El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que reconeixia el dret d’un pare a impugnar judicialment la concessió de l’eutanàsia al seu fill de 54 anys. Aquest és el primer cas d’eutanàsia que arriba al Suprem, que haurà de pronunciar-se per primera vegada sobre la qüestió i establir doctrina sobre si una tercera persona pot oposar-se a la mort assistida d’una persona plenament capacitada.
El cas es remunta el juliol del 2024, quan el Comitè de Garanties i Avaluació de la Generalitat —l’organisme d’experts que revisa les sol·licituds d’eutanàsia— va autoritzar la mort digna d’un home que havia patit diversos ictus i infarts entre el 2020 i el 2024. Les seqüeles li van deixar greus problemes de mobilitat i parla. Segons els informes mèdics, pateix afàsia, no pot escriure sense ajuda i té dificultats per mantenir converses, encara que comprèn el que se li diu.
El pacient havia expressat als metges que "no s'agrada" i que "arran de la seva discapacitat no li troba sentit a la vida". També va manifestar que "de cap manera, vol arribar a tenir més discapacitat". Davant aquesta situació, va demanar al seu metge que iniciés el procés d’eutanàsia, després d’un any de reflexió.
Tot i que els facultatius i el Comitè van avalar la seva capacitat mental i la seva decisió, el pare del sol·licitant va presentar un recurs per impedir-ne l’execució. Al·legava que estava en joc “el dret a la vida” i que l’Estat té l’obligació de protegir les persones “més vulnerables”, argumentant que el seu fill patia problemes de salut mental i no podia decidir lliurement.
El jutjat contenciós-administratiu de Barcelona va rebutjar el recurs per falta de legitimació, en considerar que el pare no podia oposar-se a una decisió presa per una persona adulta i amb plena capacitat. A més, la jutgessa va remarcar que pare i fill no mantenien relació i que el pacient havia demanat explícitament que no s’informés cap familiar ni amic del procediment.
El TSJC, però, va donar la raó al pare i va considerar que sí que tenia “interès legítim” per recórrer. Davant aquesta resolució, la Generalitat va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem, argumentant que la Llei de l’eutanàsia (2021) no preveu cap legitimació per a tercers i que la decisió del TSJC contradeia la intenció del legislador i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Segons dades aportades per la Generalitat, entre el 2021 i el 2024 es van registrar 824 sol·licituds d’eutanàsia a Catalunya, de les quals se’n van autoritzar 445 (un 54%), una xifra que ha anat creixent des de la implementació de la llei.
