L’Ajuntament de Reus està apostant fort per la transformació digital, com a eina d’innovació per fer un salt qualitatiu en la millora permanent tant del funcionament dels serveis com de l’optimització dels recursos. Per fer-ho, avança en la implantació de solucions innovadores en dues direccions: la manera de relacionar-se amb la ciutadania i la presa de decisions. I es fixa com a objectiu el lideratge de la ciutat a partir de l’escolta activa, el bon govern i l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva.
L’Ajuntament té previst invertir entre 2020 i 2023 uns 2 milions d’euros en nous projectes del Pla de Transformació Digital, l’estratègia en tecnologies de la informació i la comunicació integrada en el Pla de Modernització de l’Ajuntament. La planificació està recollida en el Pla d’Acció Municipal Reus 2019-2023 amb accions dirigides tant a l’organització interna com a la millora de la prestació a serveis i al desenvolupament de mecanismes utilitzables per la ciutadania.
En aquest sentit, el Govern de Reus aposta per l’administració electrònica amb l’objectiu de millorar l’eficiència de l’administració i simplificar els processos per millorar la productivitat administrativa. Igualment, es disposa a definir una estratègia d’smart city amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania i augmentar la qualitat de la prestació dels serveis públics gràcies a l’ús intensiu de les TIC.
Administració electrònica
En l’àmbit intern, els objectius del Govern de Reus són implantar l’administració electrònica i, alhora, garantir-hi l’accés de la ciutadania. En aquest sentit es plantegen com a accions més immediates les següents:
- Impulsar les notificacions electròniques i reduir comunicacions postals, gràcies a les dades de contacte (correu electrònic o mòbil) que faciliti la ciutadania (2020).
- Fer un salt endavant en la Carpeta Ciutadana, que ja s’ha consolidat com a eina d’informació integral (reconeguda com a bona pràctica per la Generalitat de Catalunya), amb un disseny més atractiu i noves prestacions i serveis (2020-2021).
- Fomentar l’ús dels tràmits telemàtics i la seva disponibilitat per qualsevol tràmit, a través de campanyes que animin a la ciutadania.
- Implantar a les oficines d’atenció i altres equipaments, espais d’aprenentatge digital per a l’acompanyament de la ciutadania en l’ús de l’administració electrònica. Es farà atenció personalitzada, alhora que es proposen campanyes formatives puntuals.
Entre altres accions, també es preveu que durant aquest trimestre es completi la digitalització del funcionament de les comissions, juntes i plens; facilitar l’escolta activa a les xarxes socials i altres plataformes electròniques de l’Ajuntament; i actualitzar el funcionament del 010 per augmentar l’eficiència del servei.
Carpeta Ciutadana
La Carpeta Ciutadana és el canal de relació entre la ciutadania i l’Ajuntament per mitjans electrònics, disponible a qualsevol hora del dia. Des de la seu electrònica municipal es poden fer la meitat dels tràmits per mitjans electrònics sense necessitat de fer-ho presencialment; i des de la carpeta ciutadana es pot consultar molta informació com l’estat de tràmits i expedients, subvencions, dades d’empadronament, dades de contacte, comunicacions i notificacions rebudes, domiciliacions bancàries, impostos, rebuts i pagaments, queixes, entre altres.
L’aposta municipal per la transformació digital té conseqüència directa en la relació de la ciutadania amb l’administració. El 2018, accedien a la Carpeta Ciutadana una mitjana de 1.064 persones al mes, i el 2019 s’ha doblat fins a les 2.078 mensuals.
Igualment, en un any s’han doblat les tramitacions que la ciutadania ha fet per mitjans telemàtics (de 8.300 el 2018 a 15.600 de 2019). El 24,56% de les tramitacions de la ciutadania es fan ja per mitjans telemàtics, quan el 2018 van ser el 13,77%. Destaquen el volant d’empadronament, tràmits per empreses com la Finestreta Única Empresarial i ocupació a la via pública, autoliquidacions d’impostos, aportacions o esmenes de documentació requerida a expedients en tramitació, subvencions, cens d’animals, al·legacions a sancions de trànsit, queixes i canvis de domiciliació bancària de tributs.
La tramitació telemàtica suposa un estalvi econòmic, de temps i de desplaçaments. Es calcula que l’Ajuntament, la ciutadania i les empreses ha estalviat 2,2 milions d’euros el 2019 gràcies a l’administració electrònica, en especial gràcies als 15.000 tràmits telemàtics realitzats, les 22.000 comunicacions electròniques, els 40.000 documents que l’Ajuntament ha obtingut d’altres administracions evitant que la ciutadania el porti o l’estalvi en transport, signatures i paper dels 98.000 expedients electrònics. Aquest estalvi per l’Ajuntament, ciutadania i empreses ha augmentat un 35,49% respecte el 2018, gràcies a la implantació de nous serveis digitals.
