Estem els voltants de la seu de l’Associació Gitana de Campclar. La imatge -en plena hora de sortida de les escoles- és ben diferent de la que es mostrava al vídeo d’un famós youtuber fa unes setmanes. L’estampa és més aviat familiar, amb els nens jugant als carrers i els pares anant-los a buscar després de classe. Una escena que no apareixia en aquell vídeo i que s’allunya dels matxets i els contenidors cremats que protagonitzaven el reportatge de ‘BCN a Pie de Calle’.
A l’interior del local, ens asseiem en una taula i parlem amb diversos membres de la comunitat gitana al Camp de Tarragona. El Juan Fernández, president de l’Associació Gitana de Campclar, ens ha convidat a la seu per explicar-nos les preocupacions de la seva comunitat. Al voltant, s’asseuen l’Emilio González, president de l’Associació Cultural Tarraco Campclar; el Juan José Muñoz, president de l’Associació Gitana de la Canonja; el Jesús Buñales, de l’Associació Gitana de Sant Salvador; el Miquel Gabarre, president de l’Associació Gitana de Constantí i també de la de Reus; el Juan Fernández, de l’Associació Gitana de Cambrils, i Cristóbal Fernández, també de Campclar. Tots ells reconeixen que van sentir “indignació i impotència” quan van veure la imatge que el youtuber va projectar del barri i de la seva comunitat.
Assenyalen que es tracta tot d’una espècia de muntatge, on han volgut mostrar una imatge distorsionada del barri. “Han anat a muntar una pel·lícula amb el seu guió, mai s’ha vist alguna cosa semblant”, apunten. A més, consideren que el punt clau del vídeo és treure una versió “desproporcionada” del pitjor del barri i “inclús fer-ho amb traïdoria, portant gent d’altres llocs per captar el seu moment de glòria”.
En aquesta línia, relaten que els pocs joves que apareixen no són ni majors d’edat i que el youtuber queda amb un noi que fa massa poc temps que viu al barri. De fet, comparen ‘BCN a Pie de Calle’ amb el Zazza, un altre creador de continguts de la plataforma. En el cas del Zazza, són vídeos molt més treballats i acostuma a entrar inclús dins de les cases del barri que visita per conèixer de prop la realitat que s’hi viu. En canvi, asseguren que ‘BCN a pie de Calle’ no es va posar en contacte amb ningú i el convida a fer un reportatge que relati el dia a dia del barri des de dins. “Parla d’absentisme escolar i no ha ni intentat quedar amb la directora del col·legi”, remata.
Un estigma que tanca portes
Els membres de la conversa estan visiblement afectats pel que pot comportar aquest vídeo a la seva comunitat. “Aquesta imatge ens fa tirar enrere perquè la gent es creu el que veu”, lamenten. De fet, relaten que el rebombori creat pel vídeo ha llastrat ja les oportunitats laborals d’alguns dels seus familiars, que estaven a punt d’entrar en una empresa del territori. Consideren que plasmar al teu currículum que ets de Campclar et tanca moltes portes.
En definitiva, creuen que l‘estigma contra la seva comunitat s’ha mantingut durant els anys i ha donat pocs signes d’avançar. “Nosaltres estem més preparats que els nostres pares. Volem que els nostres fills estudiïn, treballin i estar integrats a la societat, però no ens fan partícips”. A més, remarquen la catalanitat que té la seva comunitat al país, on porta instal·lada des del segle XV. “Som igual de catalans que la resta”.
Tarragona, abandonada
Per si l’estigma contra ells no fos suficient, a la comunitat gitana de Tarragona també se li afegeix l’anomenat barcelonacentrisme, que tothom coneix al territori. “Estem sols a Tarragona i Terres de l’Ebre, ens sentim molt deixats”, reconeix el Juan.
Tot i això, no s’han quedat quiets. Fa pocs dies van constituir una nova entitat: la Federació d’Associacions Gitanes de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb què volen agrupar totes les associacions que es troben en la mateixa situació i fer un front comú per defensar les seves reivindicacions. Miquel Gabarre ha assumit la presidència d’aquesta Federació, en la qual s’han unit una quinzena d’associacions. El següent pas que volen fer és presentar-se en societat i també reunir-se amb la Generalitat. El seu objectiu és trobar-se amb el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godas, perquè els expliqui “l’abandonament del poble gitano a Tarragona”. Una conversa que pretenen que sigui un punt de partida per revertir la situació de la comunitat en algunes zones del territori.
