El mode de transport que utilitzes diàriament pot afectar a la teva salut mental? Aquesta és la pregunta que es realitzava un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que, a petició de la plataforma Dignitat a les vies, va decidir fer-ne un estudi. Sobre la taula hi havia el dubte de quines conseqüències podia tenir el mal funcionament dels trens entre els seus usuaris i les primeres dades semblen apuntar cap a una direcció concreta: el 88% dels usuaris asseguren que la crisi ferroviària afecta la seva qualitat de vida.
En concret, les persones que han participat han informat d'un augment d’ansietat, depressió i malestar físic arran de la situació, en comparació amb la mitjana de la població. Tot i que l'estudi ha nascut al Camp de Tarragona i bona part de les persones enquestades són del corredor sud, es tracta d'una mostra que va més enllà d'aquesta província. De fet, l'estudi continua recollint dades a través d'un qüestionari i els seus investigadors demanen ampliar especialment la mostra entre les persones que no utilitzen el tren habitualment. Actualment, compten amb 695 persones enquestades d'entre 16 i més de 80 anys, amb una mostra força diversa pel que fa al gènere, orientació sexual, situació laboral o nivell d'estudis. Tot i això, a banda persones poc usuàries del tren, també demanen homes i persones nascudes fora d'Espanya per arrodonir l'enquesta. El formulari és accessible a través d’aquest enllaç.
Les dades de l'estudi
Entre les principals dades que ens deixen aquesta primera onada de l'estudi hi ha les substancials diferències entre usuaris i no usuaris en alguns indicadors. Els investigadors n'han analitzat quatre: ansietat, depressió, hostilitat i somatitzacions (malestars físics com mals de cap o digestions pesades associades a l’estrès) i apunten que els valors són significativament més alts entre els qui es mouen el tren i la població general. De totes maneres, recalquen que no es tracta de cap diagnòstic clínic.
Si desgranem aquests resultats, trobem com l'ansietat és on es plasmen majors diferències. La puntuació mitjana és de 3,56 (en una escala de 0 a 20), mentre que els usuaris freqüents obtenen una de 8,69 i els esporàdics de 7,86. En depressió, la mitjana de referència és de 5,32, però els valors dels usuaris se situen per sobre dels 8 punts. Les somatitzacions també s’incrementen notablement: dels 4,26 punts de referència es passa a 8,38 en el cas dels usuaris freqüents.
A més, l'estudi pregunta quantes de les últimes cinc vegades que havia agafat el tren aquest havia arribat tard. En aquest cas, la resposta reflecteix que pels enquestats la manca de puntualitat del servei ferroviari és una qüestió estructural i no puntual. El 80% dels usuaris asseguren que el servei arriba tard més de la meitat de les vegades, i gairebé la meitat afirma que sempre arriba tard.
“Amb els resultats d’aquest estudi volem posar en valor com l’entorn de les persones té una influència directa en el seu benestar o malestar psicològic. Sovint tendim a veure els problemes de salut mental com a qüestions individuals i en realitat estan fortament influïts per les condicions de vida que tenim”, indica Sergi Martín-Arbós, investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha liderat el projecte. Tot i les primeres indicacions que ens assenyalen els resultats, el seu equip investigador adverteix que tocarà analitzar els factors que poden influir en els símptomes. En aquesta línia, la intenció és també creuar dades com el gènere o situacions personals per saber si hi ha algun col·lectiu més afectat pel mal servei. L'ampliació de la mostra i les entrevistes individuals afegiran una nova capa a un estudi que comença a subratllar certes tendències.
"No estem bojos, el monstre existeix"
Des de Dignitat a les Vies són prudents a l'hora de valorar els resultats, però consideren que les primeres dades converteixen la seva queixa en un diagnòstic. "No estem bojos, el monstre existeix. Quan diem que estem histèrics per culpa del tren és veritat", remarca Anna Gómez, portaveu de la plataforma. Per exemplificar la magnitud del problema l'activista explica que, si se't trenca un mòbil a causa del tren, la companyia te'l podria pagar. Ara bé, això no succeeix amb efectes menys quantificables. "Quant val el temps o la salut mental d'una persona?", es pregunta. De fet, reconeix que ella mateixa ha hagut de fer ús de medicaments per la situació ferroviària.
La plataforma continua reclamant millores reals a la xarxa de trens per evitar agreujar els problemes de salut mental. "La mobilitat no és un caprici, és una necessitat i un dret que s'està vulnerant. Ha deixat de ser només una queixa per ser un diagnòstic", conclou.
