Quins han estat els fets més destacats del 2025 a la demarcació del Penedès?

Un any marcat per inundacions històriques, accidents mortals, incendis, crisi vinícola i transformacions socials i econòmiques

23 de desembre de 2025 a les 11:08h

L’any 2025 quedarà gravat a la memòria del Penedès com un període amb inundacions històriques, incendis, accidents mortals, conflictes industrials i transformacions al sector vinícola.

Les destrosses provocades per la dana del 12 de juliol, amb la inundació de l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès i el desbordament del riu Foix a Cubelles, han estat el més destacat de l'any a la vegueria Penedès. Els estralls del temporal han reobert el debat sobre la gestió del pantà de Foix i del tram final del riu. Dos mesos abans de les inundacions, part del Garraf i el Baix Penedès quedaven confinats tot el matí d'un dissabte pel núvol tòxic provocat per un incendi en una empresa de material de piscines a Vilanova i la Geltrú. L'any també ha estat marcat al Penedès per l'ERO de Freixenet, amb 154 acomiadaments, i per la mort d'un pare i un fill pel creixement sobtat del riu Mediona en un episodi de pluges intenses al setembre.

Gener: accidents mortals de menors

El 15 de gener, mor un nen de tres anys a Subirats (Alt Penedès) en caure-li al damunt una porteria d'una pista poliesportiva municipal. La porteria, material d'entrenament que estava en un lateral del recinte, cau quan uns nens jugaven a bellugar-la. Dies després, el 27 de gener, un altre nen de tres anys mor accidentalment a Sant Quintí de Mediona en caure-li a sobre l'armari d'una nau on es preparava una carrossa de carnaval. L'infant era veí de Santa Margarida i els Monjos.

Abril: sacsejada vinícola i aposta ecològica

El 9 d’abril, el sector vinícola pateix una sacsejada per la nova política aranzelària als EUA. Les exportacions es frenen per l'aplicació immediata d'un 20% d'aranzels, després de recular l'amenaça d'impostos del 200%. Diversos canvis en els anuncis de Trump alenteixen més les comandes. La UE i els EUA signen un pacte a l’agost per gravar el vi amb un 15%, excloent-lo d'una llista excepcional de productes amb un 2,5%. En paral·lel, els últims resultats anuals de la DO Cava cauen les vendes del 13,4% a causa de la falta d'estoc per la sequera acumulada.

El 20 d’abril, la DO Penedès es converteix en la primera del món amb una producció 100% ecològica. El Consell Regulador culmina el procés de seguiment de tots els cellers per constatar l'eliminació de tractaments químics a la vinya. L'adaptació al canvi climàtic per vetllar per un paisatge menys contaminat i la intenció de produir vins més saludables, entre els motius principals de la conversió ecològica.

El 24 d’abril, el grup Freixenet presenta un ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) per acomiadar 180 treballadors, el 24% de la plantilla. La cavista ho justifica per garantir el futur del negoci després de l'impacte de la sequera. Els treballadors es declaren en vaga. Finalment, l'ERO queda en 154 acomiadats -una trentena de prejubilacions a partir dels 55 anys i la resta, sortides voluntàries-. S'acorden indemnitzacions de 50 dies per any treballat, sense topall.

vaga freixenet
vaga freixenet -
vaga freixenet

Maig: núvol tòxic i conflictes territorials

El 10 de maig, Protecció Civil envia un ES-Alert de matinada ordenant el confinament dels veïns de Vilanova, Roquetes, Cubelles, Cunit i Calafell per la perillositat del núvol tòxic provocat per l'incendi d'una empresa de productes de piscina ubicada a Vilanova. El confinament s'allarga fins passada la 13 h i se suspenen nombrosos actes de tota la jornada. En un inici s'apunta que a la nau calcinada, de Cleanwater Pool, hi havia 70 tones de clor. El propietari rebaixa després la xifra.

Incendi Vilanova

El 28 de maig, el trasllat de sorra amb camions des del port de Coma-ruga (El Vendrell) a la platja de Calafell enfronta els dos ajuntaments. Els camions que traspassen la sorra no circulen per la platja com l'any passat perquè l'Ajuntament del Vendrell s'hi ha oposat. L'equip de govern vendrellenc apunta que suposava un problema per la fauna silvestre i pel corriol Camanegre. L'Ajuntament del Vendrell i l'entitat ecologista Geven estudiaven denunciar l'Ajuntament de Calafell pel pas de camions per la platja, però des de Calafell asseguren que havia estat un "error" d'un sol vehicle.

