Ramon Ferrer: “Ha estat tan important reactivar l’economia com no deixar ningú enrere”

Calafell, a la comarca del Baix Penedès, és un municipi complex format per tres nuclis: Calafell, la Platja de Calafell i Segur de Calafell. Es tracta d’una població oberta al mar que va créixer a l’antigor sota l’ombra protectora del seu castell i el misteri de la seva vila ibèrica. Té un marcat caràcter mariner que alterna la tradició amb la modernitat, el nou i el vell, amb una combinació equilibrada que converteix Calafell en un dels punts més turístics i amb encant de la Costa Daurada.

El seu alcalde, Ramon Ferrer, explica en aquesta entrevista de quina forma han gestionat els primers embats de la pandèmia i malgrat la situació, com caminen amb pas ferm cap a un futur que volen construir més amable.

Superada ja la meitat del mandat, que ha estat fortament marcat per la pandèmia de la Covid-19, com valora aquests dos primers anys al capdavant de l’Ajuntament de Calafell?

Com segurament et dirà qualsevol altre alcalde, la pandèmia ho ha marcat tot i és molt difícil fer diferències. Feia 9 mesos que havia començat el mandat i va saltar tot pels aires. Fins i tot allò que governs que repetíem mandat ja teníem mig embastat des d’abans de les eleccions. Fa prop de dos anys que hi estem abocats, la qual cosa no ha impedit, afortunadament, que altres projectes importants per al municipi s’anessin desenvolupat, malgrat l’aturada o el retard patits.

Gestionar el municipi ho ha estat tot llevat de fàcil. Hem estat condicionats per circumstàncies complexes. En primer lloc, perquè es va aturar qualsevol obra pública, i molts serveis municipals, si més no al principi, es van reduir a la mínima expressió per protegir-los dels contagis entre el personal i garantir la seva continuïtat. En segon terme, perquè recursos econòmics, com el romanent de tresoreria, es van abocar a parar el cop de la pandèmia i no van poder dedicar-se a altres finalitats. I en tercer lloc, perquè amb l’Ajuntament tancat durant mesos i tothom treballant a casa tot era complicadíssim. Vam haver d’implantar un govern del tot en línia en un cap de setmana i, amb tots els defectes imaginables, encara ens en vam sortir raonablement bé.

Vull dir que un factor condicionant important, sobretot en les primeres setmanes de la pandèmia, és que els ajuntaments ens vam trobar sols, gairebé abandonats. No teníem ni la informació del que passava als nostres municipis, llevat del que esbrinàvem pel nostre compte, ni cap suport d’altres administracions. Després, la situació es va anar normalitzant en aquesta faceta. Però l’allau dels primers moments, sobretot la social, l’havíem de parar en bona mesura els municipis.

Va haver-hi decisions que segur que no eren com les que havien de prendre els governs de
més amunt, però que van ser difícils. Però que vaig prendre quan el primer era salvar vides, malgrat que fossin impopulars o que costessin incomptables befes a les xarxes socials. Va ser dur, fins i tot en el terreny personal. Però no pretenc tenir cap mèrit especial: tots els alcaldes i ajuntaments vam actuar com millor vam poder.

La pandèmia ha portat una important crisi econòmica. Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament per reactivar l’economia del municipi?

El més important que hem fet en aquest temps és un Pla de Rescat, que ha significat destinar més de 3 milions d’euros a ajudar les persones, les famílies i el comerç, la restauració les empreses locals, davant del sotrac causat per la Covid-19. Si us plau, no oblidem que ha estat tan important reactivar l’economia com no deixar enrere ningú. Amb el Pla també s’ha garantit la realització d’obres importants i s’ha guanyat una situació financera més còmoda per encarar les inversions previstes per al mandat.

Cap altre municipi semblant al nostre, fins i tot més gran, va destinar tants diners a salvar la situació. I ha passat el mateix quan hem entrat en una segona fase de recuperació, ja més pròpiament dita, de l’activitat econòmica. Vam ser pioners a fer una campanya de bons per comprar al comerç local. Ja anem per la segona. I en els dos casos, hem posat el doble de fons que municipis que ens dupliquen en població. Serveixi d’exemple del nostre compromís.

Quins seran els projectes prioritaris en la segona part de la legislatura?

Voldria dir que la pandèmia no ha significat que la primera part del mandat fos estèril. Hem
pogut acabar obres importants, com la de la vorera muntanya del Passeig de Segur o la del teatre Joan Colet, i engegar-ne d’altres, com la segona i la tercera fase de la reforma del carrer Jesús. Sense oblidar la reobertura de la Casa Barral, amb la nova museografia.

Així mateix, hem pogut tancar acords per aconseguir milers de metres quadrats en mans privades perquè esdevinguin sòl per equipaments públics. Parlo dels terrenys de la Louie Vega o del Tennis Sant Miquel. Qualsevol alcalde diria que són oportunitats el benefici de les qual es veuran a llarg termini. Jo confio veure’n resultats aquest mateix mandat. I per això treballo.

