La 5a edició del Festival TETA de Tarragona arriba els dies 29 i 30 de maig a l'Auditori del Camp de Mart. Grans noms com Vanesa Martín, Lia Kali i Queralt Lahoz encapçalen la cartellera. Sota el lema 'Més veus, més ritme, més futur', el Tetafest celebra la trajectòria recorreguda i reforça la seva aposta per continuar sent un espai viu, obert i en moviment. A més de la música del festival, hi haurà l'espai PreTeta amb dues activitats; 'Qui té el micro? La música que escoltem' adreçada a adolescents i 'Afterwork' un espai de reunió del teixit de dones del territori.
El Tetafest es defineix com un "projecte de ciutat", quin impacte real té a Tarragona més enllà dels dies de concerts?
Cecília Mangini (C.M): L’impacte és el treball que es fa tot l’any amb dones de la ciutat, amb entitats i amb dies assenyalats on llancem sempre el mateix missatge, que és la lluita per la igualtat entre dones i homes. I també els PreTeta, que van començar el 2024 i cada vegada tenen més èxit. Han vingut diferents persones: influencers, periodistes… Diem que és un “projecte de ciutat” perquè no és només aquell dia. A la Conselleria no ens dediquem a fer festivals habitualment, però el TETA és un dia de reivindicació des de l’art, la cultura i la música, i l’impacte es nota en el treball que es fa durant tot l’any amb les dones. Des de qüestions amb el Consell de Dones, qüestions d’Igualtat, els punts de llibres que s’entreguen cada any, el concurs Relat de Dones…
Penseu que esdeveniments com aquest ajuden a transformar imaginaris socials o encara tenen abast limitat?
Mari Martínez (M.M): Sí, aquests festivals són necessaris per visualitzar que estem lluitant. La música és un ofici molt masculinitzat, fa 25 anys que m’hi dedico i al principi estava jo sola amb 60 homes. Ara som uns 50 homes i 15 dones, encara no hi ha un 50-50. Crec que és important fer aquest tipus de festivals i que ens visibilitzem.
C.M: Tant de bo algun dia aconseguim totalment la igualtat, però encara queda camí endavant i endarrere. Perquè per endarrere també ha sigut llarg i fructífer. Ningú ens ha regalat res, ni en el món ni a la ciutat ni al país. Els drets i avenços són les conquestes que venen de la lluita d’aquelles que s’uneixen col·lectivament. El feminisme és això, un moviment col·lectiu que busca la igualtat efectiva. Queda molt encara per aconseguir.
Si et fixes, en cartells de grans festivals predominen els grups i bandes compostes per homes que no pas per dones. Així com cantants i discjòqueis homes. Al TETA, no només contractem artistes dones, sinó que s’intenta que les fotògrafes, persones que estan a la barra, les tècniques darrere l’escenari… també ho siguin. Un festival totalment fet per dones. Les artistes dones reben més pressió i són més jutjades que els homes. Si David Bisbal canta estils variats no se’l qüestiona, en canvi, si ho fa la Rosalia se l’acusa d’apropiació cultural. Els homes tenen el camí molt més fàcil dins del món de la música.
M.M: Inclús dins del cartell, el percentatge de dones artistes en altres festivals és menor. Però aquest no és el gran problema, és com se situa el seu nom dins del cartell. Sempre quedant per sota, com si es tractés d’una artista secundària envers un artista masculí.
Montse García (M.G): Els corrents polítics que venen ens ho estan posant difícil i ens qüestionen constantment. Celebrar el Tetafest és més important que mai.
Creieu que el Tetafest podria servir de model per altres festivals a Catalunya i Espanya?
M.G: Sí, de fet fa dos anys, en la 3a edició del TETA, elDiario.es ens va contactar com a festival feminista a Espanya, per ser dels pocs que hi ha. Perquè en aquell moment només existien un a Andalusia i algun altre. A partir de llavors han anat sorgint altres festivals de dones. L’any passat a Barcelona es va organitzar un festival amb actuacions de totes les artistes que havien estat al Tetafest. Nosaltres en el seu moment ens vam atrevir a muntar el festival i ara a poc a poc va agafant forma i identitat.
El PreTeta inclou activitats per a instituts, quins objectius educatius persegueix aquesta iniciativa?