Canals presencials
L’Ajuntament continua apostant per modernitzar els canals presencials per a aquells tràmits que ho requereixen, i per a aquelles persones que prioritzen un tracte més personalitzat. S’han millorat així els sistemes de les oficines d’atenció ciutadana, i s’ha prioritzat la cita prèvia per reduir els temps d’espera i les cues. La ràtio de reducció de la mitja d’espera s’ha reduït un 42,46%: s’ha passat d’11 minuts i 44 segons de mitjana el 2018 a 6 minuts i 45 segons el 2019.
Canal telefònic
Igualment, s’ha reforçat el canal telefònic per aquelles persones que volen evitar els desplaçaments però que els mitjans electrònics els són complicats. El 010 o el 977010010 atén consultes, rep queixes o incidències, peticions de recollides de mobles o, entre d’altres gestions, envia per correu electrònic un volant d’empadronament. El 2019 s’ha incrementat el seu ús en un 50% respecte al 2018.
Transparència i el bon govern
Amb voluntat de màxima transparència, l’Ajuntament de Reus va posar en marxa el Portal de Transparència, el Portal de Participació Ciutadana i el Portal de Dades Obertes. Aquest últim disposa de 51 conjunts de dades diferents en tots els àmbits d’informació municipal: pressupost i despesa, ocupació, població, econòmica, mobilitat, cultural, electoral, etc.
Ara s’hi afegeixen 55 conjunts de dades més (fins arribar als 106) que inclouen informació farmàcies, instal·lacions esportives, allotjaments, contenidors, parades d’autobús o desfibril·ladors. Les dades són en format reutilitzable i que també està disponible gràficament al mapa ciutat (https://geoportal.reus.cat).
Per tal de capacitar la ciutadania en el benefici de l’ús de les dades obertes, l’Ajuntament ha programat la primera jornada oberta de formació i sensibilització, aquest dijous dia 13 de febrer a les 18:00 al Centre Cívic Llevant.
Reus Smart City
L’Ajuntament ha definit també els objectius estratègics per aprofitar el coneixement generat per l’ús intensiu de dades, i avançar cap a la gestió intel·ligent dels serveis municipals mitjançant la implantació i integració de sistemes i aplicacions. Per aconseguir-ho s’han definit les següents accions:
- Definir l’estratègia i un pla smart city durant el 2020. Un pla que posarà la ciutadania al centre, i que ha de servir per usar les potencialitats de les TIC per fer una ciutat que gestioni millor, més sostenible i que incrementi la qualitat de vida. El pla es redactarà escoltant a la ciutadania per saber quins reptes i àmbits volen confiar a la tecnologia.
- Implantar una plataforma intel·ligent de gestió integral de ciutat de tots els serveis públics, previst el 2021, per fer un seguiment de la qualitat de serveis com la neteja o l’enllumenat; així com monitoritzar elements de la ciutat com el trànsit.
- Capacitar als treballadors municipals i a la ciutadania en l’ús de les dades obertes i els seus beneficis socials i econòmics.
- Combatre l’escletxa digital i afavorir la transformació digital de la societat mitjançant la formació, l’acompanyament i promoure la identificació digital mitjançant l’idcat mòbil com eina de fàcil ús per la ciutadania.
Xarxes de telecomunicacions
Finalment, per garantir una societat digitalment cohesionada, l’Ajuntament treballa per garantir l’accés de les xarxes de telecomunicacions d’altes prestacions a tota la ciutat —on ja es cobreix quasi tot el nucli urbà amb fibra òptica i amb cobertura 4G—, amb les accions següents:
- Connexió amb fibra òptica als centres d’ensenyament per telegestionar i monitoritzar les instal·lacions de les escoles, previst entre el 2021-2022
- Accés wifi públic obert i gratuït, millorant la prestació actual del servei i ampliant-lo a més zones, gràcies al projecte WIFI4EU amb una subvenció de 15.000 euros per part de la UE, més 25.400 euros en les inversions municipals el 2020, amb un total de 40.400 euros d’inversió de millora de la xarxa WIFI
- La implantació de la tecnologia 5G, amb una prova pilot que començaria el 2021
- El desplegament de la fibra òptica als polígons industrials i zones sense cobertura, establint una negociació amb els operadors de telecomunicacions que puguin estar interessats.
