Demanar un cafè amb llet, veure una pel·lícula a Netflix o una cosa tan simple com l’atenció mèdica. El català està retrocedint en la vida quotidiana i cada vegada és més complicat -per no dir impossible- fer vida plenament en aquesta llengua. Les dades són complexes i no acaben de dibuixar una fotografia real de la societat. Segons l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, un 81,4% dels ciutadans del Camp de Tarragona saben parlar el català i el 92,7% l’entenen. Unes xifres similars al conjunt del país.
Ara bé, on la vegueria està lleugerament per sobre de tot Catalunya és en el percentatge del català com a llengua inicial a casa. De fet, es tracta de l’únic territori on aquesta xifra es manté respecte al 2018, sobretot perquè part dels fills i nets de les migracions del segle XX són de llengua inicial catalana o catalana i castellana. Si baixem al detall, al Camp de Tarragona el 35,1% té com a llengua inicial el català, el 42,5% el castellà i el 5,5% els dos idiomes a la vegada. Pel que fa a la llengua habitual, els resultats es mantenen amb un 37,9% de català, un 41% de castellà i un 10% de les dues llengües.
Malgrat tot, l’enquesta també ofereix males notícies. El català perd pes entre els usos habituals, sobretot perquè la població nascuda a l’estranger opta majoritàriament pel castellà o altres llengües. A més, s’incrementa la tendència de combinar català i castellà entre catalanoparlants inicials joves. En paral·lel, el percentatge de coneixedors baixa, però el nombre total creix. És a dir, hi ha més persones que entenen el català, però no creixen al ritme de l’augment demogràfic.
Davant d’aquest panorama, el Departament de Política Lingüística ha fet una crida al món local per esdevenir la primera trinxera del català. “La política lingüística municipal és fonamental per respondre als reptes de la llengua. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i tenen una capacitat d’incidència enorme. Per això, posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves”, va explicar el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila en una visita a Constantí.
Tarragona, en creixement
Un dels exemples d’aquesta política lingüística activa al Camp de Tarragona és l’Oficina de Promoció del Català de Tarragona (Oficat). Un projecte reactivat aquest mandat gràcies a un acord polític entre Junts i el PSC que ha agafat embranzida.
Tot i comptar amb diverses iniciatives, una de les més rellevants és la d’oferir cursos bàsics de català per a persones nouvingudes o que directament no el parlen. La demanda no ha parat de créixer i els cursos s’han consolidat com una porta d’entrada a la llengua. Entre els cursos que fan a les escoles i centres cívics de la ciutat amb el Consorci de Normalització Lingüística i els que fan conjuntament amb la Unitat Tècnica d'Immigració i Ciutadania (UTIC), el 2025 van acollir 394 alumnes. Per a aquest any, la previsió és arribar fins als 576 participants.
Bartomeu Navarro, coordinar de l’Oficat, posa en valor aquest fort creixement de l’oficina en gairebé dos anys, tot i que subratlla que manquen “molts més recursos” per poder atendre la població nouvinguda. També demana mirada llarga a l’hora d’interpretar les dades: “L’aprenentatge de català per una persona nouvinguda no és ràpid ni immediat. Depèn del seu nivell educatiu o del temps que hi puguin dedicar a fer cursos, estudiar o fer deures. Necessita tranquil·lament un parell d’anys per començar a sortir-se’n en situacions habituals. No és fer un curs de 40 hores i ja està”.
Un curs des de dins
Molts desconeixem com són aquests cursos i exactament què s’hi fa. El perfil de l’alumnat varia segons el barri, el centre i fins i tot l’horari. Per exemple, els cursos que es fan a les escoles de Ponent durant el matí acostumen a estar copats de mares que volen aprendre català per ajudar els seus fills amb els deures o únicament per tenir-ne nocions. En canvi, en altres espais del centre de la ciutat també hi participen perfils com els estudiants universitaris, mentre que els homes acostumen a concentrar-se a les classes de tarda.
Per conèixer-ho de primera mà, La Ciutat es va traslladar fins a l’Escola la Floresta un dimecres a les 9.15 del matí. Allà el perfil majoritari és el que hem comentat: mares que volen fer un pas més en la integració a Catalunya. Una de les alumnes és la Jennifer, que va venir de Colòmbia fa cinc anys i té una filla de quatre que parla perfectament l’idioma. “M’agrada el català, és una llengua molt bonica. La meva filla petita té quatre anys i a l’escola l’ha après. És important que vegi que la seva mare també el parla. És tenir respecte a les persones de Catalunya”, exposa. En aquest sentit, remarca que vol criar la seva filla aplegant les tradicions catalanes i les colombines.
Tot i que és el primer curs que fa, la Jennifer és una de les alumnes més avantatjades i ja es pot defensar a l’hora de bastir una conversa en català. “Havia sentit que l’Ajuntament feia classes gratuïtes i, com que tinc moltes ganes d’aprendre’l, ho vaig buscar per internet”, explica. A més, va convèncer la seva companya de feina Karen per apuntar-s’hi plegades i juntes intenten practicar la llengua de tant en tant. Segons la Jennifer, les classes de la Cristina (la seva professora) són molt útils, però no es vol quedar aquí: “Vull fer cursos fins que el domini. Vull tenir una conversa en català fluida”.
Altres exemples de l’aula són els de la Hakima, del Marroc, que també vol encadenar cursos fins a tenir un bon nivell o el de l’Andrea, de Cadis, que el considera útil per la seva feina i creu que és important parlar-lo si vius a Catalunya.
Encara que els casos d’estrangers que volen aprendre català són cada cop més habituals, la Jennifer adverteix que costa fer entendre que és una eina clau d’integració. “Desgraciadament, la frase comuna que et trobes és: ‘no parlo català i no passa res. A la feina no el necessito’. No li han donat el valor a la llengua. Per respecte al lloc on estic, el mínim que he de fer és donar-li el valor que sé que té pels catalans”.
“El curs és útil per viure i tenir converses quotidianes bàsiques, però a la gent a qui els exigeixen el català per la feina, no els hi és molt útil”, avisa la Cristina, professora aquell dia. També apunta que un dels principals reptes és l’alfabetització d’alguns alumnes o el fet que provinguin d’altres sistemes d’escriptura. En aquests casos, l’aprenentatge és una mica més lent.
Canviar l’idioma
Amb tot, el pitjor enemic d’algú que està aprenent el català no són els pronoms febles o els castellanismes, sinó els mateixos catalanoparlants. El canvi automàtic al castellà continua sent un fre important per a qui vol practicar la llengua. “Quan veiem una persona que sembla que sigui nouvinguda, automàticament ens passem al castellà. És fatal! Molta gent està fent l’esforç d’aprendre català als cursos i se’ns queixen que no els hi parlen en català. Com volem que el practiquin? És un fals prejudici”, assenyala Bartomeu Navarro.
La Jennifer i les seves companyes corroboren aquestes situacions, que compliquen que s’acabin soltant. “Intento parlar-lo fora. Amb les mestres de la meva filla, a la feina… Però molts cops em canvien al castellà”, lamenta. En aquesta línia, el conseller Vila apel·la a la responsabilitat col·lectiva per revertir aquesta dinàmica: “Com més gent hi ha que t'interpel·la en aquesta llengua, més necessitats sents d’aprendre-la. És com anar en bicicleta, t’hi has de llençar. Necessites que la societat receptora t’hi acompanyi”.
“Un cafè amb llet!”
Un dels espais públics on la llengua ha de ser pal de peller són els establiments comercials. Segons l'estudi OFERCAT de 2024 sobre l’ús del català als comerços, de cada 100 establiments a Tarragona, 48 tenen la retolació informativa en català, 57 l’horari, 32 utilitzen el català com a primera llengua amb els clients i 64 s’hi adapten si el client l’utilitza. A més, per sectors, els establiments d’hostaleria són els que registren els nivells més baixos d’ús.
Per capgirar aquesta situació, l’Oficat i el Consorci han posat en marxa la campanya Comerços aprenents, parlem-nos en català. Dels 119 establiments on van detectar mancances a l’idioma, 56 van acceptar participar en el programa que els oferia cursos gratuïts amb sessions de 15 minuts que incorporaven vocabulari del sector.
A banda, la consellera de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, ha explicat que “dins del programa Comerços Aprenents, també s’han ofert altres recursos amb el suport de l’OFICAT, com el servei de traducció i correcció de cartes i menús, pel qual 79 establiments hi han mostrat interès”.
Iniciatives que són un bon exemple que el futur del català al Camp de Tarragona no es decidirà només a les aules o des de les administracions, sinó també en els petits gestos del dia a dia: mantenir la llengua, no canviar-la automàticament o facilitar que qui la vol aprendre la pugui practicar. Perquè, al cap i a la fi, la normalitat d’un “cafè amb llet” en català depèn menys de les dades i més de la voluntat col·lectiva.