Carlos Brull: "No podem demonitzar el vi, darrere hi ha una economia familiar i el PIB d'una comarca"

L'alcalde de Falset, Carlos Brull, analitza el pes del vi, l'habitatge rural i la mobilitat a la comarca en aquesta entrevista

30 d'abril de 2026 a les 17:00h
Actualitzat: 30 d'abril de 2026 a les 17:46h

Entre l'1 i el 3 de maig Falset acull la seva 31a Fira del Vi. Parlem amb el seu alcalde, Carlos Brull, sobre el pes del sector vitivinícola a la comarca i també dels reptes que tenen els territoris com el Priorat per evitar la despoblació. 

 

Com encaren la Fira del Vi?
Ha anat evolucionant molt sostingudament, al mateix ritme que el sector vitivinícola de la comarca. La fira neix per ser una eina més de promoció dels vins del Priorat i per ensenyar les nostres virtuts. Ha evolucionat amb espais més adequats per a rebre la quantitat de gent que ens visita i molt més amables per gaudir i xerrar. A més, busquem moments on els elaboradors estiguin còmodes i puguin explicar la màgia darrere dels seus projectes. Intentem que l’espai sigui adequat per passejar, degustar, escoltar música, menjar o xerrar de vi. Volem mostrar la singularitat de tantes generacions que han treballat per preservar el que som al Priorat. 

 

Quins serien els objectius de cara al sector dins de la fira?
Que el sector s’hi senti còmode i que sigui una oportunitat més durant l’any per poder arribar als seus objectius. Siguin nous clients, coneixença o relació amb el sector. És important en un moment complicat per la geopolítica, l'economia o una campanya desmesurada amb la línia healthy. Diuen que ens hem de cuidar, però beure una copa de vi tampoc és que sigui dolent. Beure una ampolla cada dia sí que ho és. No podem demonitzar-ho perquè darrere hi ha una economia familiar i el PIB d’una comarca i un país. No volem fomentar l’alcoholisme, no crec que sigui la voluntat dels cellers. Estem premiant la qualitat davant de la quantitat, un respecte amb els terrenys, s'ha fet una aposta amb l’escola d’enologia, tenim VITEC que s’incorpora a l’IRTA, les cooperatives i nous anuncis en un futur. Tot això val la pena preservar-ho. 

 

 

La fira de Falset t’ofereix molt més espai per moure’t i passejar en comparació d’altres que se celebren a la província, però el 2025 va assolir rècord d’assistents. Quin és el seu sostre?
Sempre ens movem sobre els mateixos assistents. Depèn de l’any. Aquest 2026 cau en tres dies i fa que tinguis una jornada més. El que és bo és que sota el paraigua de la fira del vi hi ha molts altres actes i molts llocs per visitar. Tastos de les Carinyera de Porrera, les Mines de Bellmunt, el Tast de les Mines… això fa que la gent circuli. A més, l’espai és prou ample perquè no faci sensació de col·lapse. Aquest any s’ha reintroduït la jornada professional dilluns i hem tingut molt bona resposta. Hi ha el doble d’acreditacions en comparació a quan es va deixar de fer fa uns 10 anys. La Fira es pot visitar tranquil·lament i no és angoixant. Té marge de creixement.

 

"A la Fira volem mostrar la singularitat de tantes generacions que han preservat el que som al Priorat"

 

Comenta que han de venir nous anuncis en el sector del vi. Què s’està treballant?
El 2021 l’ajuntament va comprar l’antiga fàbrica Falbar amb la voluntat de recuperar una dinamització econòmica de formació, recerca i innovació. Hi portem temps treballant i ens n’estem sortint. Tenim embastat quasi totes les cessions a altres organismes. El Consell Comarcal desenvoluparà espais amb aules de formació homologades i oficines seves, tindrem també una seu de la DO Montsant, un projecte que estem treballant amb la conselleria, l’IRTA i l’ajuntament, i un nou centre d’innovació territorial liderat per la Diputació i el Ministeri. Tot això crea un ecosistema de formació, turisme i innovació. 

 

Una de les inversions d’aquest 2026 era la museïtzació de l’espai del vi. 
Està licitat i hem apretat una mica per aprofitar l’espai per la Fira. Després entrarà l’empresa a fer la museïtzació. Aquí anirà l’oficina de turisme del Priorat, una sala de realitat virtual per donar-nos a conèixer, un espai sensorial per descobrir la comarca i una zona de degustació a dalt. A finals de juny o principis de juliol s’obrirà. 

