Deia Gandhi. “M’oposo a la violència, perquè quan sembla causar el bé aquest només és temporal, el mal que causa és permanent”
L ‘ 1 d’octubre de 2017 passarà a l’historia de Catalunya, per ser el dia en el qual van votar en un referèndum per dir si volíem seguir formant part del regne d’Espanya. o be votar a favor de que Catalunya sigui un estat independent en forma de república. En aquest dia catalans i catalanes de tot cuny van omplir els carrers de les nostres ciutats i pobles per votar, i per defensar el dret al vot i les urnes de les sentencies judicials del Tribunal Constitucional espanyol, que va voler ficar tanques al camp, per impedir que la gent votes, tot i sent un dret fonamental de la democràcia.
El primer que caldria dir en aquest article, es que per prohibir l’exercici del vot a Catalunya, el que van fer els dirigents del Govern central, es enviar a 10.000 policies que impedissin votar a qualsevol preu, i es evident que ho van fer, van estomacar get a tot el país sense cap escrúpol, emplenant la força de forma desmesurada, violentant edificis públics, i carregant contra la gent amb una violència que podia recordar a temps de la dictadura Franquista, tot emparat per les seves lleis. Aquesta violència denunciada a tot el mon a traves dels mitjans de comunicació internacionals, contrasta amb les paraules dels dirigents del Govern central que des de Madrid deien que s’havia actuat de forma adequada, i que a traves dels mitjans de comunicació publica, feien una cobertura esquarterada de la realitat, que val a dir, ha acabat denunciada, pels propis treballadors d’informatius de televisió de Espanyola que han demanat el cessament de la cúpula del Televisió Espanyola.
Però al final, de res va servir tot aquest desplegament de la barbàrie en totes les seves formes a Catalunya i l’esquarterament de l’informació, donat que 2, 2 milions de catalans i catalanes van votar a uns col·legis electorals oberts, amb unes taules constituïdes, on la gent va defensar el dret a votar, les urnes i la democràcia.
Aquest a gran trets a sigut una mica el relat sintetitzat del que va succeir el passat 1 d’octubre a Catalunya i ara hem toca dir-vos la meva opinió. Jo com a ciutadà de Catalunya desprès de veure les cues de gent esperant per votar al meu municipi i de veure l’ il·lusió de la gent i la defensa a ultrança d’aquest dret, per part de tots el que estaven allà; us he de dir que ens mereixem el que tenim i que ens hem ven guanyat el dret a se una nova república a Europa. Pel que fa als que tenim en davant, el representants del govern central i els seus socis de govern, els he de dir que no te cabuda el seu relat que parla de actuació proporcionada, tractant de justificar la barbàrie amb la que es van empleat per impedir el vot. La violència en cap cas pot,ser el cami, i del seu us deia Gandhi. “M’oposo a la violència, perquè quan sembla causar el bé aquest només és temporal, el mal que causa és permanent” i es una realitat aplicable al que ha passat a Catalunya, que la violència contra la gent que volia votar a Catalunya serà un mal permanent que possiblement ningú oblidi i que ha donat el recolzament definitiu a la gent que impulsa l’ independència de Catalunya per aquest sempre ha sigut un moviment pacífic; per que cap constitució ni cap llei d’un estat democràtic pot emparar la violència contra els ciutadans i ciutadanes que tan sols volen votar, ja que jo entenc que el diàleg a una democràcia, ha de ser l’única eina per resoldre les diferencies, i que les lleis s’ha de poder canviar sempre que els ciutadans ho demanin. Ja per acabar us diré, que jo penso que votar és un dret fonamental dels ciutadans i un dels fonaments sobre els quals se sustenta la democràcia, nosaltres ho hem exercit i l’ hem defensat a Catalunya l ‘ 1 d’ octubre, i ho seguirem fent per que aquesta es una forma justa i democràtica de escoltar la veu dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Antonio Garcia Leal
Membre de l’executiva local d’Esquerra Republicana de Vendrell