Juliol: la dana històrica i incendis

El 12 de juliol, es desborda el riu Foix a Cubelles després d'una dana amb acumulacions d'aigua històriques al voltant de Vilafranca del Penedès. L'aigua sobresurt pel pantà a 200 m³/s -el cabal habitual és de 37 l/s-. El fang envaeix carrers, habitatges i establiments del barri marítim de Cubelles, destrossa vehicles, rebenta el Passeig Marítim i també l'espai natural de la desembocadura. Denuncien la desaparició de dues persones, però acaba sent un error. Els ajuntaments reclamen a l'ACA una revisió de la presa i més cabal ecològic per guanyar resiliència. L'ACA es compromet a fer un projecte per millorar el desguàs i a construir motes a Cubelles.

El mateix dia, la dana històrica a Vilafranca inunda l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès. El Departament de Salut n'ordena el tancament i trasllada els 71 pacients ingressats a altres hospitals. L'equipament reobre el 4 d'agost, tres setmanes després. A Vilafranca, la dana també fa estralls a les piscines municipals exteriors i interiors pel desbordament d'un torrent. A finals del 2025 encara no s'han pogut recuperar el 100% dels espais.

Hospital Alt Penedes Inundacions

També el 12 de juliol, els Mossos investiguen un incendi que ha cremat la mesquita de Piera (Anoia). El centre de culte encara no havia entrat en funcionament, a l'espera de rebre la llicència d'activitat. El succés provoca una onada de rebuig i mobilitzacions al municipi amb centenars de persones que surten al carrer per condemnar la islamofòbia. Es dona el cas que dos mesos abans -a finals de maig- un grup va ocasionar danys i va cremar parcialment el centre de menors tutelats de Piera després d'una setmana de tensió entre joves i veïns del poble.

Agost: incendis al càmping Vendrell Platja

L'11 d’agost, evacuen unes 1.700 persones per dos incendis al càmping Vendrell Platja, sense cap víctima entre els allotjats. L'única víctima mortal és un gos. En total cremen 17 parcel·les i queden afectades caravanes, autocaravanes, tendes de campanya i material divers. "Hem sortit com hem pogut", assegura un campista, mentre un altre es queixa que no hi havia "mànegues ni extintors" i avisa que el foc podria haver estat "una tragèdia gravíssima" perquè no quedava clar el pla d'evacuació del càmping.

Setembre: pluges intenses i trànsit ferroviari

El 21 de setembre, un episodi de pluges intenses provoca la crescuda d'un torrent entre Sant Joan de Mediona i Sant Quintí de Mediona. La riuada arrossega un cotxe que passava un pas per arribar a la urbanització Monterrei Parc. Hi viatjaven un pare i un fill, de 47 i 10 anys, que apareixen morts aigües avall. El Departament d'Interior recalca la importància d'autoprotegir-se en cas d'activacions de plans d'emergències com l'Inuncat.

El 22 de setembre, unes obres a l'estació de tren de Castelldefels (Baix Llobregat) tallen una setmana la circulació entre Sitges i Gavà. Renfe habilita 41.000 places amb busos alternatius per suplir l'enllaç entre estacions i l'arribada a Barcelona. Els usuaris de l'R2 Sud i els trens regionals de Tarragona i l'Ebre entomen el caos entre l'enuig i la resignació. Al mateix corredor ferroviari s'hi preveu un tall de tres mesos a principis del 2026 per obres als túnels del Garraf.

Octubre: desallotjament del Club de Mar de Sitges

El 28 d’octubre, el Ministeri de Transició Ecològica desnona el Club de Mar de Sitges i adquireix la propietat de l'edifici. Fa fora l'entitat, amb 73 anys d'història, argumentant que la finca incompleix la llei de Costes perquè està situada en terreny de domini públic marítimo-terrestre. El desallotjament arriba per ordre judicial mesos després que els tribunals aturessin cautelarment una ordre d'enderroc dictada pel mateix Ministeri.

Club de Mar Sitges

Desembre: seguretat a les vies

El 12 de desembre, la Policia Local de Cunit (Baix Penedès) juntament amb els Mossos d'Esquadra, Adif i Renfe posen en marxa un dispositiu policial per evitar que es creuin les vies de tren a l'estació del municipi. És el primer operatiu i es tanca amb 56 persones identificades i proposades per sancionar, amb multes a partir de 300 euros. Aquest any s'han quadruplicat els atropellaments en zones de trànsit ferroviari no habilitades. Segons dades facilitades per Renfe, el 2025 a Catalunya es van registrar dotze atropellaments, mentre que el 2024 només van ser tres.

Sobre l'autor
Maria Lorenzo foto
Maria Lorenzo Miró
Veure biografia
El més llegit