Pel que fa a nous projectes… Durant la pandèmia no hem pogut engegar molts obres noves, però hem redactat projectes de forma que ara es posessin en marxa. Estem licitant un paquet d’obres per import de 3,4 milions d’euros. Corresponen a la renovació dels carrers que quedaven pendents al centre del nucli de Segur, a la construcció del centre cívic de les urbanitzacions Valldemar, Montmar i Brises, i a la construcció d’un nou accés de vianants a la Ciutadella Ibèrica, més planer i segur.

També serà prioritari consolidar les municipalitzacions de serveis abans externalitzats, entre les quals n’hi ha de tan importants com la neteja viària i la recollida de brossa, ja materialitzades, com la del servei d’aigua i clavegueram, que acabem d’aprovar.

Han començat les obres del nou skatepark de Calafell. Com serà aquest equipament esportiu?

Serà un equipament únic a l’Estat espanyol, fins i tot dels millors d’Europa. Perquè el projecte és fruit del diàleg de l’Ajuntament amb els practicants de les diferents modalitats esportives que conviuen en un skatepark, tant locals com nacionals, i inclourà les novetats més recents en aquest àmbit, les que no té ningú encara. Hi haurà pistes per permetre les acrobàcies més sofisticades, però a la vegada facilitarà la pràctica per part de patinadors de diferents edats i nivell. Estem segurs que atraurem patinadors d’arreu i fins i tot competicions i exhibicions internacionals.

Però voldria afegir que tant en aquest mandat com en el passat, hem fet una inversió importantíssima en equipaments esportius. Hem renovat integralment el camp de futbol Juan Ríos i el pavelló Joan Ortoll; hem construït un nou gimnàs i una sala polivalent al nucli antic, i una pista d’atletisme popular al Parc del Vilarenc, entre molts altres. I tenim nous projectes que s’iniciaran, i s’acabaran, dins d’aquest mandat.

L’Ajuntament ha presentat al·legacions contra les pantalles acústiques que vol posar Adif a la via del tren. Quines alternatives proposen?

Nosaltres no estem en contra de la mitigació del soroll provocat pel pas del trens, tot el contrari. El que diem és que és una autèntica barbaritat aixecar pantalles de ciment que fan vegada i mitja, o dues vegades, l’altura que tenia el mur de Berlín. És més, no entenem que Adif aposti pel sistema més lesiu per a l’entorn i que, a la vegada, és el més car.

Nosaltres, com la resta d’ajuntaments afectats, reclamem mesures que poden ser igual d’efectives, però amb menys impacte, com proteccions transparents o murs vegetals. És més, insistim en el fet que hi ha mesures per reduir el soroll en origen, és a dir, en els mateixos trens, tant en els sistemes de rodadura com de frenat. De fet, en les al·legacions recordem que a molts països europeus s’han aplicat mesures en el sentit contrari, és a dir, insonoritzant els edificis propers a les vies.

Calafell i Cunit demanen una comissaria de Mossos i un parc de bombers, serveis que actualment són d’abast comarcal. Per què hi ha aquesta necessitat i en quin punt està el tema?

Al Baix Penedès, les ràtios per habitant de mossos i bombers són les més baixes del país. De fet, no compleixen els mínims que haurien de complir. A la comarca hi ha els mateixos mossos que l’any 2008, quan s’hi van desplegar. Ja llavors era insuficient, però és que la població s’ha més que duplicat. Per a cobrir catorze municipis, amb més de 100.000 habitants, disposem de quatre patrulles per torn.

La situació és encara més tràgica en el cas dels bombers. Hi ha cinc bombers per a cada guàrdia. Cinc…! Si veieu passar dos camions de bombers junts amb les sirenes en marxa, penseu que hi va la dotació de tota la comarca…

És més, la comarca té una configuració costanera i interior que fa molt difícil cobrir-la amb una única comissaria i un únic parc. De fet, la franja marítima del Baix Penedès té tanta població que justifica desdoblar els respectius serveis.

Com està la situació? El departament d’Interior només s’ha compromès a reforçar els actuals serveis. Però la realitat és que els efectius promesos només permeten sumar una patrulla de mossos a les quatre existents. I en enviar un sisè bombers als cinc que tenim per torn. Millorar, millorarem, estrictament parlant, però la realitat és igual de galdosa. Continua sent molt insuficient.

Com ha anat la temporada turística d’estiu?

La temporada turística del passat estiu hem de reconèixer que va ser rara. Però això no vol dir que fos negativa. No va ser com els estius anteriors a la pandèmia, però molt millor que l’estiu de 2020. Potser enguany teníem unes expectatives alimentades per la marxa de la vacunació i la possibilitat que s’aixequessin la major part de restriccions. I no va ser exactament així. Malgrat un juliol fluix, el global de l’estiu va acabar sent bo, gràcies a un agost excel·lent i un bon final de la temporada alta. Després de l’estiu, hem mantingut una temporada baixa raonable, a base de crear noves programacions i activitats que han tingut bons resultats.