Augment notable de la mediació als partits judicials de Tarragona, Valls i el Vendrell

L’evolució dels últims anys mostra un comportament irregular del servei

21 de gener de 2026 a les 14:01h

El servei d’orientació a la mediació (SOM) que opera als partits judicials de Tarragona, Valls i el Vendrell ha tancat el 2025 amb un increment significatiu de l’activitat. Al llarg de l’any passat es van registrar 148 sol·licituds per accedir a processos de mediació, una xifra que consolida la recuperació després de la davallada registrada el 2024 i que reflecteix un interès creixent per les vies alternatives a la resolució de conflictes judicials.

D’aquest total, 110 peticions van arribar directament a través del mateix servei SOM, mentre que 38 van ser derivades per advocats del torn d’ofici. Les dades s’han donat a conèixer aquest dimecres durant la presentació de l’informe anual del servei, elaborat per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT), coincidint amb la celebració del Dia Europeu de la Mediació.

La presidenta de la Comissió d’ADR i Mediació de l’ICAT, Isabel Morales, ha atribuït aquest repunt a l’entrada en vigor de la nova normativa estatal. Segons ha explicat, la Llei 1/2025 ha suposat un “impuls molt important” per a la mediació, fet que es tradueix en un augment clar de les demandes. “Tenim una pujada bastant important i positiva, de 66 sol·licituds el 2024 s’ha passat a 110 l’any passat”, ha destacat.

L’evolució dels últims anys mostra un comportament irregular del servei, amb 132 sol·licituds el 2020, 105 el 2021, 136 el 2022, 102 el 2023, una forta caiguda fins a 66 el 2024 i el repunt experimentat el 2025. Pel que fa a la distribució territorial, el partit judicial de Tarragona va concentrar el volum més elevat de peticions, amb 55, gairebé el doble que l’any anterior. Al Vendrell se’n van registrar 30, dues més que el 2024, mentre que a Valls l’increment va ser especialment destacat, passant de 6 a 23 sol·licituds. En global, es van tramitar 108 peticions, ja que dues es van redirigir a altres partits judicials fora de l’àmbit inicial.

En paral·lel, el nombre d’expedients SOM —els que es gestionen internament i es traslladen posteriorment a la Generalitat— també ha crescut de manera notable, arribant als 280 el 2025, enfront dels 226 de l’any anterior. Durant el mateix període, el servei va dur a terme 346 sessions informatives. Morales ha remarcat que aquesta xifra es manté estable, fet que evidencia que la ciutadania identifica el Col·legi com un espai de referència on informar-se i resoldre dubtes abans d’iniciar un procés de mediació. “Això vol dir que la gent té una consciència que pot venir al col·legi a demanar informació, a resoldre dubtes i que ens tenen com un punt de referència”, ha afirmat.

Pel que fa a la tipologia dels conflictes, els casos d’àmbit familiar continuen sent majoritaris, tot i que el servei rep sol·licituds de naturalesa molt diversa. Morales també ha volgut subratllar que no tots els conflictes són susceptibles de mediació i que, en molts casos, s’arriba a acords parcials que posteriorment han de ser homologats pels jutjats. “Per tant, l’acord o no s’ha de valorar dintre d’un context. Per nosaltres és més important la sol·licitud, que és on la persona prem el botó de la mediació”, ha remarcat.

Un altre dels reptes és la derivació de casos des dels mateixos jutjats. Tot i que encara no és un volum elevat, la presidenta de la Comissió ha explicat que s’està desplegant la mediació exprés dins l’àmbit intrajudicial. “Hi ha un programa de mediació intrajudicial on els jutjats ens deriven aquells temes que consideren que haurien de mediar-se, però ja estan judicialitzats”, ha indicat, tot afegint que la llei d’eficiència impulsa aquest model, pendent encara d’una coordinació més estreta amb els òrgans judicials.

Malgrat les dades positives, des de l’ICAT alerten de la manca de recursos econòmics per garantir el funcionament del servei. Morales ha denunciat que la nova normativa obliga a assumir despeses, com les notificacions a les parts implicades, que no estan cobertes. “Podem fer correus certificats, trucades telefòniques, però el problema és que quan tens diferents adreces on notificar i has d’esgotar totes les vies, a la que enviem un burofax ja et val 15 euros, ho has de posar de la teva butxaca i no surten els números”, ha lamentat. Per aquest motiu, ha tornat a reclamar més recursos al Departament de Justícia, confiant que aquesta situació es pugui revertir en el futur.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit