Durant els primers sis mesos del 2026, el 36,1% del volum d’aigua consumida pels habitants de Reus ha estat extreta directament dels pous i mines situats dins del terme municipal.
Aquest percentatge representa un valor sense precedents des que Aigües de Reus es va constituir com a empresa municipal el 1990, segons les dades estadístiques disponibles.
L’increment notable d’aquest recurs híbrid s’atribueix principalment a un període pluviomètric excepcionalment intens al començament de l’any. També a les successives inversions realitzades per millorar l’aprofitament tant de les aigües superficials com dels recursos propis subterrànies.
Característiques dels recursos hídrics locals
Els pous i mines constitueixen tradicionalment la font més variable pel que fa al subministrament d’aigua, ja que són especialment sensibles als canvis climàtics i especialment vulnerables davant períodes de sequera. En concret, els minats depenen molt de la climatologia anual, fet que implica que el percentatge actual podria disminuir si no es produeixen noves precipitacions durant la segona meitat de l’any.
Dades concretes sobre el consum
Segons les estadístiques oficials, entre gener i juny s’han consumit 1.234.783 metres cúbics d’aigua procedent dels pous i mines, mentre que durant tot l’any 2025 aquesta xifra va ser inferior als 825.273 m³. En comparació amb els anys afectats per la sequera (2023 i 2024), quan el consum total anual no va superar els 500.000 m³, aquest primer semestre suposa un rècord en almenys tres dècades.
"Aquest ha estat un any que ha plogut bé i hem deixat enrere la sequera, però també és veritat que, després de les inversions que hem fet, ara estem més preparats per aprofitar millor aquesta aigua de pous i mines que tenim al nostre terme municipal", explica Daniel Rubio, regidor responsable del servei.
Aprofitament sostenible dels recursos hídrics municipals
Aigües de Reus ha impulsat diverses actuacions destinades a optimitzar la captació i distribució d’aquests recursos propis. Entre aquestes destaca la rehabilitació del minat del barri Fortuny o l’antiga mina d’Almoster així com diversos pous localitzats a Bellisens, Mas Miarnau o zones industrials com Agro-Reus.
Aquests projectes estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU i també amb el Pla d’Acció Municipal orientat cap a una gestió més eficient i respectuosa amb el medi ambient.
L’ús tradicional i actualització del sistema de mines
Reus conserva des de fa segles un sistema històric basat en mines subterrànies que han servit tant per al regadiu com per abastir la població. Actualment aquests elements patrimonials formen part activa del sistema públic gestionat per Aigües de Reus.
Destaquen especialment els minats Monterols i Hidrofòrica pel seu ús directe en abastiment domèstic. La recent incorporació del minat Fortuny connecta també una xarxa destinada al reg amb aigua no potable per espais verds com el Parc del Lliscament o zones enjardinades municipals.
A partir del 2025 s’ha permès omplir piscines municipals amb aquesta mateixa tipologia d’aigua apta pel bany, però no per al consum directe; això inclou també la reutilització dels residus hídrics generats durant processos com evaporació o neteja filtrant evitant abocaments innecessaris al clavegueram.
Recuperació específica dels pous municipals
A més dels treballs en mines antigues, s’ha prioritzat la rehabilitació integral dels pous situats en punts estratègics: Bellisens —amb capacitat fins a 150.000 litres/hora— Mas Miarnau —datat des del 1933— així com instal·lacions pròximes a l'aeroport reusenc encara pendents d’activar completament.
Tots aquests punts permeten incrementar significativament les fonts alternatives dins la xarxa pública amb usos diversos incloent-hi sistemes secundaris dedicats exclusivament a ús no potable destinats principalment al polígon Agro-Reus on empreses poden utilitzar aquesta opció menys costosa sense comprometre la potabilitat general.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
