La relació entre l’alimentació i la salut mental és cada vegada més evident, però encara no estan prou definits quins mecanismes biològics hi poden donar resposta. Un nou estudi apunta ara a la microbiota intestinal com una peça clau en aquest vincle.
La recerca, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat si diversos patrons alimentaris s’associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius.
La revista MedComm ha recollit els resultats de l’estudi, en el que també ha participat l’Institut de Recerca Biomèdica CATSUD i l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat del CIBER (CIBEROBN).
L’estudi va analitzar 644 adults grans de l’assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. L’equip investigador en va avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l’evolució dels símptomes depressius al cap d’un any de seguiment, amb l’objectiu d’explorar si l’intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental.
“Sabíem que una alimentació de més qualitat s’associa amb una millor salut mental, però faltaven pistes sobre els mecanismes. Els nostres resultats apunten que la microbiota intestinal podria ser una part d’aquesta explicació”, assenyala Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició Humana a la URV i coordinador de l’estudi.
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals.
Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d’aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus Western, descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d’ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d’aliments frescos i rics en fibra.
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l’any. En canvi, una major proximitat als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L’estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l’intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l’ecosistema intestinal.
D’esquerra a dreta, Jesús F. García Gavilán, Jesús F. García Gavilán, Adrián Hernández Cacho i Jordi Salas-Salvadó.
UNA PEÇA CLAU PER ENTENDRE LA RELACIÓ DIETA/DEPRESSIÓ
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l’efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d’un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
“Aquest estudi aporta evidències que el perfil de microorganismes de l’intestí pot actuar com a mediador en la relació entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius. És un pas important per entendre per què alguns patrons dietètics semblen més protectors que d’altres, tot i que encara cal més recerca per confirmar la causalitat”, subratlla Adrián Hernández-Cacho, autor principal del treball.
En conjunt, els resultats reforcen l’interès de l’eix intestí-cervell i aporten una explicació plausible de per què millorar la qualitat de la dieta podria beneficiar també la salut mental. Els autors destaquen, a més, que aquest és un dels primers estudis a escala internacional que aporten evidències d’un possible paper mediador de la microbiota intestinal en la relació entre patrons dietètics i símptomes depressius, afegint una peça clau a un camp de recerca en ràpida expansió.
Tot i això, els resultats encara no permeten establir una relació de causa-efecte i caldrà confirmar aquestes troballes en altres poblacions i amb dissenys que permetin determinar amb més precisió el paper causal de la microbiota.
Aquest treball multicèntric ha estat liderat per Adrián Hernández-Cacho i dirigit per l’investigador Jordi Salas-Salvadó i Jesús García-Gavilán, tots ells integrants de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb altres investigadors del consorci PREDIMED-Plus. Els investigadors també pertanyen al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i a l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud (IRBCATSUD).
