Pocs clubs a la província de Tarragona poden dir que tenen l’honor d’haver-se mantingut en peu durant 100 anys. Si aquesta fita s’assoleix des d’un poble de cinc mil habitants que ha consolidat el seu equip a Primera Catalana i ha desenvolupat un musculat futbol base, l’èxit és encara més sorprenent. El Club Esportiu el Catllar arriba aquest 2026 a l’aniversari del seu centenari, amb una història que l’ha vist de tots colors i que ha deixat gravada en l’imaginari dels seus socis expressions com “no estirar més el braç que la màniga” o “no perdre el cap”.
El club va sorgir durant una Festa Major del Catllar ara fa 100 anys, impulsat per un grup d’amics aficionats al futbol. Tot i això, fins al 1955 no començarien a participar en competicions oficials i va ser a finals del segle passat quan van aconseguir escalar categories.
Del cel a l’infern
Sota la presidència de Manel Piñero, el club va enlairar-se fins a arribar al seu punt àlgid. La temporada 2012-13 va assolir la promoció a Primera Catalana gràcies a una carambola d’ascensos que el van premiar com el subcampió amb millor puntuació a Segona Catalana. Per acabar-ho d’adobar, la temporada 2014-15 el club catllarenc es va quedar a un sol punt de l’ascens a Tercera Divisió (en aquell moment quarta categoria del futbol espanyol). La campanya de rècord, però, encetaria un dels períodes més foscos de l’entitat.
La Fundació Privada Hermes va aterrar al Baix Gaià amb la promesa de replicar el model del Llagostera i dur el club la divisió de plata. El seu pas pel Catllar acabaria sent un autèntic viacrucis. Canvis d’entrenadors, desconnexió amb la gent del poble, una temporada desastrosa, moviments institucionals estranys, l’equip anant a entrenar a Barcelona i l’entitat a punt de desaparèixer. Per tornar a agafar el control del club, alguns socis i l’Ajuntament van haver d’intercedir. “Si la gent del poble i l’Ajuntament no ho haguessin batallat, no l’hauríem pogut recuperar i el club no hagués tornat al poble. Avui ens diríem Catllar 2015 o alguna cosa així”, explica l’actual president, Cesc Armengol, sobre la possibilitat real que hi havia de desaparèixer i haver-se de refundar.
Un pas enrere i dos endavant
El lideratge el va assumir Xavier Roch que, com deia en aquell moment, es va trobar un club “potes amunt”. 64.000 euros de deute, demandes als jutjats, només un terç dels socis, l’equip a Tercera Catalana i dues plantilles de futbol base amb només 40 nens. Amb tot, es va aconseguir posar ordre tant a nivell esportiu com institucional: es va reduir considerablement el deute, el futbol base va arribar als 8 equips, van doblar pràcticament els socis i el primer equip va aconseguir dos ascensos consecutius per tornar a Primera Catalana.
Amb un context més encarrilat, la nova junta de l’exfutbolista Cesc Armengol va arribar el 2020 i va reforçar la bona tendència després dels anys convulsos. “Hem passat a tenir 20 equips (17 de futbol base amb dos femenins, 1 veterans i 2 equips amateurs), i hem consolidat l’equip a Primera Catalana tot i tenir el pressupost més baix de la categoria”, apunta el Cesc. Tot i això, el que va succeir la dècada passada continua gravat en l’imaginari dels seus socis: “L’actual directiva som molt conscients del que es va viure i una de les premisses sempre ha sigut tenir una mica més cada any, però poder-ho mantenir. Que no et vingui un extern, posi diners, al següent any desaparegui aquesta aportació i no sàpigues què fer. Sense estirar més el braç que la màniga”.
Nova realitat
En aquest procés, la fisonomia del club ha canviat. Per exemple, ara els nens i nenes del poble tenen l’oportunitat de començar els seus passos al Catllar i no haver d’anar a entrenar fora. “El 35-40% dels jugadors del futbol base són gent del poble. Això és motiu d’orgull, jo de petit no vaig poder jugar al Catllar. Ara es veuen samarretes de l’equip pel poble”, apunta el Cesc.
D’altra banda, l’elevat nivell primer equip ha fet que els jugadors catllarencs ja no siguin presents a la plantilla. En part, això ha provocat que el futbol es visqui d’una manera diferent. “Abans eren jugadors del Catllar contra jugadors dels pobles del costat. Era un futbol molt local. Tot això s’ha perdut perquè hem assolit categories. Ha perdut una mica de vincle i d’identitat”, reflexiona el Cesc.
Malgrat això, el president remarca que hi ha un grup de cinc jugadors que han encadenat diverses temporades a l’entitat i a poc a poc se l’han fet seu: “Hem aconseguit que un grup que no és d’aquí es quedin i s’identifiquin amb el poble. Ja són del Catllar”.
A més, el club encara conserva figures que són un autèntic tòtem. És l’exemple de Joan Anglès Muñoz -àlies el ‘Botero’-, l’encarregat de material que ha format part de totes les juntes que han viscut aquests alts i baixos. “És el pilar. Si el club ha estat bategant és perquè ell estava allí”.
Bufar les 100 espelmes
L’aniversari portarà diversos actes per commemorar els 100 anys. Un dels més destacats serà el partit del centenari contra el Nàstic de Tarragona, que es jugarà al Camp de Futbol Municipal el 23 d’agost a les 18.30h. A més, també disputaran un partit entre veterans del club i del Barça i a inicis de 2027 es publicarà un llibre que explicarà i il·lustrarà tota la història de la institució.
De cara als pròxims anys, l’actual president té clars els objectius que cal assolir. En l’apartat institucional, s’hauran de començar a incorporar noves cares que vulguin implicar-se en l’entitat, donar idees fresques i fer un relleu ordenat. “És molt difícil portar un club avui dia. La burocràcia de tenir 20 equips és molt farragosa. El futur dels clubs de poble dependrà de què hi hagi gent que li agradi això i estigui disposada a perdre-hi temps”, recalca el Cesc.
Pel que fa al futbol base, el Catllar ha arribat pràcticament al seu límit en nombre d’equips. El següent pas serà pujar el nivell dels entrenaments per créixer més en qualitat que en quantitat. Finalment, el primer equip es troba en un moment dolç, amb una posició estable a Primera Catalana. “Som un club de Primera Catalana, ens ho hem guanyat a la gespa. El repte és mantenir-se a la categoria i, si caus, tornar-hi ràpidament”, marca el Cesc. Cent anys després, el CE el Catllar continua avançant amb els peus a terra, fidel a la seva identitat i amb la mirada posada en un futur que vol construir sense tornar a perdre mai més el cap.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat