L’any 2025 quedarà gravat a la memòria col·lectiva de les Terres de l’Ebre com un període intens, sacsejat per grans emergències climàtiques, conflictes en infraestructures clau i decisions estratègiques amb impacte a llarg termini sobre el territori.
Incendis i aiguats, les grans tragèdies de l’any
L’estiu va quedar profundament marcat pel gran incendi forestal de Paüls, iniciat el 7 de juliol al barranc de l’Infern. El foc, empès pel vent, va arrasar 3.300 hectàrees de terreny forestal i agrícola als municipis de Paüls, Xerta, Aldover, Tivenys i Alfara de Carles. La seva virulència va obligar a confinar la població durant dos dies i, tot i evitar-se l’entrada al parc natural dels Ports, l’incendi va travessar el riu Ebre a Xerta. Amb el foc ja controlat, un bomber va perdre la vida en caure per un precipici durant les tasques finals d’extinció. L’origen del sinistre s’atribueix a una foguera mal apagada i un home és investigat per negligència.
A la tardor, el 12 d’octubre, una borrasca associada a la tempesta Alice va provocar pluges torrencials sense precedents al Montsià. Municipis com Godall, la Ràpita, Alcanar, Santa Bàrbara o Ulldecona van patir inundacions greus i barrancades que van tallar carreteres principals com la C-12 i l’AP-7. Tot i la magnitud dels danys materials i els nombrosos rescats d’emergència, l’episodi es va tancar sense víctimes mortals.
Mobilitat i transport, un focus constant de conflicte
El malestar entre els usuaris del tren va esclatar el 22 de març, arran de la pèrdua de serveis ferroviaris després de les obres del túnel de Roda de Berà. Les línies R-15 i R-16 continuen acumulant retards, el territori perd trens semidirectes cap a Tarragona i Barcelona, i no s’han ampliat les freqüències d’Avant. La plataforma Trens Dignes va tornar a mobilitzar-se, fins i tot amb talls de carretera, denunciant un greuge persistent.
A la xarxa viària, la situació a l’AP-7 va obligar el Govern a actuar. Després de diversos accidents greus, un d’ells mortal, Interior va anunciar el 20 de novembre un pla de xoc que inclou la reducció de la velocitat a 80 km/h per a camions i 100 km/h per a turismes entre l’Ametlla de Mar i Amposta, així com més controls i tecnologia per detectar la fatiga dels conductors professionals.
El projecte Castor entra en la fase final
Un dels anuncis més rellevants de l’any va arribar el 14 d’abril, quan el govern espanyol va autoritzar el segellament i abandonament definitiu dels pous submarins del projecte Castor. Enagás va completar a l’agost la primera fase, col·locant taps de fons per aïllar el jaciment. Tot i això, la detecció de quatre petits sismes al golf de València va generar inquietud, i tant l’Ajuntament d’Alcanar com entitats del Sénia van exigir més transparència sobre l’evolució dels treballs.
Medi ambient, agricultura i mar
El 2025 també va ser clau en l’àmbit ambiental. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va estudiar per primer cop la mobilització de sediments durant les crescudes controlades dels pantans, comprovant que el material en suspensió augmenta fins a vint vegades al Delta. Paral·lelament, la polèmica per la retenció de llots a les preses va arribar als jutjats.
Al món agrari, el primer cens d’oliveres monumentals de Catalunya va revelar que el Montsià concentra la gran majoria d’aquests arbres, especialment a Ulldecona. Aquest inventari ha de permetre avançar en ajuts i protecció d’un patrimoni històric i productiu que enguany ha generat 6.000 litres d’oli d’alta qualitat.
També va arribar, finalment, l’aigua del canal Xerta-Sénia a la primera fase del regadiu, després de dècades de projectes i inversions. El Govern confia que el reg ajudi a frenar l’abandonament agrícola al Baix Ebre i el Montsià.
En canvi, el sector aqüícola va tornar a patir un fort revés: les altes temperatures van provocar la mort del 90% de la cria de musclo al Delta. Com a resposta, Agricultura va autoritzar un viver de llavor autòctona a mar obert, davant la costa de l’Ametlla de Mar.
Infraestructures, indústria i energia
El 2025 va portar notícies rellevants en infraestructures. La Diputació de Tarragona va desencallar el projecte de millora de la T-2021 entre la Ràpita i Poble Nou del Delta, una carretera llargament reivindicada, amb una licitació revisada que permetrà iniciar les obres el 2026.
En clau de futur, Móra la Nova es va posicionar com a candidata a acollir una gigafactoria d’intel·ligència artificial de la Unió Europea, dins un projecte liderat per Telefónica que posa en valor la disponibilitat d’aigua i energia del territori.
En l’àmbit energètic, el debat nuclear va revifar amb la possible pròrroga d’Almaraz, mentre a Ascó continuen les obres d’un nou magatzem de residus. Alhora, els fons nuclears van repartir més de 52 milions d’euros al territori, no exempts de polèmica per l’impacte ambiental de les centrals.
Canvi climàtic i serveis públics
El novembre, Alcanar va iniciar la taxació d’habitatges del barranc del Llop per enderrocar-los i reallotjar els veïns, convertits en els primers traslladats climàtics de Catalunya després de patir cinc inundacions en set anys.
Finalment, el desembre va portar una bona notícia sanitària: Patrimoni va autoritzar reprendre les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, aturades per restes arqueològiques, mentre el Govern manté l’aposta per un nou hospital a la capital del Baix Ebre.