M.G: Aquest any incorporem una cosa que no havíem fet fins ara, que és el treball directe amb els instituts dins dels tallers de ‘Qui té el micro? La música que escoltem’ que parlen sobre tot allò que hi ha darrere de les lletres de les cançons que escolten els joves. L’objectiu és treballar sobretot l’esperit crític de la gent jove a l’hora d’escoltar música. A través de la música escoltada es poden crear valors, equivocats o no. No es tracta d’alliçonar a ningú, sinó de qüestionar-se el que escolten. Molts cops les lletres les aprens per inèrcia de tant escoltar-les i no pares atenció a allò que diu la lletra, que molts cops són barbaritats.
Com es construeix un cartell que combina artistes consolidades i emergents?
M.M: Tenim clar quina és la filosofia, quin és el missatge i cap a on anem. Penso que aquest festival que està consolidat i que té la sort de poder comptar amb caps de cartell, és l’espai ideal per donar veu a les artistes emergents.
C.M: És complicat fer el cartell, perquè no només han de ser artistes i dones, sinó que també han de ser feministes. Han d’estar alineades amb el que nosaltres volem construir al llarg de tot l’any de feina.
Les artistes escollides aquest any segueixen algun fil temàtic?
M.M: Donem veu a estils diferents, des de Vanesa Martín fins ALOSA, que fa música tradicional. Totes les artistes segueixen una filosofia i un missatge encarat a la dona i al feminisme. Un valor afegit que tenim en compte és que parlen d’elles i les seves pròpies experiències i emocions per compondre la lletra de les cançons.
M.G: El TETA és per a tots els públics, llavors hi ha dies per a gent més gran i altres per a gent més jove. Es tracta de tenir diversitat.
Algun cop heu escollit alguna artista per petició del públic?
M.G: No, és perillós això. Intentem escoltar molt, a través de xarxes i altres canals. Però ens han demanat artistes com Rosalia, no sent conscients de l’envergadura que suposaria la seva actuació pel Camp de Mart, que és l’espai emblemàtic del festival.
Llavors creieu que la gent ve pel conjunt del festival i no per noms concrets?
C.M: Hi ha de tot, hi ha qui ve des d’Andorra i es queda els dos dies. I altra gent que és fan d’alguna de les artistes i ve per veure-la, com l’any passat a Rosario i enguany a Vanesa Martín, que ens han comprat entrades des de l'Argentina.
En què es diferencia aquesta edició de les anteriors?
M.G: Hem canviat horaris, ja no hi ha dissabte al matí. Tenim una sessió pionera programada pel 22 de maig amb entitats i dones emprenedores al Teatret del Serrallo. Hem ampliat el concepte perquè puguin venir més dones i sentir-se més còmodes. Tenim un altre espai, que encara està per acabar de concretar, amb el compromís de la presentació d’un llibre de Nevenka Fernández. Un espai de reflexió sobre una realitat que està constantment sortint a la premsa i a tots els mitjans.
Quina és la previsió de públic assistent al festival? Espereu superar les xifres de l'any passat?
M.M: L’any passat va ser un èxit, al voltant de 6.000 assistents. Aquest any esperem fer sold out els dos dies. L’any passat amb Zahara vam estar a punt d’aconseguir-ho i amb Rosario sí que vam vendre totes les entrades. Esperem aconseguir unes 8.000 persones, entre concerts i el que es prepara per als jardins. Hi ha sorpreses que encara no revelarem, has de venir per descobrir-les.
Quin és el pressupost d'aquesta edició i com es distribueix?
M.M: El pressupost d’aquesta edició ronda els 450.000-460.000 euros. El percentatge exacte no el sé, però estaríem parlant d’un 30% per part de Polítiques d’Igualtat i un 70% aproximadament per part de l’empresa productora.
C.M: El pressupost públic destinat al festival és de 120.000 euros, més IVA.
Us plantegeu internacionalitzar el festival o manteniu un enfocament més local i de territori?
M.G: Seria meravellós fer-lo metropolità.
C.M: Aquest any vindran a participar regidores d’altres llocs que els interessa portar el Tetafest als seus municipis. Internacional ja ho és perquè les artistes consolidades que venen, com el cas de Rosario i Vanesa Martín, s’han fet un nom a Llatinoamèrica. Volem seguir creixent, però mantenint sempre l’essència del TETA; que no deixi de ser un festival reivindicatiu que lluita per la igualtat.