El debat sobre la possible sortida de Cunit del Baix Penedès per integrar-se a la comarca del Garraf també ha estat present durant l’esmorzar de treball entre la Diputació de Tarragona i els mitjans de comunicació de la comarca realitzat aquest matí al Vendrell. En aquest esmorzar, s'ha tractat, entre d'altres, les inversions realitzades i els plantejaments futurs que la Diputació té plantejats al territori.
Ha estat una qüestió que ha tornat a l’actualitat després que l’alcalde de Cunit i diputat, Jaume Casañas, anunciés que, si revalida l’alcaldia en el pròxim mandat, impulsarà una consulta ciutadana per decidir un possible canvi de demarcació.
La Presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, s’ha referit obertament a aquest plantejament i ha volgut deixar clara la posició de la institució, tot respectant l’autonomia municipal però reivindicant la voluntat de mantenir Cunit dins la demarcació de Tarragona.
“Tinc prevista una entrevista el dia 30, però jo ja m’he manifestat. A mi com a la Presidenta de la Diputació m’agradaria que Cunit continués a la nostra demarcació”, ha afirmat Llauradó, tot afegint quel'organisme estima el conjunt dels municipis que formen part de la demarcació i de la comarca del Baix Penedès.
Resposta a la percepció de desatenció
Durant la seva intervenció, la Presidenta ha fet referència a algunes informacions aparegudes en mitjans o comentaris de periodistes segons els quals l’alcalde de Cunit hauria manifestat una certa sensació de desatenció per part de la Diputació. Llauradó ha volgut puntualitzar aquesta qüestió amb fermesa, tot assegurant que no comparteix aquesta percepció.
En aquest sentit, ha defensat que l’acció de la Diputació al Baix Penedès està quantificada i és mesurable, i que Cunit no és una excepció. “Hi ha moltes actuacions, i de fet les tenim quantificades”, ha dit, abans d’entrar al detall de les xifres concretes.
Les dades d’inversió a Cunit
Llauradó ha posat sobre la taula dades “objectives” per demostrar el suport econòmic de la Diputació al municipi de Cunit, especialment a través del Pla ImpulsDipta. Tenint en compte un pressupost global de la Diputació d’uns 200 milions d’euros, ha explicat que:
Entre 2020 i 2023, les ajudes a Cunit van ser de 675.146 euros. Amb el Pla ImpulsDipta, les aportacions van augmentar fins a 1.021.000 euros, cosa que suposa un increment del 51,37%, l'equivalent a 69 euros per habitant.
“En general tots els municipis han incrementat, i els que no han incrementat hem fet que no hi perdessin”, ha explicat la Presidenta, tot subratllant que el suport de la Diputació no es limita únicament a l’Ajuntament.
Suport també a entitats i projectes concrets
La Presidenta ha recordat que, a banda de les ajudes directes als consistoris, les entitats culturals, socials i esportives de Cunit també reben suport a través de diverses línies de subvencions, així com mitjançant subvencions nominatives.
Entre els exemples concrets, ha detallat que:
-
L’any 2025, Cunit va rebre 33.000 euros, a través de l’Arquebisbat de Tarragona, per a la rehabilitació de la rectoria de l’església de Sant Cristòfol.
-
El Consell Comarcal del Baix Penedès, del qual forma part Cunit, va rebre 56.000 euros per a la creació d’una xarxa d’autocaravanes a la comarca.
-
L’Ajuntament de Cunit va obtenir una subvenció nominativa de 116.000 euros per al projecte de carril bici al carrer de les Sorres.
-
També una subvenció nominativa de 250.000 euros per a la transformació i conversió en zona de vianants de la plaça del passeig marítim de Cunit.
-
I de cara al 2026, el pressupost inicial ja preveu una partida de 100.000 euros per a la possible adquisició de la Masia Vilaseca.
“Això són dades objectives”, ha insistit Llauradó, afegint que “nosaltres amb els diners que tenim com a Diputació mirem d’ajudar a tots els municipis”.
Singularitat de Cunit i respecte a l’autonomia local
La Presidenta també ha reconegut la singularitat de Cunit, tant pel que fa als serveis com al perfil de la seva població. Ha admès que en qüestions com la salut, el municipi està més vinculat al Garraf, i que una part important de la població prové de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Malgrat això, ha volgut reivindicar que la Diputació de Tarragona cuida tots els municipis de la demarcació i treballa per reforçar encara més els vincles amb el Baix Penedès.
Tot i així, ha deixat clar que la institució respecta l’autonomia local i les decisions que pugui prendre l’alcalde i el municipi. “Respectem l’autonomia local i el que l’alcalde consideri”, ha dit, recordant que, en qualsevol cas, un canvi de província no depèn només de l’àmbit municipal: “Qui acaba decidint això, quan hi ha un canvi de província, és l’Estat”.
Mobilitat, greuges territorials i reivindicacions a altres administracions
Durant l’esmorzar també s’ha abordat la problemàtica de la mobilitat, especialment la ferroviària, una qüestió que afecta Cunit i el conjunt del Penedès. Llauradó ha recordat que la manca d’inversió en infraestructures no és competència de la Diputació, sinó de la Generalitat i de l’Estat.
“Aquesta sensació de que no s’inverteix, correspon a unes altres administracions”, ha afirmat, tot coincidint que cal una major inversió al sud del país.
En aquest sentit, ha remarcat que la Diputació fa política de manera igualitària, però també exerceix pressió institucional per reclamar inversions en àmbits estratègics com la mobilitat, les universitats o la recerca sanitària. Ha posat com a exemple la reivindicació d’una facultat de Medicina i d’un Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili amb seu a la demarcació.
“Quan s’han de negociar pressupostos anem a reivindicar com a territori, més enllà dels partits, a qui realment té la competència”, ha afirmat.
Una reflexió final amb to distès
Per tancar la seva intervenció sobre aquest tema, Llauradó ha deixat una reflexió final amb un punt d’ironia i somriures: “Jo estic a favor d’un referèndum d’independència, però no de la cohesió a un altre territori”.
Amb aquesta frase, la Presidenta ha volgut resumir l’esperit de la seva posició: respecte a les decisions locals, però defensa clara de la cohesió territorial, del Baix Penedès i del paper de Cunit dins la demarcació de Tarragona.