La Vilella Baixa i la Bisbal de Falset encadenen quasi dos mesos sense aigua potable a conseqüència de la sequera, que ha assecat els pous propis dels municipis i ha deixat sota mínims el pantà de Margalef.
Les captacions de l’embassament no són de qualitat i es demana no beure ni cuinar amb aigua de l’aixeta. A l’espera que les pluges de tardor incrementin el nivell del pantà, l’Ajuntament de la Vilella Baixa distribueix provisionalment aigua envasada als veïns.
SOLUCIONS A CURT TERMINI
En aquest context, administracions i l’ACA estudien accions com la connexió de xarxes per garantir l’aigua corrent als pobles connectats al pantà de Margalef. A mitjà i llarg termini, el president del Consell Comarcal del Priorat defensa replantejar la gestió dels recursos hídrics.
Els poc més de 200 habitants de la Vilella Baixa, al Priorat, no poden consumir l’aigua de l’aixeta des de finals d’agost. Després que a la primavera s’assequessin els dos pous principals que abastien el municipi, el pantà de Margalef es va convertir en l’únic recurs hídric del poble.
No és l’única localitat que s’abasteix d’aquest embassament; a la llista s’hi sumen Margalef, la Figuera, Cabacés i la Bisbal de Falset. Arran de la sequera continuada, el nivell del pantà ha baixat fins al punt que la qualitat de les captacions s’ha vist afectada, deixant sense aigua potable a la Vilella Baixa i a la Bisbal de Falset.
Davant aquesta situació, el consistori de la Vilella Baixa ha optat per costejar el cost de comprar i repartir aigua envasada als veïns entre un i dos cops per setmana. Segons ha explicat a l’ACN l’alcaldessa Marta Camp, es tracta d’una inversió aproximada de 350 euros per cada compra.
De moment, no s’han plantejat fins quan podran assumir aquest servei. “Ens estem donant temps a nosaltres mateixos i també a les administracions públiques a veure si podem trobar alguna solució per l’aigua potable”, ha lamentat Camp.
NEGOCIS AFECTATS
El trasbals de no poder cuinar ni beure aigua de l’aixeta afecta també els negocis instal·lats al nucli. N’és un exemple la carnisseria Cal Centro, una empresa familiar de 123 anys d’història que no pot elaborar els productes càrnics ni rentar els estris sense aigua potable.
L’empresa també compta amb un bar on l’aigua també és indispensable en elements com la màquina de cafè o la neteja de vaixella. “No veiem cap solució a mitjà termini que sigui factible per seguir amb el negoci, ens plantegem començar a agafar-nos les vacances pendents i si cal, tancar temporalment o canviar l’obrador de poble”, alerta el treballador Jordi Sabaté.
La Bisbal de Falset es troba en una situació idèntica a la Vilella Baixa, després que el pou que subministrava l’aigua durant tot l’any s’hagi assecat i no hagi estat possible recuperar-lo. En aquest cas, són els vilatans qui compren l’aigua envasada per a consum propi.
Aquest escenari, segons l’alcalde Òscar Vidal, agreuja altres problemàtiques que pateix el poble, com és el cas del despoblament.
“Si falla l’agricultura, que és el negoci que tenim el 90% dels veïns, la gent marxa i no torna. A això li sumem una carretera dolenta, amb una hora de trajecte fins a la zona d’indústries. Si tinguéssim un accés bo i amb bona comunicació, la gent no marxaria tant”, ha defensat Vidal.
HORA DE CERCAR SOLUCIONS
Des de les administracions superiors ja s’han fet les primeres reunions per posar sobre la taula possibles solucions que resolguin el problema. Així, el Consell Comarcal del Priorat ja ha celebrat una trobada tècnica amb l‘Agència Catalana de l’Aigua per avaluar quines possibilitats existeixen per garantir l’aigua als pobles que s’abasteixen al pantà de Margalef.
Entre altres mesures, s’estudia la desconnexió de Margalef, la Bisbal de Falset i Cabacés d’aquest embassament per connectar-los a xarxes alternatives, com podrien ser el canal Garrigues-sud. Aquesta és una opció que de moment no s’ha pogut executar per qüestions tècniques.
També s’ha plantejat el lloguer de camions cisterna per abastir l’aigua de boca als municipis, una mesura que d’entrada els alcaldes descarten pels elevats costos de lloguer i trasllat de l’equipament.
A més, els pobles petits apunten que no serien capaços de consumir els més de 25.000 litres que s’emmagatzemen en aquests vehicles en el període de temps recomanat per l’ACA. En aquest sentit, des del Consell Comarcal apunten que en un futur es podria arribar a proposar compartir tant els costos com el servei entre diferents municipis.
“L’única solució a la sequera és que plogui”, ha remarcat el president de l’ens supramunicipal, Sergi Méndez. L’arribada de les pluges de tardor, segons Méndez, facilitarien la regeneració dels aqüífers i l’increment del nivell del pantà de Margalef, fet que garantiria l’aigua potable arreu.
A la vegada, Méndez insisteix en la necessitat de fer un replantejament sobre la gestió dels recursos hídrics del conjunt de la comarca en un context d’estrès hídric continuat al territori.
