Cada cop hi ha més malalties que ja no poden ser tractades amb antibiòtics a conseqüència de l’abús que els darrers anys s’ha fet d’aquests medicaments (han acabat sent totalment ineficaços per combatre molts virus i bacteris).
Les infeccions causades per portar una sonda o catèter urinari durant molt temps són algunes de les que més presenten aquest tipus de resistència, fet que acaba afectant la qualitat de vida de les persones que les pateixen. En aquest context, investigadors i investigadores de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Unitat de Recerca Biomèdica, de l’equip de Control de les Infeccions del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la URV, han dut a terme un estudi per identificar biomarcadors al sèrum i a l’orina que permetin valorar quan és realment necessari administrar algun antimicrobià (antibiòtics i també antifúngics), per tal de promoure’n un ús més responsable i conscient.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que l’abús d’antibiòtics ha provocat que infeccions que abans podien ser tractades sense dificultat amb aquest tipus de fàrmacs (com la pneumònia, la tuberculosi, la gonorrea i la salmonel·losi) ara n’han esdevingut totalment resistents. Aquesta organització també posa de manifest que aquesta realitat constitueix una de les amenaces més importants per al benestar de la població mundial, per a la seguretat alimentària i per al desenvolupament, a més de tenir greus conseqüències per al sistema de salut: per llonga les estades hospitalàries, incrementa els costos mèdics i augmenta la mortalitat.
L’equip investigador d’aquest estudi ha identificat una molècula, la paraoxonasa–1, que si es troba alterada en el cas de pacients que fa temps que porten una sonda urinària i que presenten una infecció, indica que sí és necessari un tractament amb antibiòtics. Jordi Camps, bioquímic i investigador de la Unitat de Recerca Biomèdica, afirma que “aquesta molècula es pot identificar de forma ràpida i fàcil en qualsevol laboratori i això abarateix el cost d’aquest procediment”. Si els resultats d’aquesta troballa científica es posessin finalment a la pràctica ajudaria a evitar que molts d’aquests pacients hagin de ser tractats de forma innecessària amb antibiòtics. Això contribuiria a alleujar la pressió hospitalària que avui dia suporta el nostre sistema de salut. “Vivim en l’era postantibiòtica: cada cop tenim més pacients amb infeccions per gèrmens que són resistents a gairebé tots els antibiòtics; en certes ocasions ens trobem que no queda cap antibiòtic disponible per tractar les infeccions que presenten. Amb altres paraules: hi ha pocs antibiòtics nous que surtin al mercat i molts bacteris multiresistents. Hem de frenar l’aparició d’aquests gèrmens multiresistents i optimitzar al màxim els antimicrobians que fem servir”, afirma Simona Iftimie, metgessa de l’equip de Control de les Infeccions.
Altres troballes que revolucionen el tractament de la covid
L’estudi ha portat els i les investigadores a realitzar una altra troballa significativa: han identificat una altra molècula, l’àcid araquidònic, que ajuda a predir si a una persona amb covid se li pot complicar la malaltia havent de ser o bé ingressada a planta (en el cas que hagi acudit a Urgències d’un hospital), o havent de passar possiblement a l’UCI, si ja s’hi troba hospitalitzada. Aquest indicador, en el cas de ser aplicat finalment per professionals de la salut, revolucionaria el diagnòstic i tractament de la covid, ja que fins ara no hi ha prou marcadors que puguin ajudar a predir el risc d’un pacient d’arribar a evolucionar fins a un estat crític. Aquestes troballes són el resultat d’un estudi que va rebre el finançament de la Fundació La Marató en la seva edició del 2017 (dedicada a les malalties infeccioses). Si bé el seu objectiu inicial era estudiar biomarcadors que ajudessin els i les professionals de la salut a prendre decisions més encertades amb relació al tractament d’infeccions en pacients amb catèters urinaris, l’eclosió de la pandèmia va provocar un canvi de rumb en el projecte (a partir d’aquell moment va incloure en el seu estudi persones amb covid).
