Expectació, interès i moltes ganes de passar-ho bé. Aquest ha estat l’ambient que es respirava aquest matí al teatre Bartrina de Reus, on més de 400 persones -la majoria estudiants de 1r de Batxillerat- han assistit en directe a l’onzena edició de la final del concurs de monòlegs científics “Vols saber què investigo?”. Entre bastidors, l’emoció i els nervis dels sis doctorands i doctorandes de la URV que estaven a punt de sortir a l’escenari del teatre per explicar, en un màxim de quatre minuts, la seva tesi doctoral en un llenguatge entenedor i amè. L’acte, presentat pel periodista Carles Cortès i amb el toc d’humor descarat de la companyia de monologuistes científics BigVan Ciencia, ha culminat amb el veredicte del jurat i també del públic. Adrià Vilalta ha guanyat el primer premi, amb el seu monòleg “El gust més avall de la boca” i també el premi al millor monòleg en català.
Estudiant del programa de doctorat en Nutrició i Metabolisme, Adrià Vilalta ha destacat per la seva capacitat d’explicar de forma clara i comprensible què són els receptors del gust amarg que l’ésser humà té repartits a la llengua i per tot el tracte gastrointestinal i quina és la seva funció, tant a l’hora d’identificar substàncies que poden ser tòxiques per a l’organisme com també pels seus efectes positius per a la salut.
A més del premi econòmic que avui s’ha emportat a casa, Vilalta representarà la URV a la final catalana del concurs “Presenta la teva tesi en 4 minuts“, que la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació organitzarà a Tarragona el proper 27 de juny.
El jurat, format per Carmen Gómez, vicerectora de Doctorat; Jordi Farré, professor del Departament d’Estudis de Comunicació i Helena González, monologuista de BigVan Ciència, ha valorat especialment les habilitats comunicatives i l’adaptació del discurs dels participants.
El segon premi ha estat per a Elena Figueroa, amb el monòleg “Aulas inteligentes: futuro inmediato?”, que investiga com aplicar les tecnologies de la comunicació i la informaciói per aconseguir aules més intel·ligents. Estudiant de doctorat en el programa d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Seguretat, Figueroa centra la seva tesi en l’efecte de l’ús de sensors, càmeres i dispositius basats en l’Internet de les Coses (IoT) per recopilar dades físiques i emocionals d’alumnat i professorat per analitzar-les a través de la intel·ligència artificial i proposar mesures que millorin la concentració i motivació a l’aula.
El lliurament del premi l’ha fet la Vicerectora de Doctorat i CRAI de la URV i portaveu del jurat, Carmen Gómez.
Una de les novetats d’aquesta edició ha estat la incorporació d’un nou premi al millor monòleg en català, per tal d’incentivar la recerca i la divulgació dels seus resultats en aquesta llengua. Aquest premi també ha estat per al monòleg “El gust més avall de la boca”, d’Adrià Vilalta i l’ha lliurat Jordi de Bofarull, secretari de la Comissió de Política Lingüística de la URV.
El públic també ha tingut l’oportunitat de participar activament amb un premi que es va votar directament a la sala després de les actuacions. Ha recaigut en Ariadna Llop, que explicat el projecte Next-Pandemics, que es basa en l’anàlisi de la gran quantitat de dades que es van generar durant covid-19 per generar noves eines computacionals que accelerin la recerca de medicaments en previsió de futures pandèmies.
Al concurs han participat tres doctorands més: Valero Gimeno, que ha explicat en què consisteix la fabricació de fàrmacs i com, amb la seva recerca, vol contribuir a crear noves metodologies que permetin estalviar temps i recursos en el desenvolupament de nous medicaments.
L’estudiant de Biomedicina Ana González ha basat el seu monòleg en explicar què són els disruptors endocrins, quins productes quotidians en contenen i quins efectes poden tenir sobre la salut, especialment la de les dones embarassades i els seus nadons.
El monòleg del sisè concursant, Arnau Montoya, s’ha centrat en explicar com analitza els elements arquitectònics que envolten les places castelleres. A partir de diferents aspectes com la inclinació del terra, la superfície, l’alçada dels edificis i altres elements ha elaborat el primer rànquing que indica quina plaça té més dificultat a l’hora de fer un castell.
