Vilanova i la Geltrú commemora enguany el 30è aniversari de la mort del mestre Joan Magriñà Sanromà, (23/12/1903-11/09/1995) amb un programa d'actes que ret homenatge al seu llegat artístic, pedagògic i humà com a figura imprescindible de la dansa del nostre país.
Considerat la figura masculina més rellevant del ballet clàssic espanyol de la primera meitat del segle XX, Joan Magriñà va ocupar un lloc capital i decisiu en la història de la dansa a Catalunya. Ballarí, coreògraf i mestre de generacions de dansaires, el seu nom continua vinculat a l'excel·lència artística i al compromís amb la cultura.
Els actes commemoratius, impulsats per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Associació LiceXballet —entitat sense ànim de lucre fundada per antics ballarins del Ballet del Gran Teatre del Liceu per preservar la seva història i reivindicar la figura de Magriñà—, s'iniciaran el 20 de novembre a l'Auditori Eduard Toldrà. Aquell dia tindrà lloc la presentació oficial del programa d'actes i del llibre El silenci de la dansa. Memòria viva del Ballet del Liceu, una obra que recupera la trajectòria d'aquest cos artístic a través de testimonis i memòria viva. Tot seguit, s'inaugurarà l'exposició Música i dansa contra el feixisme a l'Europa de 1937, produïda pel MAE – Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, amb comissariat d'Albert Fontelles i Ramonet. La mostra es podrà visitar al vestíbul de l'Auditori fins al 24 de gener de 2026.
La commemoració continuarà el mes de desembre, també a l'Auditori Eduard Toldrà, amb dues propostes que aprofundeixen en la relació de Magriñà amb el context històric i cultural de la seva època. El dia 11 s'hi oferirà la conferència Parlem de música... Joan Magriñà en temps de la República, a càrrec de l'historiador Xavi López i de membres de l'Associació LiceXballet, que repassaran la seva activitat artística durant els anys de la República, especialment el 1937, en plena Guerra Civil.
L'endemà, 12 de desembre, es representarà l'espectacle Catalunya 1937. Joan Magriñà en temps de la República, que recrea un dels programes interpretats pel mestre durant la seva gira europea de 1937 amb la Cobla Barcelona, al costat del tenor Emili Vendrell i el pianista Isidre Marvà. La proposta actual recuperarà aquell esperit amb la Cobla Maricel, el ballarí Adrián Gómez en el paper de Magriñà, el tenor David Alegret, i els músics Neus Guiu i Miquel Villalba al piano, sota la direcció de Tomàs Manyosa.
Un llegat universal nascut de la passió per la dansa
Nascut a Vilanova i la Geltrú, Joan Magriñà va iniciar la seva formació als divuit anys amb mestres com Theodor Wassilief, director dels ballets russos que impartia cursos al Liceu. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a París i Londres, on va coincidir amb grans noms com Anna Pavlova o Serge Lifar.
Quan va tornar a Barcelona, es va incorporar al Gran Teatre del Liceu com a primer ballarí i mestre de ball. El gener de 1932 va fer la seva primera actuació en solitari a Vilanova i la Geltrú, i poc després debutava al Teatre Urquinaona de Barcelona.
Durant els anys trenta, va interpretar arreu del país les seves pròpies coreografies, sovint en col·laboració amb figures cabdals de la cultura catalana com Joan Miró, Pau Casals, Xavier Montsalvatge o Pere Pruna. En plena Guerra Civil, va iniciar una gira europea que li va permetre consolidar la seva projecció internacional.
A banda de la seva trajectòria artística, Joan Magriñà va exercir una intensa activitat pedagògica. Com a professor de dansa a l'Institut del Teatre i al Conservatori del Liceu, va formar quatre generacions de ballarines i ballarins, i entre 1966 i 1977 va ser el director del Ballet del Liceu, creat com a cos estable.
El reconeixent a la seva contribució a la cultura va arribar amb nombroses distincions, com la Creu de Sant Jordi (1983), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1990) i la Medalla de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú (1985). L'Ajuntament també li va dedicar el primer volum de la col·lecció Retrat. Un recull de biografies breus de persones vinculades a la ciutat que han excel·lit per les seves aportacions a la cultura, al pensament, a l'educació, a l'esport o a l'acció social.
Amb aquesta commemoració, Vilanova i la Geltrú ret homenatge a un dels seus fills més il·lustres i a una figura fonamental de la dansa catalana i europea. El seu llegat artístic, pedagògic i humà continua inspirant noves generacions de ballarins i ballarines, i recorda el paper de la ciutat en la història viva de la cultura del nostre país.