Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El restaurant PicNic de Sitges, situat al passeig Marítim, servirà diumenge el seu últim torn de dinars després de 70 anys d’activitat.
El tancament arriba per ordre de l’Estat, que considera que el local incompleix la Llei de Costes perquè ocupa terrenys de domini públic marítimo-terrestre, i posa punt final a un litigi judicial que s’ha allargat durant més d’una dècada.
La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar l’últim recurs del restaurant, amb la qual cosa va quedar via lliure a l’execució del desallotjament. Els propietaris, el Grup Matas Arnalot, asseguren que se’ls obliga a plegar "sense un projecte per a un edifici que quedarà malmès i impactarà negativament a la imatge de Sitges".
L’ultimàtum del Ministeri de Transició Ecològica
El Ministeri de Transició Ecològica (MITECO) va comunicar la setmana passada al Grup Matas Arnalot un ultimàtum perquè deixi lliures les instal·lacions. Segons la notificació, el negoci haurà d’estar tancat dilluns 28 de setembre de manera voluntària o dimarts 29 per via forçosa.
La família Matas explica a l’ACN que fa un any ja van rebre una resolució judicial que els ordenava cessar l’activitat, perquè l’Estat preveu enderrocar l’immoble en entendre que vulnera la normativa costanera. Des d’aleshores, han presentat diferents recursos per intentar aturar el desallotjament, però tots han estat rebutjats. "No queda més remei que complir la decisió judicial, però no hi estem d’acord", sostenen.
Un edifici amb origen el 1933
El PicNic funciona en una construcció projectada per l’arquitecte José Antonio Coderch, autor d’altres edificis protegits. La primera concessió de l’espai data del 1933, quan s’hi va obrir el restaurant El Brollador; anys més tard, el local es va transformar en orxateria i, fa més de set dècades, la família Matas hi va instal·lar l’actual restaurant, que ara gestionen la tercera i la quarta generació.
Els propietaris recorden també que l’immoble té la condició de BCIL —Bé Cultural d’Interès Local—, però lamenten que els tribunals ho considerin una protecció insuficient per frenar el desallotjament i el possible enderroc, "que afirmen que es podria plantejar si fos un Bé Cultural d’Interès Nacional".
La petició de revisar la delimitació costanera
Des del restaurant insisteixen que el local no es troba exactament a primera línia de mar, ja que entre l’edifici i la sorra hi ha un tram de passeig. Per aquest motiu, demanen que es revisi la delimitació de la zona marítimo-terrestre, perquè interpreten que la Llei de Costes deixa oberta aquesta possibilitat.
Al mateix temps, han demanat poder mantenir l’activitat fins que existeixi un projecte ferm d’enderroc, "davant el qual s’assumiria el compromís de marxar amb dos mesos d’antelació". El que rebutgen, subratllen, és repetir el que ha passat amb els locals del costat, on hi havia el Club de Mar i el restaurant Kansas, també desallotjats pel MITECO.
Segons la seva versió, tot el conjunt pot quedar "anys tancat amb plaques metàl·liques, sense cap ús, esperant que caigui sol", una situació que, adverteixen, "només servirà per fer mal a la imatge de Sitges".
Els responsables del PicNic admeten que "ara no queda més remei que donar per acabada una època" i expliquen que afronten el tancament amb "el cor partit". Hauran d’acomiadar la plantilla, formada per prop de 50 treballadors. Diumenge a la tarda tenen previst compartir un aperitiu de comiat amb els empleats i els clients per "dir adeu i marxar dignament".
El precedent del Club de Mar i del Kansas
L’octubre passat, el MITECO va assumir la propietat de l’edifici del Club de Mar de Sitges després d’un llarg litigi. L’entitat, amb 73 anys d’història i 340 socis en vigor el 2025, va haver d’abandonar les instal·lacions per ordre judicial. L’endemà del tancament, els responsables van denunciar intents de robatori i ocupacions vandàliques.
Una situació similar es va repetir després al restaurant Kansas, situat al costat. Tot i que el govern espanyol sosté que els dos edificis s’han d’enderrocar, de moment continuen tapiats i sense cap actuació visible.
L’Ajuntament reclama un ús públic provisional
Per la seva banda, l’alcaldessa de Sitges ha tornat a demanar que els espais afectats per les ordres del MITECO es puguin destinar a ús públic fins que arribi l’enderroc. Igual que ja va fer en el cas del Club de Mar, ha reclamat al govern espanyol una alternativa al tancament.
En declaracions recents a Canal Blau, ha assegurat que la resposta negativa s’ha repetit "moltes vegades" i ha pronosticat que l’enderroc no es farà efectiu "mentre passaran almenys cinc anys esperant que allò caigui a trossos".
