora la Incapacitat Permanent Total per a la seva professió habitual, de cuinera, segons la nota de premsa emesa pels seus representants legals, Parrado Asesores Abogados.
Malgrat la claredat dels arguments legals, basats en contundents diagnòstics mèdics, l'Institut Nacional de la Seguretat Social va desestimar; en via administrativa, la pretensió de la treballadora, que ha “arribat a aquesta situació després de llargues hores dreta, dures lesions a l'esquena i un quadre de fibromiàlgia que li impedeixen fer les tasques més bàsiques, tant al seu lloc de treball, com a la seva vida quotidiana”, van confirmar els lletrats encarregats del cas.
La situació de centenars de dones amb fibromiàlgia sol agreujar-se amb el desenvolupament de les seves professions, moltes de caràcter i exigència física, i les limitacions ja són irreversibles per a un desenvolupament normal de les tasques del lloc; derivant moltes en problemes de salut mental i altres de físics relacionats amb la fibromiàlgia, com les lesions a la columna o la fatiga crònica.
Així ho reflecteix la sentència que l'afectada "presenta síndrome Fibromiàlgia de grau III en tractament RHB, trastorn ansiós-depressiu en tractament farmacològic i diverses patologies de columna, (...) el que corrobora l'existència d'un quadre greu i agreujat d'acord amb l'estat residual patològic tant físic com psicològic, les limitacions no li permeten realitzar".
El text legal és clar quant a fixar bé la relació entre les malalties mèdiques patides i les tasques a realitzar al lloc de treball. "La valoració de la incapacitat permanent s'ha de fer atenent fonamentalment les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, així que aquestes restriccions són les que determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. S'han de posar en relació les limitacions funcionals resultants amb els requisits de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió".
La declaració d'incapacitat permanent total incapacita per a la professió habitual, o qualsevol altra que tingui les mateixes característiques que van portar als impediments originals. Però, com així especifica, i és desig de moltes persones afectades que no volen abandonar encara el món laboral, que “no és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat que el treballador pugui dur a terme altres activitats diferents, més lleugeres i sedentàries, o fins i tot pugui exercir tasques “menys importants o secundàries” de la seva pròpia professió habitual o comeses secundàries aquesta activitat i conservi una aptitud residual que tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur”.
La prestació que rebrà la demandant, gràcies a aquesta sentència, serà vitalícia i en funció de les cotitzacions realitzades durant la vida laboral.
