Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha constatat que el simple canvi d’una expressió en una enquesta pot modificar de manera substancial la manera com els joves catalans identifiquen la classe social de la seva família d’origen. Davant la pregunta sobre la posició social del nucli familiar, només un 12,3% dels 3.665 joves enquestats es va definir com a pertanyent a la classe baixa, mentre que el percentatge va pujar fins al 41,4% quan el qüestionari utilitzava l’expressió classe treballadora.
Un experiment amb 3.665 joves catalans
La recerca, publicada a la revista científica Journal of Youth Studies, l’han signada els investigadors de la URV Francesc Valls Fonayet i Àngel Belzunegui Eraso a partir de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022. Per analitzar l’efecte de les paraules, un programa informàtic va repartir aleatòriament els participants, d’entre 15 i 34 anys, en dos grups amb qüestionaris pràcticament idèntics, excepte per l’expressió emprada per designar la categoria social més baixa.
El primer grup, format per 1.873 joves, va respondre una versió amb l’opció classe baixa. El segon, amb 1.792 participants, va rebre la mateixa pregunta però amb l’alternativa classe treballadora. L’equip va comprovar, a més, que tots dos grups tenien característiques similars pel que fa a l’edat, el gènere, la nacionalitat i el nivell d’estudis.
La càrrega simbòlica de cada expressió
Els investigadors expliquen que la diferència de resposta està vinculada al significat social associat a cada formulació. En paraules de Francesc Valls, l’expressió “classe baixa” “posa l’accent en una posició inferior dins la jerarquia social i arrossega connotacions de fracàs”, mentre que “classe treballadora” “remet al món del treball i a valors com l’esforç i la dignitat, a més de tenir una trajectòria històrica vinculada a la identitat col·lectiva”.
Segons afegeix el mateix investigador, “les persones mirem d’apropar-nos a les categories socialment més ben valorades i tendim a distanciar-nos de les més estigmatitzades, en part per protegir la nostra autoestima i la imatge que projectem davant dels altres”.
Quan l’opció era classe baixa, el 47,3% dels joves situava la seva família a la classe mitjana-baixa. En canvi, amb la formulació classe treballadora, aquest percentatge baixava fins al 28,4%.
Diferències també entre els perfils de família
Entre els joves procedents de famílies treballadores, només el 14,4% va escollir l’opció classe baixa, mentre que el 49,6% es va identificar amb la classe treballadora. En el primer cas, això vol dir que el 85,6% de participants situa la seva família com a mínim a la classe mitjana; en el segon, el percentatge baixa fins al 50,4%.
L’estudi també detecta el fenomen contrari entre els joves de famílies de classe mitjana. Quan el qüestionari inclou l’expressió classe treballadora, més del 30% tria aquesta categoria, mentre que, si l’alternativa és classe baixa, ho fan menys del 9%.
Per als autors, aquesta dinàmica confirma que la identificació amb una classe social no depèn únicament de la situació socioeconòmica, sinó també del valor simbòlic que s’atribueix a cada terme emprat en la pregunta.
Recomanacions per a futures enquestes
L’anàlisi estadística conclou que la formulació de la pregunta és el factor que més influeix en l’elecció de la categoria social més baixa, fins i tot quan es controlen altres característiques personals i familiars. L’estudi assenyala que “classe treballadora” permet identificar una proporció més alta de joves d’aquest origen social, però també atrau respostes de participants de classe mitjana, mentre que “classe baixa” es mostra com una categoria més restrictiva.
Els investigadors sostenen que aquest resultat no qüestiona la fiabilitat de les enquestes, sinó que posa de manifest que les preguntes sobre classe social recullen percepcions subjectives condicionades pel sentit de les categories. Per aquest motiu, recomanen provar formulacions diferents i combinar aquestes percepcions amb indicadors objectius, com ara l’ocupació o el nivell educatiu, especialment quan es comparen dades de diferents països o períodes històrics.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
