Els candidats del PSC i ERC a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales i Pau Ricomà, han marcat distàncies ideològiques i de projecte davant la possibilitat que tots dos s’acabin jugant l’alcaldia de la ciutat el pròxim 28-M. En el debat de candidats de Tarragona organitzat per l’ACN, Ricomà ha interpel·lat l’alcaldable de Junts, Jordi Sendra, sobre un possible pacte entre la seva formació i els socialistes.
“No hi ha cap pacte fet amb el PSC”, ha respost Sendra. Els candidats també han posat de manifest les diferències de model pel que fa a l’activitat turística, l’accés a l’habitatge i el desenvolupament urbanístic. L’alcaldable de Cs, Lorena de la Fuente, ha declinat participar en el debat poques hores abans de celebrar-se.
Un dels blocs principals del debat, que ha tingut lloc a la Sala d’actes de la Delegació dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, ha estat la relació de la ciutat amb la indústria química. En aquest cas, els candidats han coincidit a ressaltar la necessitat de millorar i prioritzar la seguretat dels treballadors i els veïns de l’entorn. Especialment, arran de l’accident d’IQOXE el 2020, han destacat aspectes com la necessitat d’una informació transparent i eficaç a la ciutadania, propostes de lideratge des de l’Ajuntament i buscar un equilibri entre externalitats negatives i els beneficis del sector.
Els portaveus de cadascuna de les formacions han exposat la seva visió de la petroquímica, amb conclusions que s’orienten a garantir llocs de treball de qualitat. Així, l’alcaldable de Junts per Tarragona, ha assenyalat el valor afegit del municipi com a “ciutat universitària i generadora de talent per conscienciar sobre la seguretat”.
D’altra banda, el debat al voltant del nou POUM i la revisió de la xarxa d’infraestructures ha evidenciat les polítiques d’habitatge social i la importància d’impulsar una sèrie d’ajuts al lloguer per garantir l’accès als joves. Quant al model turístic, PSC i Junts han exposat que “Tarragona no és Salou ni Barcelona” i, per tant, ha d’explorar el seu propi equilibri amb una oferta patrimonial i cultural de qualitat.