 

Recentment, heu signat un acord amb l’Agència de l’Habitatge per a construir 12 pisos en un solar del municipi. Quines són les claus perquè el món rural mantingui la seva vida i la seva idiosincràsia?
Són molts factors i molts d’ells estan fallant. Veurem quines conseqüències té. Parlo sobretot de la mobilitat. Farà quatre mesos que no tenim l'R15, tot i que s’està substituint amb busos. S’han de tenir aquests serveis bàsics garantits. Hi ha hagut una deixadesa des de fa molts anys. La mobilitat, l’estat de les carreteres, les dificultats per accedir a l’habitatge o la connexió amb la fibra òptica. S’estan fent passos, però hi ha qüestions que no les podem controlar les institucions com són la feina digna o l’accés al crèdit per poder rehabilitar una casa vella de poble. Costa molts diners. Avui dia costa un 50% més, mentre que els sous no han pujat. El problema de base són els sous i la pujada del cost de la vida. La mobilitat ens afecta també perquè potser ens obliga a comprar-nos dos cotxes en lloc d’un. 

 

"Costa molts diners rehabilitar una casa vella de poble. L'obra ha pujat un 50%, però els sous no"

 

Què es pot fer?
Que la gent tingui la consciència que s’han de rehabilitar les cases que estan per caure. Si no poden, hi ha fórmules com la masoveria o vendre a un preu real. Si no, és pitjor, cau i els ajuntaments hem d’actuar de manera subsidiària. És molt difícil comprar una casa i rehabilitar-la. Per això, vam cedir aquest solar a la Generalitat perquè puguin fer tots els tràmits. A més, tenim un cens d’habitatges buits, un pla d’habitatge i aviat entrarem amb una modificació puntual del POUM per a reduir els metres quadrats útils d’habitatge al casc antic. 

 

Com ajuda aquesta modificació?
Pot facilitar la rehabilitació. En una casa vertical de tres plantes, el propietari es pot fer un dúplex i el pis restant el pot llogar per a primera vivenda. Aleshores, el lloguer pot ajudar-lo a pagar la hipoteca. A banda d’això, ens estem preparant per al Pla de Barris on destinarem una part a l’ajuda per a rehabilitació d’habitatges. 

 

 

Falset té problemes amb els famosos ‘expats’, com sí que passa a comarques properes?
Depèn de com es mesuri. Està passant més a la Ribera que al Priorat. Potser en alguns municipis, però a Falset no hi ha aquesta sensació. Més que ‘expats’, trobem inversors de capital estranger que inverteixen a rehabilitar un mas o alguna casa de poble per a dedicar-la a un hotel. El que pot passar és que siguin només els ‘expats’ qui puguin arribar a comprar i rehabilitar cases. Ara mateix no és un problema com a Mallorca, però hem d’anar amb compte. Són efectes que a vegades arriben més tard. 

 

"Ara no és un problema, però pot passar que només els 'expats' puguin comprar i rehabilitar cases"

 

Assenyalaves el problema dels trens, però ara se suma la pròrroga dels autobusos interurbans fins al 2034. Com us afecta?
Penso que s’hauria d’afrontar la renovació. Necessitem línies que s’adaptin a les necessitats reals de la ciutadania. Amb una pròrroga no canvies res i continuàrem tenint les mateixes freqüències i línies que es van triar fa 20 anys. S’ha de tenir la valentia per fer aquest canvi escoltant el territori. Molta gent potser no es pot permetre el luxe per treure’s el carnet o comprar-se un vehicle. Estem fent del carnet una cosa necessària, sobretot pels qui vivim en el món rural. Prorrogar-ho sis anys és fugir de la responsabilitat. 

 

En l’àmbit turístic i esportiu, a l’estiu Falset acollirà la sortida d’una etapa de La Vuelta. Com es pot aprofitar aquest esdeveniment?
La Vuelta és el tercer esdeveniment més important del món del ciclisme. Això vol dir que una sortida des de Falset i passant per pobles del Priorat la veuran centenars de milers de persones. Si ho haguéssim de fer des de promoció turística, no ho podríem fer. Posarà el Priorat en el mapa dels esdeveniments esportius. Potser l’impacte no serà immediat, però se’n parlarà abans i després. Et genera un turisme que no és massificat. Potser, quan algú vagi al restaurant i vegi un vi del Priorat, l’agafarà perquè l’ha vist a la Vuelta. Si busca, veurà que la comarca té dos DOs i els seus paisatges. Tota aquesta promoció és brutal. 

 

"La Vuelta posarà el Priorat en el mapa dels esdeveniments esportius"

 

Amb l’eclipsi de l’agost preocupa l’operativa que ha d’assumir el Priorat?
És també un esdeveniment important i l’hem d’aprofitar, però em preocupa perquè és el dia abans de l’inici de la festa major. Els recursos que tenim els haurem de doblar. La Generalitat i la Diputació ens han d’ajudar. 

 

Tens intenció de presentar-te a la reelecció?
No ho acostumo a dir molt aviat, però estem immersos en molts projectes que ens agradaria desenvolupar a futur. Si et digués que no, no t’estaria dient la veritat. Els projectes que tenim són engrescadors per ajudar a millorar la vida de la gent de Falset. Ens sentim forts per continuar treballant-hi.