Aquest dissabte, 12 de setembre, es compleixen 50 anys de les càrregues policials contra els integrants de la Marxa de la Llibertat a Montblanc. Mig segle després, alguns dels participants reivindiquen el llegat d'aquella mobilització pacífica i la seva influència en l'eclosió posterior de moviments ciutadans no violents.
La commemoració ha arribat a Montblanc amb l'exposició "1976-2026. 50 anys de la Marxa de la Llibertat", que es pot visitar a l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. La mostra té caràcter itinerant i reuneix octavetes, fotografies d'arxiu i retalls de premsa de l'època per recuperar la memòria d'aquells fets i transmetre els seus valors democràtics a les noves generacions.
La marxa reclamava llibertat, amnistia i autonomia
La Marxa de la Llibertat es va plantejar l'estiu de 1976, durant els primers anys de la transició, com una mobilització pacífica pels Països Catalans. Dividits en sis columnes, els participants van recórrer pobles i ciutats sota el lema "Poble català. Posa't a caminar".
Les principals reivindicacions eren la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'autonomia. L'organització havia preparat la iniciativa durant mesos, però les autoritats franquistes la van prohibir explícitament.
Malgrat la prohibició, els marxaires van mantenir la mobilització, que va recórrer prop de 300 pobles de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Durant el recorregut van haver de fer front a vigilància policial, detencions, multes i diverses actuacions repressives.
Montblanc, escenari de les càrregues policials
La Marxa de la Llibertat tenia previst arribar a Poblet pels volts de l'Onze de Setembre de 1976, però les càrregues policials a l'altura de Montblanc van impedir que els participants poguessin completar el recorregut.
Només alguns dels marxaires van aconseguir arribar al monestir de manera clandestina. Així, la Conca de Barberà es va convertir en l'escenari final d'una mobilització que havia recorregut el país durant més de dos mesos.
Una de les participants, Pilar Magrinyà, ha reivindicat especialment el caràcter pacífic de la iniciativa i el seu possible llegat en mobilitzacions posteriors.
Magrinyà ha recordat les manifestacions independentistes del procés i les ha vinculat amb aquella experiència: "Es feien dins de l'àmbit de la no violència, eren la continuïtat de tot allò que vam començar nosaltres".
També ha explicat que va participar en les anomenades marxes per la llibertat durant el procés i que va pensar: "Això és la Marxa de la Llibertat de l'any 76, però sense la repressió brutal d'aleshores".
Una caminada fins a Poblet per recordar els fets
Coincidint amb el 50è aniversari de les càrregues, aquest dissabte a la tarda s'ha programat una caminada entre l'Espluga de Francolí i Poblet.
El recorregut, de poc més de tres quilòmetres, forma part de les activitats de la commemoració oficial "1976. 50 anys de lluites democràtiques" i permetrà recordar el trajecte que els marxaires no van poder completar fa mig segle.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat