Després de més d’una dècada d’indagacions, el cas Efial —una de les trames de presumpta corrupció més extenses de l’administració local catalana— ja té data per seure a judici. Serà els dies 14, 15, 16, 17, 28, 29 i 30 de setembre i l’1, 13, 14 i 15 d’octubre de 2026, a la Sala Penal de l’Audiència Nacional, segons ha pogut confirmar el Diari de Tarragona.
La causa afecta un total de dinou persones investigades, entre les quals hi ha quatre exalcaldes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a la demarcació de Tarragona: Andreu Martí (L’Ametlla de Mar), Daniel Masagué (Torredembarra), Josep Jaume Castellnou (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) i Rafael Vidal (Ascó). Tots ells hauran de respondre davant la justícia per delictes com prevaricació i malversació de fons públics, en el marc d’una suposada operativa per adjudicar contractes municipals de forma irregular.
Un sistema paral·lel de contractació
L’eix central de la trama girava entorn de l’empresa Efial, una consultora que, presumptament, s’introduïa en consistoris i empreses públiques locals com a instrument per eludir els controls legals establerts pels secretaris i interventors municipals. L’estratègia, segons la instrucció, consistia a crear entitats públiques empresarials (EPE) de nova planta, amb escassa estructura pròpia, per externalitzar serveis i esquivar la legislació de contractació pública.
Aquestes EPE, tot i estar legalment reconegudes, haurien estat utilitzades per "blanquejar" adjudicacions ja decidides, tot generant concursos a mida. Documents emesos per Efial contradeien informes tècnics previs, i en nombrosos casos els concursos públics ja estaven pactats abans de ser publicats.
A més dels exalcaldes, figuren com a processats noms rellevants com Antonio Martos, fundador d’Efial; Josep Manel Bassols, exresponsable de campanya de Carles Puigdemont i també implicat en el cas del 3%; Xavier Xifra, advocat; Oriol Mestre, condemnat anteriorment per blanqueig; l’exregidor tortosí Ramon Cardús, o l’exdiputat Carles Puigdomènech, entre altres tècnics i assessors.
El volum econòmic de la trama arribaria als 8,7 milions d’euros, dels quals gairebé 8,4 s’haurien desviat a la província de Tarragona. Els principals perjudicats serien municipis com L’Ametlla de Mar (4,58 M€), Ascó (2,02 M€), Tortosa (1,05 M€), Torredembarra (504.000 €), Vandellòs i l’Hospitalet (199.000 €) i Cambrils (13.700 €).
Els orígens: Torredembarra, punt d’inflexió
El cas Efial va sortir a la llum arran d’una denúncia presentada el 2012 per la portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Torredembarra, Montserrat Gasull, que va alertar sobre la contractació de serveis a Efial. La denúncia va derivar en una investigació judicial oberta el 2013 pel Jutjat d’Instrucció núm. 1 del Vendrell.
L’any 2014, la Guàrdia Civil va registrar el consistori de Torredembarra durant catorze hores i va detenir l’alcalde Masagué, diversos regidors i un empresari local. Masagué va acabar ingressant a presó provisional sense fiança, i el cas va esdevenir una autèntica “caixa de Pandora” que va acabar connectant amb la trama del 3%, vinculada a la suposada finançament irregular de CDC.
També va ser detingut l’exalcalde de L’Ametlla de Mar, Andreu Martí, acusat de tenir comptes en paradisos fiscals. Va sortir de la presó després de pagar una fiança de 600.000 euros.
La instrucció també apunta a la participació de tècnics municipals, familiars i col·laboradors externs suposadament vinculats a Efial, que haurien elaborat informes tècnics per afavorir empreses determinades, participant fins i tot en reunions prèvies amb licitadors abans de la publicació dels concursos.
Els ajuntaments presumptament utilitzaven aquests informes “a mida” per rebatre les objeccions legals dels seus propis serveis tècnics. Així es creava un escenari de falsa legalitat que, en realitat, hauria encobert una pràctica sistemàtica de manipulació de la contractació pública.
Ajuntaments com a acusació particular
Els ajuntaments de Tortosa i L’Ametlla de Mar s’han personat com a acusació particular en el cas. El consistori tortosí, sota el lideratge de Jordi Jordan (Movem Tortosa-PSC), busca recuperar els 1,6 milions d’euros que calcula que es van perdre a través de contractes irregulars amb empreses públiques com GUMTSA i Tortosasport entre 2008 i 2012.
Quatre peces ja jutjades i absolució parcial
Fins avui, s’han jutjat quatre de les nou peces separades del cas. En dues d’elles, Daniel Masagué va pactar una multa i inhabilitació per evitar el judici oral, i en una altra va ser condemnat per adjudicar sense concurs les guinguetes de platja. En canvi, el desembre de 2024, la peça relativa a diversos ajuntaments de Madrid va acabar amb l’absolució de 15 acusats, tot i que alguns van admetre els fets, ja que el tribunal no va apreciar il·legalitats.
