Les restes de la sala axial del temple Flavi, situades darrere de la catedral de Tarragona, requereixen una protecció immediata per preservar-les de les inclemències del temps, segons han advertit l’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Aquest espai arqueològic, que forma part del complex monumental de Tàrraco, es troba actualment a l’aire lliure i, amb la instal·lació d’una coberta, es podria garantir la seva conservació i, alhora, habilitar-lo per a la museïtzació i “experiències immersives”, tal com explica el delegat de Cultura de l’Arquebisbat i director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz.
Els treballs de recerca i excavació desenvolupats en els últims quatre anys han permès obtenir nous detalls sobre aquesta estructura que té més de 2.300 anys d’història. La sala axial, també coneguda com a aula flàvia, mesurava aproximadament 29 metres d’ample i uns 20 d’alçada, mentre que la seva longitud es calcula entre 30 i 40 metres. Aquest espai, situat just darrere del temple d’August, combinava funcions religioses i administratives, reflectint la importància de Tàrraco com a capital provincial en època romana. Segons Muñoz, la sala axial "coincideix" arquitectònicament amb el Fòrum de la Pau de Vespasià a Roma.
Els estudis realitzats han revelat també detalls constructius destacables. El professor Josep Maria Macias, de l’ICAC, assenyala que les parets originals estaven recobertes per una capa de 90 centímetres de morter destinada a suportar plaques de marbre mitjançant encaixos de plom. A més, la paret lateral conservada havia estat estudiada als anys 70 i 80 per l’arqueòleg Theodor Hauschild, que hi havia documentat 370 forats; avui, després dels últims treballs, aquesta xifra ha augmentat fins a 1.022.
Malgrat els 20 anys d’estudis conjunts, encara persisteixen interrogants, com “com tancava” l’espai. Els arqueòlegs han confirmat la presència d’un absis a la capçalera, que probablement albergava alguna peça de culte, com una estàtua, però no es descarta que hi hagués altres espais similars als costats de l’absis. Els investigadors confien que les properes excavacions permetran aclarir aquestes incògnites.
Entre els avenços més rellevants dels últims quatre anys hi ha la reordenació de la cronologia de l’espai, que ha modificat la seva datació uns 50 anys, gràcies a l’estudi de materials antics, prospeccions geofísiques i la revisió de documentació històrica. També s’ha pogut establir la successió d’usos del recinte: després de la seva funció romana, la sala axial va passar a formar part de la catedral visigòtica del segle VI i, posteriorment, a l’espai de la primera comunitat de canonges del segle XII, exercint funcions de "espai cementirial", explica Muñoz.
El proper projecte quadriennal, que s’espera que comenci a mitjans de 2026, té entre els seus objectius la recerca de l’altre mur lateral de la sala axial, que hauria limitat amb la capella de Santa Tecla la Vella i podria trobar-se als jardins adjacents, paral·lel al carrer de les Coques.
Aquest dimecres i dijous, aquestes qüestions s’han tractat en el seminari “El projecte Catedral (2021–25): recerca i patrimoni a l’acròpolis de Tarragona”, on especialistes de diferents disciplines han presentat els darrers avenços en excavació, anàlisi arquitectònica, epigrafia, numismàtica i plans de museïtzació. Els estudis serviran de base per a la futura actualització del Museu Diocesà.
De manera excepcional, aquest cap de setmana tant el museu com la sala axial seran visitables de forma gratuïta, coincidint amb el tancament dels actes commemoratius dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
