En Pere Puig Ribas, veí de Reus de 54 anys, ha decidit fer pública la seva situació per reclamar el dret a morir dignament. Afectat per una malaltia crònica i intractable, ha contactat amb La Ciutat per donar a conèixer el seu cas i reclamar una resposta davant la seva situació, ja que assegura que viu des de fa anys en un estat de patiment constant.
Puig assegura que pateix una depressió major severa crònica refractària, és a dir, resistent a qualsevol tractament. En la seva trajectòria mèdica, diu haver provat una quinzena de fàrmacs, diverses teràpies i fins i tot tractaments experimentals sense obtenir millora. “He provat quinze fàrmacs, teràpies, estimulació magnètica, ayahuasca, i fins i tot esketamina que em va provocar efectes adversos greus, tot sota supervisió mèdica, i res ha funcionat. El dolor emocional i físic és insuportable, i tinc el cortisol pels núvols”, explica. Entre els efectes del seu estat descriu ansietat constant, atacs de pànic, agorafòbia extrema, pèrdua de massa muscular (10 kg en dos anys) i una pèrdua progressiva d’autonomia.
Segons detalla, la seva primera sol·licitud d’eutanàsia la va presentar el gener de 2024, i la segona, un any després. Totes dues van ser denegades. Puig va recórrer la decisió davant el Comitè de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), òrgan encarregat de revisar aquests casos, que —diu— “va reconèixer la cronicitat, la falta de tractament i el meu patiment, però, tot i això, va acabar rebutjant la petició”. A més, denuncia que se li ha denegat l’accés tant a cures pal·liatives com al programa d’atenció domiciliària PADES, malgrat la seva situació de dependència creixent.
Una decisió desesperada
El passat 6 de novembre, Puig va entregar al CAP Sant Pere un comunicat en què expressava la seva intenció d’iniciar una vaga de fam. Explica que el seu metge de capçalera es va negar a recepcionar el comunicat, i que finalment el va registrar a administració. “Només demano ser escoltat i que se m’ofereixi una sortida digna”, afirma.
Actualment, compta amb el suport de DMD Catalunya (Dret a Morir Dignament), que li dona assessorament jurídic i mèdic i l’ajuda a preparar una tercera sol·licitud d’eutanàsia. Segons ell, l’entitat li ha recomanat ajornar uns dies l’inici efectiu de la vaga de fam mentre es revisa la seva situació legal.
Resposta de l’Institut Català de la Salut
La Ciutat ha contactat amb el Departament de Comunicació de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Tarragona, que gestiona el CAP Sant Pere de Reus. La seva resposta ha posat en manifest que per motius de protecció de dades i de confidencialitat, no podien oferir ni confirmar cap informació relacionada amb cap pacient. El que sí que han indicat i han volgut deixar clar, és que els processos relacionats amb les sol·licituds d'ajuda a morir "es gestionen d'acord amb el que estableix la Llei Orgànica 3/2021, de regulació de l’eutanàsia, i sota l’avaluació de la Comissió de Garantia i Avaluació competent.”
Però què diu la Llei Orgànica 3/2021, de regulació de l’eutanàsia? La Llei Orgànica 3/2021, aprovada el març de 2021, regula a tot l’Estat espanyol el dret de les persones a sol·licitar l’ajuda mèdica per morir en determinades circumstàncies. Espanya es va convertir així en el setè país del món a despenalitzar l’eutanàsia.
Segons aquesta norma, pot demanar-la qualsevol persona major d’edat, amb plena capacitat d’obrar i que pateixi un patiment greu, crònic i impossible d’alleujar, sigui per una malaltia greu i incurable o per una situació de sofriment físic o psíquic constant que la persona consideri intolerable.
La llei preveu un procés garantista amb diversos passos i controls:
-
Primera sol·licitud per escrit, que el pacient ha de fer de manera voluntària, sense pressions externes.
-
Avaluació del metge responsable, que ha de comprovar que es compleixen tots els requisits mèdics i legals.
-
Segona sol·licitud després d’un termini mínim de 15 dies, per confirmar la voluntat del pacient.
-
Informe d’un segon metge independent, que ha de ratificar la situació clínica i la voluntat del pacient.
-
Revisió final per part de la Comissió de Garantia i Avaluació de la comunitat autònoma, que pot autoritzar o rebutjar el procediment.
A Catalunya, aquesta comissió és la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), integrada per professionals mèdics, juristes i experts en bioètica.
Si la petició és aprovada, el pacient pot triar on i com rebre l’ajuda a morir —a casa seva o en un centre sanitari— i sempre sota control mèdic.
El límit de la llei: el patiment psíquic i els casos com el de Pere Puig
Tot i que la llei reconeix explícitament que el patiment pot ser físic o psíquic, la seva aplicació pràctica en casos de trastorns mentals és molt més restrictiva.
En situacions com la de Pere Puig —una depressió major severa crònica refractària, resistent a tots els tractaments—, el sofriment és real, objectiu i persistent, però les comissions acostumen a rebutjar aquestes peticions per motius ètics i mèdics.
Les principals raons són:
-
Es considera que, en trastorns mentals, la voluntat pot fluctuar i, per tant, cal garantir que la decisió és plenament autònoma.
-
Sovint es manté la possibilitat que puguin aparèixer nous tractaments o combinacions terapèutiques futures.
-
Es tem que la malaltia mateixa afecti la capacitat de decidir amb total llibertat.
En el cas de Pere Puig, el CGAC hauria reconegut que el seu patiment és crònic i intractable, però hauria denegat l’eutanàsia al·legant la complexitat del component psíquic i la necessitat de garantir que no existeix cap alternativa terapèutica viable.
Aquest escenari deixa molts pacients en una zona grisa, on la llei els reconeix el dret, però la pràctica els el denega.
El protocol davant una vaga de fam
Ara, però, el que està clar és la necessitat i la decisió que té en Pere d'iniciar la vaga de fam. Quan una persona comunica formalment la seva voluntat d’iniciar una vaga de fam, el CatSalut activa un protocol específic d’actuació que busca equilibrar el respecte a l’autonomia personal amb el deure de protecció de la vida.
Aquest protocol estableix que:
-
La declaració ha de registrar-se immediatament a la història clínica.
-
S’ha de designar un metge de referència que mantingui el diàleg amb el pacient.
-
Es fa una valoració de la capacitat mental per assegurar que la decisió és lliure i informada.
-
El personal mèdic ha d’oferir informació exhaustiva sobre riscos i alternatives, incloent-hi cures pal·liatives i suport psicològic.
“Només vull poder decidir com acabar amb dignitat”
Després d’anys de patiment i sense trobar alleujament als tractaments provats, Pere Puig diu que la seva lluita no és per morir, sinó per poder decidir.
“No demano compassió, demano respecte. La meva malaltia no té cura.”
Amb el suport de DMD Catalunya, preveu presentar en els pròxims dies la seva tercera sol·licitud d’eutanàsia, mentre confia que, aquesta vegada, la seva demanda sigui escoltada.